Schomburg, de 74 anys, va ser del 2001 al 2008 el primer jutge alemany del Tribunal pels Crims de Guerra a l’antiga Iugoslàvia, amb seu a la ciutat neerlandesa de La Haia, i del Tribunal per a Ruanda, amb seu a Tanzània. Actualment treballa com advocat defensor a Berlín.
—Senyor Schomburg, algun dia Vladímir Putin haurà de respondre pels crims a Ucraïna davant del Tribunal Penal Internacional de La Haia?
—Algun dia sí. Però segur que no serà d’aquí a poques setmanes ni mesos. Ara encara podria ser complicat instruir una causa contra ell.
—Per què?
—Pel que fa a les víctimes, tenim indicis molt clars de crims de guerra: l’últim cas és el de Butxa, però també se’n tenen de Mariúpol, amb el bombardeig d’edificis civils, d’hospitals o directament amb atacs contra civils. Però per instruir una causa penal també cal trobar els autors dels crims. I cal molta precisió. S’ha de demostrar, per exemple, quins tancs, quins soldats i quins comandants van disparar a un determinat civil. Després, si aquestes persones actuaven seguint ordres, cal trobar la següent baula en la jerarquia i anar pujant; en certa manera, es construeix una piràmide fins que al final s’arriba a Putin.
—Això fa perdre gairebé totes les esperances...
—No, al contrari. Això va funcionar en el tribunal per a Iugoslàvia. I ara les condicions per acusar els responsables són millors que mai. Hi ha una quantitat ingent d’imatges, procedents de càmeres de seguretat, de drons i de satèl·lits. A més a més, potser s’hi poden afegir ordres escrites que es puguin trobar, que potser s’obtindran gràcies a desertors o als primers encausats. És possible que els serveis secrets occidentals hagin interceptat trucades de Putin amb subordinats seus o que s’hagin enregistrat missatges de text. I hi ha una col·laboració excel·lent de la comunitat internacional, cosa que abans no teníem: ja hi ha equips internacionals d’investigació judicial treballant sota la direcció del fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional, fins i tot a Ucraïna, per aplegar allà, juntament amb les autoritats locals, tot el que cal.
—Sembla que el BND, els serveis secrets alemanys, ha interceptat missatges de ràdio de soldats russos en què parlen sobre l’assassinat de civils. Vostè com valora aquestes informacions?
—Si al final són aprofitables judicialment, serien una peça important per donar una imatge completa de tots els fets, amb la vista posada en els crims de guerra sistemàtics i els assassinats premeditats, com els anomenats crims contra la humanitat.
—Al final s’ha de demostrar que Putin va ordenar un crim de guerra concret per encausar-lo?
—Si es pogués fer això, seria l’ideal. Però n’hi pot haver prou aportant proves del fet que havia de tenir coneixement de crims de guerra concrets (a través d’informes interns o de les informacions de mitjans occidentals) i que així i tot no va aturar la seva soldadesca.
—Putin podria acabar escudant-se en la seva immunitat com a cap d’Estat?
—No. En un procés al Tribunal Penal Internacional això ja no té importància. Evidentment, seria un error pensar que es podrà anar a arrestar Putin a Moscou mentre sigui president i se’l podrà portar davant d’un tribunal. Però en cas que hi hagués una acusació contra ell i aleshores es dictés una ordre de detenció, això l’afectaria molt. Llavors, tan bon punt sortís del seu imperi tsarista, ja no es podria sentir segur.
—D’aquí a no gaire vol viatjar a la cimera del G20 a Bali...
—En aquell moment segur que encara no hi haurà una ordre de detenció. Però si algun dia n’hi hagués una, Putin ja no podria assistir a aquestes trobades. Jo veig possible que aquest mateix any ja es formuli una acusació contra soldats o comandants concrets o com a mínim s’expedeixi o s’executi una ordre de detenció judicial. Això ja podria percebre’s amb preocupació a Moscou.
—El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, qualifica la massacre de Butxa com a genocidi. Comparteix aquesta valoració?
—L’acusació de genocidi és molt difícil de demostrar perquè depèn de la intenció de voler aniquilar totalment o en part el poble ucraïnès. Però hi ha prou delictes que es poden avaluar: crims de guerra i crims contra la humanitat, que inclouen assassinats, violacions, però també l’eliminació de parts de la població quan això té lloc en el context d’un atac ampli o sistemàtic contra la població civil. D’això n’hi ha un bon nombre de proves.
—I què me’n diu de la invasió d’Ucraïna en si, contrària al dret internacional: pot ser un motiu per a l’acusació?
—Ucraïna està sotmesa a la jurisprudència del Tribunal Penal Internacional des del novembre del 2014. Però aquest tribunal només actua davant de crims de guerra, genocidi o crims contra la humanitat perpetrats dins el territori nacional del país. Pel que fa a la invasió en si, en canvi, com que ni Ucraïna ni Rússia són Estats signataris del Tribunal Penal Internacional, l’acusació necessitaria l’autorització del Consell de Seguretat de l’ONU. I segur que Rússia faria ús del seu dret de veto.
—Això no posa de manifest una debilitat fonamental del sistema internacional per garantir la pau?
—Sí que és cert que el Consell de Seguretat queda bloquejat en unes circumstàncies com aquestes. Però és insubstituïble. No ha fet una feina excel·lent només en la lluita contra la fam al món. I en el cas d’Ucraïna ha omplert el buit l’assemblea general de l’ONU i ha condemnat clarament l’atac rus.
Traducció d'Arnau Figueras