«La guerra d’Ucraïna endarrerirà la transició energètica»

—Quin impacte pot tenir la guerra d’Ucraïna en la lluita contra el canvi climàtic?

—La guerra d’Ucraïna endarrerirà la transició energètica més d’una dècada. Això permetrà als lobbies del gas, el petroli i l’urani una escalada a favor de noves prospeccions i noves explotacions. Les declaracions que va fer la Unió Europea declarant el gas natural i l’energia nuclear com a energies sostenibles i verdes amb la guerra d’Ucraïna afavorirà l’estratègia dels lobbies energètics. Ens trobarem en una situació greu per al plantejament i el finançament de la transició energètica. Hi haurà un retard de les inversions en renovables per les inversions que es faran ara en nous gasoductes i fins i tot noves tèrmiques de carbó. És una contradicció permanent que tots els mitjans de comunicació i la Unió Europea afavoreixin la transició energètica i d’altra banda donin suport a una guerra que permetrà revifar els grans lobbies petroliers, gasístics i nuclears.

—Per què serà així?

—Per la dependència que hem generat. Putin és una bèstia que hem creat nosaltres mateixos fent-nos depenents del gas i el petroli rus. La Unió podria haver reaccionat abans. A Alemanya, Merkel va decidir tancar les nuclears pensant que tenia garantit el gas rus mitjançant el gasoducte que passa pel Bàltic. En aturar-se això, no sé si Alemanya podrà fer la transició energètica correctament. Necessitarà les nuclears i noves tèrmiques de carbó. Això generarà a tot Europa una dinàmica a favor de les energies fòssils, amb més subvencions.

—Hi ha qui podria pensar que, un cop hi ha problemes amb Rússia —de qui es depèn per les energies fòssils—, s’invertirà més en les renovables.

—Sí, però ara les inversions es faran en favor de les fòssils. A Espanya ja està decidit invertir en nous gasoductes. Les inversions que la Unió Europea havia de fer en renovables s’invertiran en armament i nous gasoductes. Hi haurà un endarreriment enorme de la transició. I amb la Generalitat igual.

—Què vol dir?

—En aquests moments ja puc dir que el 2030 el 50% de l’energia elèctrica de Catalunya s’hauria de fer amb renovables i no s’hi arribarà. I no parlem del 2050, quan el 100% ha de ser renovable. Amb el retard que hi ha, la guerra d’Ucraïna i la resistència social als projectes solars i eòlics és impossible que s’hi arribi. D’altra banda, el fer-ho tot elèctric incrementarà el consum: amb el cotxe elèctric, amb el 5G i el 6G, amb l’hidrogen verd... Tot això, segons els experts, de cara al 2050 triplicarà el consum elèctric. Per tant, els càlculs que ha fet la Generalitat a la Llei del canvi climàtic són obsolets i erronis.

—Per què?

—Es necessitarà molta més electricitat. D’on vindrà aquesta electricitat si no la podem resoldre a través de les renovables? Només pot venir d’allargar la vida de les nuclears fins al 2050, en lloc del 2035, que és quan s’ha de tancar l’últim reactor, el de Vandellòs II. Amb uns costos per l’altra part que al lobby nuclear li interessen molt. Si allarguem la vida de les nuclears de segona generació, el cost del megawatt/hora es pot situar a 35 €, molt més barat que la mitjana de producció de la solar i l’eòlica que pot arribar als 50 €. Allargar la vida de les nuclears és més econòmic per al lobby elèctric que no pas la solar i l’eòlica. Ara, les nuclears falsifiquen aquest cost, perquè no internalitzen el cost de la gestió dels residus ni el desmantellament.

—S’ha dit que la guerra d’Ucraïna comporta el creixement del preu de l’electricitat. Ho comparteix?

—Aquests preus estan manipulats per les subhastes i pel que fan les elèctriques. Estem en una situació d’anòmia, és a dir, de desgovern davant la crisi climàtica; no trobem estructures de governances adequades al repte del canvi climàtic. És el repte més important de la història de la humanitat i de Catalunya. Hauríem de nacionalitzar el sector energètic. Mentre segueixin manant els oligopolis, no ens en sortirem. L'única proposta és la que va fer la Generalitat de crear una energètica pública. Llavors sí que podríem intervenir en els grans projectes solars o eòlics; hi hauria més garantia de control democràtic. Mentre deixem que l’energia estigui en mans d’aquest grans lobbies, els estats estan trontollant totalment. La guerra servirà per frenar la transició energètica cap a les renovables. Qüestionarà tots els plans elaborats del Pacte Verd de la Unió Europea. El que cada any paguem els europeus en gas rus és equivalent a la inversió rusa en armament. La nostra addicció a les energies fòssils ha permès la dictadura de Putin. Ha fet de camell energètic d’Europa. El canvi climàtic avança i, a la vegada, estem finançant la guerra.

—La guerra té també riscos ambientals?

—Evidentment els tindrà, en funció de l’armament que s’utilitzi, sobretot per part de Putin. Tanmateix, el principal risc ambiental és que aquesta guerra ha descobert que l’energia nuclear civil és un objectiu militar i bèl·lic. Demostra que tots els països amb centrals nuclears tenen un risc enorme de poder ser objecte d’atacs bèl·lics i terroristes.

—A Catalunya tenim tres centrals nuclears...

—Som de les regions de la Mediterrània més nuclearitzades. No ho voldria lligar amb el procés. Tanmateix, si s’hagués declarat la independència, hi ha qui opina que podria haver-hi sang al carrer, però l’Estat espanyol no tindria cap problema en aquest sentit: en cas d’independència, el control del 80% de la producció elèctrica que ve d’Ascó i Vandellòs està en mans de l’Estat. El Ministeri de Defensa té el control de les nuclears. Tallant la llum de tot el país, s’acabava tot. Com s’havia pensat que, en cas de declarar la independència, controlaríem les nuclears? És una debilitat enorme que tenim. Per cert, el 30% de l’urani d’Ascó i Vandellòs ve de Rússia. Això s’hauria de dir també. Com ho resoldrem? Si Rússia talla l’urani, com ho substituirem?

—Diu en el llibre que cap dels presidents de la Generalitat s’ha acabat de creure la lluita contra l’emergència climàtica.

—Sí. Les estructures de govern no estan adequades per a aquest repte. Per exemple, tenim una Vicepresidència de Polítiques Digitals i Territori i un Departament d’Economia, que són completament contradictoris, pel seu enfocament, amb el Departament d’Acció Climàtica, el qual està completament supeditat a un model que no resoldrà el problema climàtic, perquè és un model de més creixement. Volen ampliar el port de Barcelona, ampliar l’aeroport del Prat, fer els Jocs Olímpics d’hivern. Continuen amb el mite del creixement il·limitat. Resulta que ara el creixement ha de ser limitat perquè els recursos són limitats. La pressió que tenim sobre el territori a Catalunya és equivalent a 20 milions d’habitants. Hem superat la petjada ecològica. Hem de plantejar el creixement d’una altra manera i l’enfocament de la Generalitat és contrari al que s’ha de fer. Els departaments que dominen són completament desenvolupistes i és contradictori amb el fet de lluitar contra el canvi climàtic.

—En el llibre demana que la gent s’impliqui més en aquestes qüestions...

—Defenso la creació de convencions ciutadanes comarcals. Que cada comarca decideixi en funció de la seva demografia i dels seus recursos quina participació té en la solidaritat global del territori. El que no pot ser és que hi hagi una desproporció tan brutal. Les comarques de Tarragona generen el 70% de l’electricitat i només en consumeixen el 15%. Barcelona només genera el 15% de l’electricitat i en consumeix el 68%. Girona, on es planifica el parc eòlic marí Tramuntana, genera només l’1% i consumeix el 10%. Es pot rebutjar el parc eòlic marí Tramuntana que generaría amb 500 MW el 45% del consum elèctric de les comarques gironines? S’ha de generar una solidaritat intercomarcal perquè no tot recaigui sobre les comarques de Tarragona. Tot i que amb els plantejaments que ha fet la Generalitat, no arribarem als objectius de cap manera.

—És possible que, en aquests moments, la ciutat de Barcelona generi més energia de la que genera ara? Sovint es critica que els projectes del territori acaben servint per alimentar Barcelona.

—Barcelona té una ordenança solar que no s’ha aplicat a fons. S’ha de renovar i posar al dia. El que ha fet l’Ajuntament de Barcelona els últims anys ha estat ridícul davant el que pot fer Barcelona. Només cal mirar els terrats de Barcelona, no hi ha ni terrats verds ni plaques fotovoltaiques. És un dèficit i una mancança d’acció per part de tots els ajuntaments. És una batalla a fer els propers anys. Crec que és un tema que ha de ser decisiu a les municipals.

—Ho veu amb esperança? Ara, a la ciutat governa el partit que ha incorporat dins seu Iniciativa per Catalunya - Els Verds, que era el principal partit ecologista de Catalunya.

—El partit ecologista de Catalunya va ser Els Verds – Alternativa verda.          Nosaltres vam ser desestabilitzats per una OPA que va fer ICV. Quan havíem de fer el salt al parlamentarisme, ells tenien més capacitat financera per superar-nos i van agafar el nom dels Verds creant una confusió favorable als seus interessos. Això no vol dir que ara no ens plantegem anar a les eleccions de Barcelona en una coalició ciutadana independent que pugui sortir. Estem oberts i receptius a participar a l’Ajuntament de Barcelona, on seria molt necessari un partit ecologista com els que hi ha a Alemanya o França. Crec que ICV a l’Ajuntament de Barcelona ha fracassat estrepitosament en el plantejament energètic i ha quedat abduït pels lobbies. On és la municipalització de l’aigua de Barcelona? Les coses no han canviat, Barcelona està més contaminada que mai. Els que vam iniciar el moviment ecologista a Catalunya no ens sentim representats en cap partit en aquest moment.

—Com veu el debat que s’ha generat amb el desplegament de les renovables a Catalunya?

—Aquest procés s’hauria d’haver iniciat ja a l’època de Pujol. Portem vint anys de retard. Hi ha hagut molt poca habilitat política de concertar els projectes. Tanmateix, serà molt difícil que puguem prescindir de certs projectes. Hem de substituir els 3.000 MW d’energia nuclear per renovables. Això no es pot fer només amb petits projectes cooperatius o col·locant panells solars als terrats de les cases. S’haurà de fer amb projectes grans, també. Perquè, si no, no hi arribarem a temps. Fins i tot fent-ho així no hi arribarem. L’impacte de la guerra dificultarà moltíssim els plans i projectes previstos. Veig molt difícil que la transició energètica sigui, en aquests moments, justa i democràtica. No és possible que la Generalitat digui que cal avançar en energies renovables i que no hi hagi el suport logístic perquè això passi. Cal agilitzar tot plegat amb una rapidesa prou gran, però no veig la dinàmica democràtica per arribar-hi a temps. Tothom que s’oposi als parcs solars o eòlics està fent el joc a les nuclears., o a allargar la vida de les nuclears o que importem l’electricitat.

—Preocupa l’impacte ambiental, la pujada dels preus de la terra dels pagesos...

—Ara s’incrementarà el trànsit de metaners. Si resulta que tenim problemes pel gas rus, ara tothom mira l’Estat espanyol i Barcelona que té les centrals de transformació de gas liquat al port. S’incrementarà el trànsit de metaners al port d’una manera impressionant. Amb el risc que això suposa, perquè ja és un port que ja està sobresaturat —per això i pels creuers turístics. El Govern espanyol ja ha dit que el port de Barcelona es converteix en estratègic i el gasoducte d’Hostalric a França el volen reconduir. Tot són idees que van contra la transició energètica. Si ara volem incrementar la conducció de gas cap a Europa, això endarrereix les renovables —a part de les conseqüències que genera. El gas no deixa de ser metà, i suposa el 18% dels gasos que provoquen l’efecte hivernacle. Que no ens venguin la moto de la transició energètica quan no s’està fent res.

—Sí, però li preguntava pels impactes ambientals i la pujada del preu del sòl agrícola...

—Ha vist la pel·lícula Alcarràs? Allà hi ha un error gravíssim. Hi ha uns pagesos que practiquen l’agricultura tradicional. No són ecològics. A sobre, els seus conreus de presseguers són arrasats per fer-hi un parc solar. Això la llei no ho permet. El decret de la Generalitat no ho permetria. És un error d’una pel·lícula que ha tingut èxit que fa dir “pobres pagesos”... No, la pagesia el que ha de fer és passar de ser intensiva i contaminadora pels pesticides i els nitrats. Tot això s’ha de reconvertir a l’agricultura ecològica. A Lleida, la gent que es dedica a l’ecològic es guanya molt bé la vida perquè exporta a Alemanya. Ara, si els pagesos volen continuar fent aquest tipus d’agricultura tradicional, estan atrapats pels costos dels pesticides i els carburants, pels especuladors i els intermediaris que destrueixen els preus... És el que ve a dir la pel·lícula: els pagesos han de deixar els camps i ara venen els empresaris de plaques solars. Aquest és un discurs negatiu. No és positiu el discurs, el trobo reaccionari. Amb tots els mèrits que donc a la directora des del punt de vista artístic. Tanmateix, és un plantejament de la pagesia poc optimista, poc constructiu. S’ha de dir als pagesos que la solució és l’agricultura biològica. Això i les plaques solars poden anar juntament. Cal buscar fórmules de col·laboració. Els camps solars s’han de fer en els llocs erms. La llei ho diu. Seria injust, il·legal i la Generalitat no ho deixaria fer això d’eliminar un camp enorme de presseguers per posar-hi un terreny solar. Ens hem d’acostumar que l’energia eòlica i solar siguin el paisatge del segle XXI; no és comparable a les nuclears, el petroli o el gas.

—Li genera un punt d’optimisme la posició de les noves generacions?

—Sí. En l’època nostra no hi havia ni internet ni xarxes; els docents no estaven tan sensibilitzats com ara en l’ecologia, i els problemes ambientals no s’explicaven a les escoles... El gran capital ha assumit aquest discurs. Ahir, Dia Mundial de l’Aigua, els grans suplements dels diaris estaven finançats per Agbar, Iberdrola o Endesa. L’ecowashing és una realitat.

—En el llibre és molt crític amb el capitalisme verd. Hi ha una sortida capitalista a la crisi climàtica?

—No. Amb el plantejament que actualment té el capitalisme és impossible una sortida de la crisi climàtica. Deixar les energies renovables i la transició energètica en mans dels oligopolis que han creat aquest desordre és aberrant. S’ha de crear un nou model. No hi ha cap lloc del món que l’estigui aplicant en aquest moment. És una revolució global que requerirà noves estructures polítiques que no existeixen. Totes les COP estan fracassant. Per què? Perquè els estats que les firmen ho fan de manera voluntària. No hi ha cap autoritat per vigilar això en aquest moment. A les Nacions Unides hi hauria d’haver capacitat de penalitzar els estats que no compleixin les normes que s’aproven. Manca un tribunal penal internacional de medi ambient, equivalent al Tribunal de la Haia, que permeti denunciar els ecocidis i les aberracions que fan aquests oligopolis. Les constitucions dels estats tampoc estan a l’alçada.

—Com valora que els fons Next Generation s’hagin vinculat a qüestions ecològiques i la manera com s’ha fet?

—Malament, acabarà tot en mans dels oligopolis. La Generalitat no ha definit bé aquest tema. El 70% de les capes freàtiques, els aqüífers, de Catalunya estan totalment contaminades. No hi ha cap projecte de Next Generation per a aquesta qüestió. Els Next Generation resoldran els projectes de parcs solars i eòlics a Catalunya? No se’n parla. El Parc Tramuntana, rebrà fons Next Generation? La Generalitat, que hi dona suport, pressionarà a la Unió Europea i Madrid perquè part dels fons vagin aquí? Això està a l’aire. Les petites i mitjanes empreses no es beneficiaran d’aquests fons. Si Europa diu que el gas i les nuclears entren dins les energies verdes, una part dels Next Generation poden anar a projectes de gas, i les nuclears se’n poden beneficiar. Per exemple, si volen allargar la vida d’Ascó i Vandellòs.

—Com valora la resolució dels tribunals contra la zona de baixes emissions de Barcelona?

—És una falta absoluta de previsió de l’Ajuntament. Aquestes coses s’han d’harmonitzar. La contaminació de Barcelona és urgentíssima. Però requereix molt diàleg i concertació, sobretot amb la gent més vulnerable. Qui es pot comprar un cotxe elèctric? Una transició energètica injusta provocarà una fallida del model. Ara, el gran drama és que els efectes del canvi climàtic estan essent tan ràpids que la participació democràtica en aquest procés es fa molt complexa. El defecte ve dels que no van iniciar el procés. Quan parlàvem amb el president Pujol d’aquestes qüestions, ens menystenia. Deia que era tornar a les cavernes. A Pujol li van vendre la moto de les nuclears i ara fixa’t el problema que tenim per tancar-les. És un país que no ha escoltat l’opinió dels ecòlegs. Margalef, quan va rebre la Medalla d’or, la va agrair molt, però li va dir a Pujol: «President, heu trinxat el país». El moviment independentista tampoc ha escoltat els ecòlegs.