-Com definiria, breument, el llegat de Bartomeu?
-Enverinat, com el títol de llibre resumeix. Una herència complicada d’afrontar. A nivell econòmic, deixa el club en una situació molt complicada de deute i de salaris del primer equip masculí de futbol molt difícils d’assumir. Amb un nivell de despesa inassumible pel nivell d’ingressos que tenia el club ja abans de la Covid. A nivell esportiu, Bartomeu va deixar morir el model que ha fet gran el Barça i li ha donat més èxits: el model cruyfista després sublimat per Guardiola. Ara, Xavi està fent d’arqueòleg, desenterrant allò que el Barça tenia com a model únic, referent al món. Bartomeu el que fa és intentar tenir contenta la plantilla amb contractes astronòmics.
-En quin moment es comença a torçar tot?
-A nivell esportiu, es comença a torçar tot en el moment en què decideixes prescindir d’un arquitecte o un ideòleg a la banqueta o els despatxos. El punt d’inflexió que subratllo molt és la sortida de Neymar l’estiu de 2017, per tot el que suposa pel que fa a la presa de decisions de Bartomeu. És molt flagrant, quan mirem la massa salaria, que aquesta creix moltíssim a partir de la sortida de Neymar. A partir de la presa de decisions de fitxatges desorbitats i contractes descontrolats, tot va de dret pel pedregar. La despesa no es podia assumir per molt que es generessin ingressos. Amb la Covid es van destapar totes les vergonyes.
-El cas Neymar explica bé el que ha passat els darrers anys al Barça.
-El cas posa el club en molts problemes. Sobretot, el que exemplifica la manera com es pacta amb la fiscalia i es condemna el club, és un dels errors més greus que hi ha hagut els darrers anys al Barça. Sobretot perquè s’origina en un cas flagrant de manca de transparència vers els socis. Però, el més problemàtic és com es gestiona la seva sortida i, després, insistentment es retorna a la idea de recuperar-lo pel Barça. Després, el retorn de Neymar al Barça no es va produir per motius econòmics.
-Com definiria la persona de Josep Maria Bartomeu?
-Una persona molt agradable a les distàncies curtes. Una persona que es movia en certa por i era un punt covard. Sempre pendent del què diran i del què dirà el vestidor. Era un president que volia tenir contenta la plantilla i actuava en base a això. Volia tenir contents els jugadors i no tenir problemes dins l’entitat. Sempre dir que si tot i que a vegades hauria d’haver dit que no. Era un president que intentava ser el màxim complaent possible per sobreviure. Era una persona molt resilient, que, enmig de crisi, sempre trobava la manera de tirar-les endavant.
-Aquesta por explica una mica el Barçagate i les campanyes a xarxes?
-El que està clar, no Bartomeu, sinó tots els dirigents, tenen una obsessió pel control del missatge. Tothom quan dirigeix una entitat, intenta controlar la imatge que projecta. En el cas del Barçagate, més enllà del què, el preocupant és la mala pràctica interna. Van destinar recursos del soci en pro d’interessos del propi president. No es van destinar per un bé pel club, sinó per controlar el discurs i el debat envers el president i la seva acció de Govern controlant opositors i crítics. En aquest sentit, el més preocupant és haver pagat més diners del que costaven unes tasques així per una activitat que no tenia res a veure amb el que era exigible al club. Més enllà d’això, se saltaven els controls interns de l’entitat, d’esquenes a la directiva.
-Falten per sortir informacions importants sobre el cas?
-Poden sortir més coses perquè el cas està en fase d’instrucció. El sumari es va prorrogar fins juliol i poden sortir més detalls. De fet, els últims mesos n’han sortit més i Bartomeu i Masferrer encara no han declarat. Però, a l’engròs, tota la trama està més que explicada.
-El titular del llibre se l’endú Bartomeu, però també van apareixent altres personatges, més o menys opacs, que també tenen un paper destacat. Quins destacaria?
-Al llarg del llibre parlem molt de la figura de Jaume Masferrer. Mà dreta del president, oracle, «gurú», en qui Bartomeu recolzava tota la seva obra de govern. Tot i així, no vull excusar el president perquè estava mal assessorat. Masferrer era un home clau, però les decisions recauen en Bartomeu. Després hi ha Gómez Ponti, cap dels serveis jurídics que també tenia un pes molt gran, com a braç executor. Després hi ha Òscar Grau, que era el facilitador, perquè era l’encarregat de firmar tots els contractes sense mirar. Aquest era el nucli dur amb qui treballava Bartomeu al tram final de mandat. En uns dies en què desconfiava de tothom, de la pròpia directiva, ell tenia aquesta guàrdia pretoriana en la que es recolzava.
-Quin paper tenen en aquests anys i quina influència tenen jugadors com Messi o Piqué?
-És evident que el millor jugador del món i la història tenia una influència molt gran al vestidor. El que passa és que en la presa de decisions del dia a dia, no és que Messi agafés el telèfon i digués a Bartomeu el que havia de fer. Al final, era Bartomeu que estava molt atent al que pogués pensar Messi. Moltes vegades, Bartomeu, actuava preventivament per no decebre l’argentí i no tenir problemes al vestidor. En moments determinats sí que es reunien, però tampoc és rellevant. Clar que s’ha de parlar de Messi i al llibre en parlem. Messi acaba decebut perquè Bartomeu el va mentir. Però tampoc aprofundim en la relació. De Pique no en parlo gaire al llibre. El que té és que és una de les veus amb més personalitat del vestidor.
-Com s’explica que Bartomeu aguantés gairebé fins a final de mandat amb tot el que passava dins?
-D’una banda, Bartomeu actuava d’esquenes a la seva junta directiva a vegades. Hi havia gent que sabia de la missa la meitat. També, els socis no eren conscients de la gravetat del que estava passant. Els mitjans de comunicació, tot i anar explicant el que passava, és veritat que casos més flagrants els detalls acaben arribat a final de mandat. És lògic que sigui així perquè, els periodistes, per publicar certes informacions necessitem proves i múltiples fonts i això costa molt. En un club tan gran com el Barça, per tenir tots els fets detalls confirmats cal feina de molt de temps i que les fonts vulguin parlar. Per no desestabilitzar la institució, en el moment en què encara es guanyen lligues, costa que s’atreveixin a explicar certes coses. Moltes vegades, tot i que es vagin explicant fragments del rerefons i la governança del club i la situació econòmica, el grau de tot el que va anar passant es va saber cap al tram final de mandat. Tampoc afavoria que Bartomeu busqués circuits per saltar-se els controls interns i ocultés tanta informació. La lliçó que s’ha d’extreure és que tot plegats ens hem de fer més preguntes i que el soci s’ha d’involucrar molt més en fiscalitzar els presidents del Barça.
-Creu que l’informe forensic sobre l’estat del club pot tenir conseqüències importants per Bartomeu els propers anys?
-No ho sé. Com que no s’ha anat per la via directa i s’ha optat per portar tot això a la fiscalia, és un interrogant molt gran. Fa difícil de saber. En el Barçagate sí que s’ha seguit un camí directe, es va plantejar directament al jutjat i va tirar endavant. Però, en el cas del forensic, per molt que les formes públiques siguin contundents, el cas és que està en mans de la fiscalia.
-Per què aquesta prevenció en la junta actual?
-Ells diuen que és per una raó tècnica. La veritat és que es fa difícil de saber. És curiós. Hi ha molts juristes diuen que el més normal era fer com amb el Barçagate.
-Parla de llegat enverinat. Fins a quin punt queda tocat el Barça a hores d’ara per aquest llegat?
-Va deixar el club en una situació molt complicada. Ara ja fa més d’un any de l’entrada de Laporta al club. Si el Barça hagués estat una empresa normal, hauria hagut de tancar. Estava en fallida tècnica, no es podien pagar les nòmines. El primer que va haver de fer la junta actual va ser aconseguir líquid per pagar les nòmines. La situació era i és molt delicada. Xavi està fent d’arqueòleg rescatant el model del Barça. El llegat enverinat de Bartomeu és palpable a totes les esferes de l’entitat.
-Laporta està fent els passos correctes per desfer-lo?
-Necessitaríem tres hores per parlar d’això. Crec que l’elecció de Xavi com a entrenador és la millor elecció que ha fet Laporta des de que va entrar. És la millor elecció que podia fer per recuperar el fil perdut. Tinc més dubtes a nivell econòmic i de governança del club. Em genera dubtes l’elecció de certs professionals en departaments importants del club. També em genera dubtes que Laporta s’hagi autoproclamat president executiu després de la sortida de Reverter i no tingui un director executiu fort. Em genera dubtes la plana econòmica per si els passos són correctes. A nivell d’ingressos, no s’està generant prou i hi ha certa inquietud. El pressupost d’aquesta temporada, dins el club, donen per fet que no es complirà. També em genera dubtes que els controls interns a nivell econòmic, a nivell estatutari s’han suspès. El que no té a veure amb la pilota em genera més dubtes. Però, s’ha de donar cert marge de confiança perquè la situació del club era molt complicada.
-És sensat pensar que el Barça pot acabar reconvertit en Societat Anònima a mig termini?
-No ho sé. Se’n parla molt. Crec que és normal que se’n parli perquè al final estàs competint contra clubs estat i el Barça està en desigualtat de condicions en molts termes. Però, jo no estic en situació de predir què passarà.
-La nota positiva del llibre és el llegat del Barça femení. Aquest èxit és gràcies a Bartomeu o malgrat Bartomeu?
-Ni gràcies, ni malgrat. Se li ha de reconèixer la feina, sobretot, a persones de l’equip de Bartomeu. Crec que Jordi Mestre és una persona molt rellevant, perquè va creure que s’havia de professionalitzar. Després, la feina de Maria Teixidor com a directiva responsable de l’equip, va permetre passos endavant de forma molt clara, perquè tinguessin el seu espai propi i se les cregués de debò al si de l’entitat. Després, sobretot, l’arquitecte del femení és Markel Zubizarreta, algú escollit per l’aleshores responsable dels esports professionals, Albert Soler. A partir d’allà Markel Zubizarreta és l’arquitecte, l’ideòleg, allò que trobàvem a faltar al masculí precisament des de la sortida del seu pare. Això explica molt el creixement del Barça femení. També dotant-lo de recursos importants i creient en l’equip i les jugadores. Així es va poder créixer com s’ha crescut. Va més enllà de Bartomeu.