Les enquestes assenyalen que el Sinn Féin podria ser la força guanyadora en les properes eleccions d’Irlanda del Nord en percentatge de vot. Si es transformés, també, en nombre d’escons —cosa no tan clara—, seria la primera vegada que això passa. Els comicis del 5 de maig, doncs, poden ser un moment històric per a aquesta part d’Irlanda sota control del Regne Unit.
Que aquest territori estigués governat per un partit republicà partidari de la reunificació d’una Irlanda independent del domini britànic capgiraria moltes coses.
“Irlanda del Nord es va crear per protegir una majoria unionista al nord-est d’Irlanda després que el Sinn Féin obtingués la majoria a la resta de l’illa a les eleccions de 1918”, explica la professora de sociologia política de la Universitat Queen’s de Belfast, Katy Hayward.
Un cop de timó en tota regla, però que no permet parlar encara d’avenços importants cap a una possible reunificació. “És diferencial com a qüestió simbòlica, però a la pràctica encara no hi ha una majoria per canviar la frontera”, considera Duncan Morrow, professor de la Universitat d’Ulster. Detalla que “les enquestes suggereixen que el 40% busca la unificació irlandesa, mentre que el 60% s’hi oposa”. Creu, però, que caldrà esperar a la resposta unionista si això passa, perquè el resultat “pot tenir un efecte molt pertorbador sobre els unionistes”. Per a Hayward, el resultat augmentaria les expectatives de reunificació “no només entre els nacionalistes, sinó també entre les comunitats internacionals, com per exemple la diàspora irlandesa als EUA”. Adverteix, però, que això pot “no ser tan útil quan es tracta de mantenir el poder compartit”.
Model electoral postconflicte
Les prevencions d’aquests dos acadèmics sobre l’abast que pugui tenir una eventual victòria del Sinn Féin s’expliquen en part pel particular sistema electoral nord-irlandès. S’instaura després dels acords de pau Divendres Sant, el 1998, amb voluntat de posar fi al conflicte a Irlanda del Nord i que va suposar la fi de l’activitat armada de l’IRA Provisional. És també el moment en què es constitueix l’Assemblea Legislativa d’Irlanda del Nord en la seva forma actual.
“Van muntar un sistema en què, a cada nivell, hi ha la participació de les dues comunitats d’Irlanda del Nord, els unionistes —majoritàriament protestants— i els nacionalistes —majoritàriament catòlics. Com que les comunitats estan equilibrades, sempre hi ha un partit gran protestant i un partit gran catòlic”, detalla la investigadora de l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, Lesley-Ann Daniels.
Segons aquest sistema electoral, explica Daniels, els dos grans partits han de governar junts perquè “el més gran, escull el primer ministre i el segon, el vice primer ministre. Si un dimiteix, l’altre ha de dimitir i es va a eleccions. És un dels controls perquè les dues comunitats treballin juntes”. D’altra banda, tots els polítics s’han d’adscriure com a nacionalistes, unionistes o independents i els d’un costat tenen dret a vet sobre l’altre. “Una llei no pot posar en contra l’altra comunitat”, detalla la investigadora.
No es dona, però, un procés negociador d’un govern de coalició habitual. Els cinc partits més votats obtenen representació i en funció dels escons que tenen, es reparteixen els càrrecs de govern seguint un sistema d’assignació basat en la llei D’Hondt. Per ordre, els partits escullen carteres i, durant la legislatura, cadascú pot fer allò que consideri convenient si rep els suports necessaris dels altres. Es basa, doncs, en aliances més conjunturals que no pas permanents.
Una altra peculiaritat del sistema electoral nord-irlandès és el vot únic transferible. El repartiment d’escons es fa de forma proporcional en cadascuna de les divuit circumscripcions que escullen sis representants, cent vuit en total. Els electors poden votar, a part de la seva primera opció, una segona o tercera opció. Simplificant les formules emprades, si el partit que situen en primer terme no és entre els que obté representació o el partit votat obté un sobrant de vots en relació amb els escons que pot aconseguir, aquests vots passen a la segona opció. Es tracta d’una mesura també pensada per garantir les possibilitats de representació de les minories en les diferents zones.
Cavall guanyador
Amb aquest context, és més que rellevant que les enquestes donin el Sinn Féin com a primera opció. El seguiment agrupat de sondejos de LucidTalk assenyala que el partit nacionalista podria obtenir el 26% dels vots, prou per davant del principal partit unionista, el DUP, que recolliria el 19% dels vots. Per darrere quedarien Alliance —liberals no alineats en l’eix nacional— amb el 16% i UUP —unionisme moderat— amb el 13%. Per darrere hi hauria el partit nacionalista moderat, l’SDLP que obtindria l’11% dels vots.
Aquest darrer podria ser el principal perjudicat dels bons resultats que auguren els sondejos al partit històric del republicanisme irlandès —l’únic amb representació a les dues Irlandes. El fet que sigui possible una victòria del Sinn Féin “mobilitzarà molta gent nacionalista per anar a votar. Veurem molt vot nacionalista al Sinn Féin. El partit més moderat, l’SDLP gairebé havia desaparegut i estava pujant de nou, però crec que no guanyarà molts vots, perquè, per als nacionalistes, la possibilitat que guanyi el Sinn Féin és important”, comenta Daniels.
El creixement de la formació nacionalista els darrers anys s’explica, entre altres coses, perquè “des que l’IRA va deixar les seves operacions, ha esdevingut una opció més fàcil de votar per a moltes persones”, descriu Morrow. Daniels afegeix que també és destacat el fet que “s’han moderat molt i ara parlen dels problemes normals de les persones: els preus, l’habitatge, la covid. Han fet molta política amb el sistema del benestar i els problemes de la gent normal”. Considera, per tant, que “han fet bona feina i han posat distància amb els anys de la violència. Hi ha molts joves votants que no recorden la violència i per a molta gent el Sinn Féin ha deixat enrere la història sagnant”. Encara afegeix, també, que “hi ha una qüestió demogràfica. Som a punt que els catòlics passin a ser més que els protestants per primera vegada”.
Malgrat tot, si el Sinn Féin se situa com a primera força és principalment perquè “el DUP ha perdut adeptes —tant a favor de l’UPP, més moderat, com del TUV, de línia més dura”, detalla Hayward. Concorda amb ella Morrow, que destaca que, tot i que se li preveu un petit creixement, “ja van créixer molt bé el 2017. Ara el veritable motiu són les divisions entre els seus oponents i el col·lapse del DUP”. Atenent a les dades, el 2017, als darrers comicis, el DUP va imposar-se amb el 28,1% dels vots i el Sinn Féin es va quedar en el 27,9%. Tots dos, però, van acabar rendint millor del que els indicaven les enquestes.
Cal tenir també en compte l’impacte que poden tenir els vots transferits. “És possible que el Sinn Féin guanyi més vots de primera preferència, però que, com a resultat del sistema de vot transferit, el DUP surti com a partit més gran en escons”, aclareix Morrow. Ara el DUP en té 28 i el Sinn Féin, 27.
Desgast
El descens del DUP s’explica per diversos motius. Un d’ells podria ser el fet que el partit s’ha vist involucrat en casos de corrupció, motiu pel qual el Sinn Féin ha tingut bloquejat el Govern els darrers tres anys. Morrow, però, assenyala altres motius: “Es considera que no ho va fer massa bé durant el debat del Brexit. Tot i que van ser molt influents en el Partit Conservador durant les negociacions, el resultat va ser contrari al que desitjaven. Això ha fet que siguin criticats per tots: pels seus, pel sector dur de l’unionisme i pels que s’oposaven al Brexit. Des de llavors, el partit s’ha dividit internament i s’ha posat a la defensiva”. Hayward denota que “han perdut el suport d’aquells que pensen que ha manegat malament el poder que tenia —i votaran l’UUP— i els que pensen que ha estat massa dèbil i indecís amb el protocol [per gestionar el Brexit a Irlanda del Nord] —i votaran al TUV”.
Ara bé, els fantasmes també tenen un pes important a l’hora d’anar a les urnes i poden canviar les enquestes. “Veient que és possible que guanyi el Sinn Féin, pot ser que la gent s’empassi el disgust i voti el DUP”, explica Daniels.
Per a ella, la gran notícia de la jornada seria que això no passés. Més encara que la victòria del Sinn Féin. “Si els unionistes no rescaten el DUP, per a mi això és el canvi més important, perquè significa que els electors no hauran votat per la seva tribu, sinó per política. Que diuen prou al DUP perquè ha governat malament i en comptes d’empassar-se el discurs i votar per evitar que guanyi el Sinn Féin, voten pel que volen. Això seria important, perquè, per primera vegada, passaríem de votar per la nostra tribu a votar per política”.
Per a Morrow, de fet, el gran canvi dels darrers anys, que es podria veure ratificat ara, “és el sorgiment d’un centre genuí que és pragmàtic en els temes relacionats amb la frontera i desitja veure col·laboració a escala local”. Es tracta de la formació liberal Alliance, que podria créixer set punts percentuals i passar de ser cinquena força a ser-ne la tercera.
Sobre aquest mateix tema, Hayward aclareix que en l’actualitat “no tots els protestants són unionistes, però la majoria d’unionistes són protestants, i que no tots els catòlics són nacionalistes”. En el passat, exposa, “hauria dit que pràcticament tots els nacionalistes eren catòlics, però això ha començat a canviar, encara que lleument, després del Brexit en tant que el partidaris de mantenir-se a la UE dels diferents sectors són més propensos a pensar que una Irlanda Unida, comptat i debatut, els donaria el benefici de ser membres de la Unió Europea. Amb tot, no voldria sobreestimar aquest pensament”.
L’ombra del bloqueig
Més enllà d’aquestes transformacions de fons, la victòria del Sinn Féin podria tenir una altra conseqüència directa. “El DUP ha dit que no vol governar amb el Sinn Féin si aquest és primera força”, explica Daniels.
Un extrem que Morrow veu “altament possible, tot i que no està clar quin efecte tindria a llarg termini. En teoria, tenim 24 setmanes per fer els acords després de Setmana Santa; després tindríem noves eleccions, així que podríem votar de nou a l’octubre”. Hayward detalla que “no és necessari que ho bloquegin activament, però la negativa a nominar vice primer ministre impediria que es fessin els passos següents en la formació de l’executiu”.
En aquest estat, quedaria en mans del Regne Unit el control, explica Daniels, que denota que aquest pot fer “el mínim perquè el país funcioni, però no pot prendre grans decisions perquè no té legitimitat, no els ha votat la gent de la regió”. El darrer exemple d’això han estat els darrers tres anys, quan s’han vist grans impediments a l’hora de fer polítiques contra la covid. Daniels comenta, també, que “per al DUP ara mateix no és un problema estar sota el control del Regne Unit perquè hi ha un govern conservador”.
Això, però, és ja anar massa pantalles endavant. La primera etapa és el pas per les urnes dels ciutadans nord-irlandesos el proper 5 de maig. A les seves mans hi ha decidir si la zona mereix un canvi històric que capgiri simbòlicament —i no només— les bases sobre les que se sustenta Irlanda del Nord