Per complementar aquestes retrospectives, panoràmiques i anàlisis del fenomen, tenim fins al 4 de setembre per visitar Nova pantalla/El videojoc a Catalunya, una exposició organitzada per la Direcció General de Difusió al Palau Robert. En aquest cas ens trobem amb una fotografia d’actualitat i a casa nostra, amb informació sobre la indústria, els estudis, les possibilitats de formar-se i, és clar, els creadors, la infinitat de professionals que treballen en un sector que, pel que fa al cas català, representa el 51% del total a l’Estat.
Un dels mèrits més notables de Nova Pantalla és que discursivament i expositivament s’adapta a tots els perfils de visitant, des del neòfit fins al coneixedor més o menys avançat, en el sentit que tothom en podrà treure alguna cosa de profit. A tall d’exemple, se’ns guia pel procés de creació d’un videojoc en què podem anar desgranant les parts que el conformen a partir d’experiències immersives o purament informatives, amb el so, els gràfics, la narrativa i la creació de personatges, en resum, l’alta complexitat tecnològica i artística que es posa en funcionament cada vegada que ens juguem amb aquestes creacions digitals.
D’altra banda, i això també és un encert, a l’exposició veurem entrevistes en què els creadors expliquen la seva feina. Veurem la immensa quantitat de talent i de feina que vessen els artistes visuals, els programadors, els animadors (veritables coreògrafs digitals) i altres perfils professionals com és el cas de músics, enginyers de so i dissenyadors, testadors i controladors de qualitat, guionistes. Un videojoc implica tants especialistes com una producció cinematogràfica i necessita una coordinació d’equip de la mateixa complexitat.
Passant a la part lúdica, és ben interessant com a Nova Pantalla se’ns explica de quina manera es generen els reptes, les memòries, les dificultats i les alegries del jugador. Els professionals del videojoc treballen per fabricar emocions a partir de la jugabilitat: preparen una mena de festa sorpresa anticipant les reaccions del festejat, amb la qual cosa els videojocs també agafen una volada psicològica. Conèixer el perfil del jugador, donar-li exactament allò que desitja, posar-li-ho prou difícil perquè vulgui continuar jugant, però no massa perquè no abandoni, tots aquests aspectes que tan sovint separen les produccions passadores de les veritables obres mestres.
En paral·lel, i aquest és potser l’aspecte més original de l’exposició, hi trobarem informació valuosa sobre universitats i centres formatius a Catalunya, i dades molt il·lustratives sobre la tessitura empresarial catalana dedicada al videojoc. Començant pels indies i les petites empreses (que tan sovint es troben a l’avantguarda en originalitat i renovació dels gèneres) i acabant per les divisions de grans multinacionals, el nostre país s’ha convertit en un gran pol creatiu, comercial i industrial. Avui hi ha vora 200 estudis de videojocs que donen feina a gairebé 4.000 persones, uns números que són el resultat d’un llarg procés de gestació, un camí que comença a principis dels 80 amb aquelles estudis pioners i entranyables que els que tenim una certa edat recordem amb un somriure. La darrera dècada tot això s’ha accelerat i s’espera que l’any vinent el sector facturi uns 771 milions d’euros.
Però a l’exposició encara hi ha més teca, més informació valuosa. El visitant hi trobarà estadístiques sobre la presència de la dona en la indústria del videojoc, previsions de creixement, les comunitats (youtubers i streamers) en què especialistes i jugadors conversen i s’informen, la distribució geogràfica mundial de les vendes, la presència de la llengua catalana en les produccions, tendències i radiografies dels videojocs fets aquí, exemples de tota tipus (inclosos els serious games) i una explicació sobre el fet que Barcelona (al costat de Londres, Berlin, París o Helsinki) s’hagi convertit en una de les capitals del joc de mòbil, un referent internacional.
Cal felicitar els comissaris Joan B. Galí, Albert García i Marc Angrill per Nova Pantalla. L’equilibri entre l’experiència sensorial i la quantitat i la qualitat de la informació està molt ben calibrat. Els àmbits són clars i el discurs expositiu fa de bon seguir. I s’agraeix, perquè la millor prova que a Catalunya es fan grans videojocs es demostra jugant-hi, que al final el visitant pugui tastar diverses produccions en directe, una lluïda selecció de la bona feina que es fa a Catalunya.