Finalment va ser possible l'acord entre el PSOE i Més en el Consell de Menorca. Ja s'intuïa que hi havia marge per a l'entesa. Quan algú dimiteix ho fa i prou. No va ser el cas dels set càrrecs sobiranistes. Anunciaren el dilluns 11 d’abril que havien signat la renúncia. Però no serien efectives fins a la publicació en el Butlletí Oficial. Tota una invitació, de fet, a negociar durant les festes de primavera. Com així va passar. Durant els dies festius sovintejaren les converses i el dimarts següent, primer dia laborable, es tancà l'acord.
Què ha canviat? Que el PSOE accepta que el Consell aprovi de forma immediata –aquest pròxim dilluns– la proposta de la futura llei de Menorca Reserva Biosfera que haurà d'aprovar el Parlament balear. Quinze dies abans la presidenta de la institució insular, la socialista Susana Mora, va ajornar el plenari per suposats defectes formals sobre els quals el Govern balear de Francina Armengol havia advertit que podrien presentar problemes legals. Segons informava aquest dijous infomenorca.com en realitat els canvis sobre allò previst inicialment són mínim, quasi cosmètics.
La futura llei preveu un seguit de matèries que seran transferides del Govern al Consell per gestionar millor la condició de l'illa de Reserva de la Biosfera. Segons el diari referit, que cita fonts de Més, l'únic canvi és de matís: el to imperatiu inicial -“matèries que seran transferides”- se suavitza amb fórmules més moderades -“matèries a transferir o delegar”. I així en mitja dotzena d'articles de la norma. Sembla poca cosa per una crisi tan important com la viscuda.
Val a dir que els sobiranistes han volgut sortir al pas de la possible interpretació que tot ha estat una jugada política: “no ha estat una qüestió d'estratègia sinó que la renúncia era per principis” i sense la reculada del PSOE l'haguessin fet efectiva, assegurà el coordinador de la formació, Miquel Àngel Maria.
Mala relació Més-PSOE. L'episodi de la crisi a Menorca transcendeix, en realitat, les relacions entre el PSOE i Més en el Consell Insular. Els sobiranistes tenen una relació tensa amb el PSIB de Francina Armengol. Per això no volgueren el 2019 entrar en el Govern. I ara han acusat l'Executiu d'Armengol d'estar rere de la crisi al Consell.
El 2015 sí que Més per Menorca entrà en el Govern. Assumí la conselleria de Participació, Transparència i Cultura, amb Esperança Camps al seu front. La qual durà molt poc en el càrrec, però: al cap de nou mesos dimití. Aleshores la substituí Ruth Mateu, també de Més per Menorca. Era l'abril de 2016. Durà onze mesos en el càrrec. Però en el seu cas no fou una dimissió sinó una destitució, encara que s'intentà encobrir com si fos una renúncia. Aquell episodi, el març de 2017, provocà una greu crisi en el Govern.
Setmanes abans havia esclatat un suposat cas de corrupció que esquitxava alguns càrrecs de la conselleria. Feien referència a uns contractes que s'havien fet amb qui havia estat el cap de campanya electoral de Més per Mallorca, Jaume Garau. Aquell embolic generà una intensa crisi que al final Armengol va resoldre pactant una nova consellera amb Més per Mallorca: l'eivissenca Fanny Tur, de confiança socialista tot i que formalment era proposada pel partit sobiranista mallorquí –el 2019 el PSOE li proposà ser candidata per Eivissa al Parlament en el número 3 de la llista i en negar-s'hi Armengol no la tornà nomenar consellera– i, així, es tancava l'assumpte a satisfacció de les dues parts. Però Més per Menorca quedava al marge de la satisfacció.
Segons explicaren posteriorment a aquest setmanari càrrecs sobiranistes menorquins, en aquells moments varen entendre que eren els injustament damnificats d'una crisi que, en realitat, no els hauria d'haver afectat, o no tant almenys: perdien la seva consellera per un afer que, en el fons, afectava al seu homònim mallorquí. Cosa que provocà que les relacions amb Més per Mallorca fossin prou tenses durant algun temps, però a poc a poc es normalitzaren de bell de nou. No així amb el PSOE. En concret amb Armengol. Des d'aquell moment els menorquinistes han mirat amb molta desconfiança a la presidenta.
Durant els dos anys següents, Més per Menorca seguí donant suport al Govern però ja mostrà signes de voler canviar la relació tradicional que havia tingut amb els executius progressistes. En efecte, tant en el primer Pacte de Progrés (1999-2003) com en el segon (2003-2007) així com en el primer Govern d'esquerres de 2015 s'havia implicat, fent costat al seu homònim mallorquí, en les negociacions i en els pactes generals que s'acordaren. El 2019 canviaren les coses. Més per Menorca decidí aquell anys, per una banda, negociar pel seu costat, fer grup parlamentari tot sol -i no amb Més per Mallorca- i, sobretot, no entrar en el futur Govern esquerrà. Optava per quedar-ne fora i donar-li suport extern. En el ben entès, però, que es reservava el vot en tot allò que no estigués compromès i que, per tant, ho negociaria cada cop.
Aquesta estratègia de relació amb la presidenta Francina Armengol ha donat a Més per Menorca en aquests tres anys un protagonisme com mai l'havia tingut. De fet és tan intens com que els periodistes de Palma ja no parlen genèricament de “Més” -cosa que irritava força els menorquinistes- sinó que diferencien entre el menorquí i el mallorquí, la qual cosa és la correcta perquè són partits diferents. Molt col·legues, fins i tot bons veïnats, aliats, amics... però diferents. A més, objectivament la negociació constant li ha permès obtenir per al Consell menorquí prou rèdits que, d'altra manera, és dubtós que els aconseguís. Aquesta actitud ha provocat irritació entre consellers del PSOE i d’Unides Podem. Però els menorquinistes no l’han canviada. Tot el contrari. De fet li ha ha atorgat al partit una imatge positiva a Menorca de gran defensor insularista en una illa on el Parlament balear comú es veu com a quelcom “de Mallorca”. Cosa que li ha reportat una intenció de vot -segons l'última enquesta publicada el passat 20 de març pel diari Última Hora– de gairebé el 21% -passaria de dos a tres diputats -, molt per sobre del 11,7% de Més per Mallorca en la seva circumscripció -es quedaria amb els mateixos quatre escons que ja té -, a pesar d'estar en el Govern.