-Es pot dir que ens trobem a la fase final del periple judicial de Puigdemont a Europa?
-Sí.
-El 14 de juliol, l’advocat general del TJUE presentarà les seues conclusions sobre les euroordres de Llarena. Què n’espera?
-Ho veurem. Té un treball molt important per davant, i veurem com ho encara. Nosaltres tenim confiança.
-Per quins motius pensa que les conclusions seran favorables a la vostra part?
-Perquè la llei és favorable a la nostra part i la mateixa jurisprudència del TJUE sempre ho ha sigut. Nosaltres no estem demanant un canvi jurisprudencial, sinó la consolidació d’uns criteris que ve expressant el tribunal des de fa anys.
-Els casos d’espionatge recentment destacats poden influir en la decisió?
-Això ho deixarem a criteri del tribunal. És evident que el tribunal és conscient de la gravetat de l’assumpte.
-Però ho podria tindre en compte?
-Els casos d’espionatge no són independents del tema que estem tractant, sinó que afecten directament la confidencialitat de la relació entre l’advocat i el client. I el tribunal haurà de traure les seues pròpies conclusions, perquè ha afectat el tema que s’està tractant al tribunal. És una qüestió que pot tindre conseqüències gravíssimes, però no crec que afecte el contingut de la resolució, sinó a un altre aspecte molt més greu.
-Quin?
-Això ho parlarem quan s’haja de parlar amb el tribunal.
-El fet que la Comissió Europea s’haja posicionat al costat dels interessos de l’Estat espanyol els pot afectar negativament?
-La Comissió sempre va estar al costat del tribunal espanyol i sempre va estar en contra del nostre plantejament. A nosaltres no ens ha sorprès gens. Ja coneixíem aquest posicionament.
-Per què pensen que la Comissió Europea adopta aquest posicionament?
-Perquè és un òrgan polític que pren una decisió política en una qüestió en què està exercint un paper actiu. No parlen de dret, sinó d’una postura política que revesteixen de dret.
-Vostè sempre ha considerat que el magistrat Pablo Llarena va cometre un error plantejant les preguntes al TJUE. Per què?
-Perquè ens va obrir una porta a discutir-ho tot, cosa que portava negant durant cinc anys. En un moment de desesperació va adoptar una posició que, crec, quan se’n sàpiguen els resultats, s’adonarà que era un error.
-Seran vinculants les conclusions del 14 de juliol?
-No. Serà una part important del criteri que puga seguir o no el tribunal, però no seran vinculants com a tal.
-I per tant, quan seria el moment culminant del procés judicial a Europa? Quan es preveu?
-No ho sabem, però cap al 14 de juliol ens ho deixaran saber.
-No preveuen cap data aproximada?
-No. No tardarà molt, però és aventurat donar una data.
-En cas que la sentència siga desfavorable als seus interessos, podran presentar-hi recurs?
-En el cas de les prejudicials no, però tenim altres demandes. Hem fet una aposta general amb un conjunt de procediments pendents de resolució. Així com el jutge Llarena ha jugat totes les seues cartes a una mesura concreta, que són les prejudicials, nosaltres hem sembrat procediments absolutament necessaris i complementaris entre si mateixos. Les prejudicials són un procediment i en tenim altres cinc al Tribunal General de la Unió Europea. Per tant, tots formen una estratègia conjunta. De fet, en la nostra estratègia no prevèiem que Llarena plantejaria les prejudicials. Ens ha fet un favor. Però l’estratègia no estava estructurada en base a això, perquè sempre ens ho havia denegat. Ara, nosaltres no preveiem que aquestes prejudicials siguen perjudicials per als nostres interessos, perquè evidentment això comportaria un canvi jurisprudencial del tribunal que no es produirà.
-Si les conclusions i les sentències sí que són favorables a la vostra defensa, quan podrà el president Puigdemont tornar a l’Estat espanyol sense cap risc de ser detingut?
-Això dependrà més de l’Estat espanyol que de nosaltres. Nosaltres som els encarregats de crear el marc jurídic perquè això puga succeir. Els altres s’han d’encarregar de respectar aquest marc jurídic.
-Com podrien no respectar-lo?
-A Espanya veiem cada dia com s’incompleixen les normes bàsiques, com les de no espiar.
-Aquest cas afectarà també la resta dels exiliats?
-Sí, és clar.
-Per acabar, permeta’m que li pregunte sobre el cas de Valtònyc. Es resoldrà la setmana entrant. Què n’espera?
-Ho veurem. Caben moltes alternatives i moltes possibilitats. Cap la possibilitat, per exemple, que facen una altra consulta prejudicial davant el Tribunal Constitucional belga, que ens donen la raó parcialment, totalment, que ens la lleven plenament... Estem oberts a les resolucions. En qualsevol cas, no serà un tema definitiu.