Un dels càntics que més s'escolten en les manifestacions de l'estudiantat universitari és "Els fills dels obrers a la universitat!". És, sovint, la forma que el jovent té de reivindicar taxes universitàries econòmiques i sistemes de beques accessibles. El lema cobra sentit a la vista de les xifres. Perquè només u de cada deu matriculats a la universitat procedeixen de la classe social baixa. En concret, només el 9,1% dels i les estudiants tenen aquesta extracció social, per un 32,1% que pertanyen a la classe mitjana. Les classes socials altes, per contra, tenen una posició de domini: representen el 58,8% de tot l'estudiant.
Aquesta és una de les conclusions més significatives a què arriba l'informe de la Xarxa Vives 'Accés, condicions d'aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2020-2022). Es tracta de la radiografia més ampla feta del col·lectiu universitari dels territoris de parla catalana, amb vora 50.000 estudiants enquestats, procedents de les universitats de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Andorra. Aquesta no és la primera volta, en tot cas, que es du a terme una investigació d'aquestes característiques. L'anterior edició havia tingut lloc el 2018. La comparativa de resultats és significativa. En els tres anys transcorreguts des del darrer informe, la bretxa entre classes s'ha ampliat. Mentre el percentatge de participació de la classe baixa es mantenia gairebé igual, el de classe alta era del 55%, és a dir, 3,8 punts més baix que en l'actualitat. Destaca, a més, la xifra aclaparadora de presència de classe alta en els màsters: són el 60,9% del total. L'informe entén com a classe baixa aquella on cap dels dos progenitors no tenen estudis superiors. En el conjunt de la població, aquesta franja de població representa el 36,1% de la població, el què posa encara més en evidència la infrarepresentació d'aquest estrat social.
Les xifres posen de manifest que "el sistema universitari està encara lluny de l'equitat i queda molt camí per recórrer en aquest objectiu", segons manifesten els responsables de la investigació de la Xarxa Vives. La investigació no ha estudiat, en tot cas, quina és la raó d'aquesta desigual participació segons classes socials. Les dificultats econòmiques per accedir-hi podria ser una hipòtesi; com també la possibilitat que siga en l'ensenyament secundari on aquesta bretxa entre famílies en termes de capital sociocultural i econòmic es fa més evident. En tot cas, el que les dades posen de manifest són les limitacions que l'ensenyament té com a ascensor social.
De fet, l'informe apunta que aquest accés desigual pot estar relacionat amb "un sistema de beques i ajuts molt feble". La investigació també rastreja amb quin suport econòmic compten els estudiants. Les conclusions són contundents: només el 17,2% dels enquestats tenen com a principal suport el sistema de beques. Un 16,9% treballen durant el curs. Les economies familiars, doncs, són el sostenidor principal de les carreres universitàries dels fills i filles. Per al 53,8% de l'estudiantat, els progenitors són els màxims finançadors de les despeses globals dels estudis, tant pel que fa als graus com pel que fa als màsters. "Els ingressos per treball durant el curs acadèmic semblen funcionar com a complement o substitut dels ingressos dels progenitors en llars amb capacitat relativament baixa per a subvenir les necessitats financeres dels estudiants", explica l'estudi.
L'extracció social també és decisiva a l'hora de participar en el programa Erasmus. En termes globals, el percentatge d'alumnes que han fet estades a l'estranger és del 6,2%. Ara bé, ací també apareix el biaix de classe: el percentatge és del 7,8% entre els fills de classe alta; del 5% per a les de classe mitjana; i del 4,4% per als de baixa.
En aquesta mateixa línia, l'elecció de carrera també es converteix en un marcador de classe. L'estudiantat de classes socials baixes estan més representats en les branques acadèmiques de ciències socials i jurídiques (22,5%), humanitats (21,3%) i salut (18,1%). Estan menys representants, en canvi, en carreres més exigents, que són més cares i que, habitualment, donen accés, en el mitjà termini, a trajectòries laborals més estables i més ben pagades, com són enginyeria (15,6%) o ciències (13,7%).
---------------------------
RADIOGRAFIA A L'ENSENYAMENT SUPERIOR
'Accés, condicions d'aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris' és una radiografia completa de la realitat universitària en els territoris de parla catalana. La investigació també certifica una realitat amplament coneguda: que a la bretxa de classe cal afegir, també una bretxa de gènere. Així les dones són majoria a la universitat (64 %) però la seva presència és encara minoritària en les enginyeries (36,5 %) i les ciències experimentals i matemàtiques (39,3 %). Les dones s'orienten cap a les àrees de salut i cures, artístiques i educatives, mentre que els homes cap a les que tenen a veure amb els espais de poder i de presa de decisions.
La investigació, que es va dur a terme en el primer trimestre de 2021, també incorpora preguntes sobre la gestió de la pandèmia, la salut mental i el benestar emocional. Seguint les definicions de l'Enquesta Europea de Salut, s'ha preguntat als estudiants si han patit ansietat crònica o cap altre problema de salut mental. Un 22,8 % dels estudiants universitaris assegura haver patit ansietat i un 26,4 % declara haver patit depressió en alguna ocasió. Això explica, segons els autors, com la pandèmia ha afectat notablement la salut mental dels estudiants, especialment durant el període 2020-2021.