-Fa un bon negoci Barcelona acollint la 37ena edició de la Copa de l'Amèrica?
-A priori, se'm fa difícil pensar que Barcelona faça un bon negoci organitzant la Copa de l'Amèrica. Hi ha diverses qüestions que s'han de contemplar. La primera és tenir en compte perquè Aukland, a Nova Zelanda, ha decidit no organitzar una altra edició i és degut a la baixa rendibilitat. El retorn econòmic va ser inferior a la inversió. Tota la literatura sobre l'impacte multiplicador se'n va anar en orris, molt probablement per la qüestió de la covid, que va provocar que hi hagués una disminució de visitants i d'arribada de iots. Però el fet cert és que Aukland no ha tingut gens d'interès a organitzar una altra edició. L'edició prèvia a Aukland va ser a Bermuda. Fou una edició sense pràcticament cap capacitat d'atracció turística i on les bases van ser carpes amb un moderat impacte territorial. I quan per exemple es justifica la inversió a Aukland es fa fent referència al nombre d'espectadors a televisió, la despesa dels megaiots o els visitants. El que cal preguntar-se és si Barcelona necessita més projecció al món. Necessita estar més hores a la televisió, més turisme? Tinc dubtes que aquest siga un objectiu desitjable per a Barcelona en un moment en què aquesta ciutat pateix problemes greus de l'excés del turisme.
Hi ha altres objectius paral·lels que poden semblar interessants. Un d'aquests és el foment de la nàutica industrial, de la innovació relacionada amb l'economia blava. Però no em sembla que això estiga en el nucli de debat.
-Quins errors que va cometre València no hauria de repetir Barcelona?
-El primer que cal tenir en compte és que les situacions de partida són distintes. Probablement, València necessitava una Copa de l'Amèrica el 2007 molt més que Barcelona la necessita el 2022. El 2007 la Copa de l'Amèrica va ser una catalitzadora de l'obertura marítima i va permetre resoldre una equació molt complexa sobre la propietat dels terrenys del port.
Al final, la Copa de l'Amèrica sí té una qüestió bona: que a diferència d'altres esdeveniments, com la Formula 1 o els Jocs Olímpics, té una vinculació a la ciutat molt més forta, perquè els equips s'assenten en la ciutat, generen economia al voltant d'ells i tenen capacitat de desenvolupar una indústria d'enginyeria i de nàutica potent. Això a València no es va saber aprofitar. I sí, encara hi ha empreses importants hereves d'allò; hi ha marins i navegants que estan enamorats de València, però no es va fer una política molt definida, com sí que es va fer en el London Legacy, per exemple. A València no es va treballar el llegat que havia de deixar la Copa de l'Amèrica. Per tant, si el que es vol a Barcelona és fomentar la innovació nàutica i la nàutica popular, cal tenir-ho clar i planificar-ho des del principi. S'ha de gestionar per deixar un llegat que siga durador.
En tot cas, tampoc no s'ha de perdre de vista que a hores d'ara les naus de la Copa de l'Amèrica no s'assemblen en res als que s'utilitzaven a València. Ara són aparells altament tecnificats, molt llunyans del que fa qualsevol navegant aficionat a la mar. La Copa de l'Amèrica s'ha allunyat molt de les persones que s'estimen la mar.
-Algun altre consell per a Barcelona, vista l'experiència valenciana?
-Trobe que hauria de ser més inclusiu, perquè les dues edicions a València van ser massa elitistes. Per tant, s'ha de pensar molt com involucrar a la nàutica popular i com la gent pot gaudir de l'esdeveniment. En segon lloc, cal pensar en la sostenibilitat des del principi. En tercer lloc, cal ser més exigent respecte als organitzadors i assegurar-se que la inversió pública que es fa retorna a la ciutat. Finalment cal també un pla d'impactes negatius, és a dir, quina influència pot tenir sobre els barris de Barcelona i tractar d'anticipar-se als problemes. Cal plantejar plans de compensació.
-Barcelona, al contrari que València, ja va desenvolupar el seu front marítim amb motiu de les Olimpíades. A València, en canvi, la renovació de la façana marítima va generar un deute enorme que s'ha arrossegat fins 2021. Creus que el fet que Barcelona tinga ja aquesta infraestructura abaritarà el cost?
-La façana marítima de Barcelona està desenvolupada, però amb tot i amb això em sembla que caldrà fer una inversió prou important.
-Les institucions catalanes addueixen que la inversió pública es justifica perquè hi haurà un retorn de 1.000 milions d euros i 940 milions de potencials espectadors. A parer seu, aquestes xifres justifiquen la inversió?
-Justificar l'elecció de Barcelona pels teleespectadors de tot el món no té cap sentit quan la marca Barcelona ja és coneguda a tot arreu. Des del meu punt de vista no és un argument sòlid. A Barcelona no li calen ni més turistes ni més projecció internacional.
-Es corre el risc que un esdeveniment d'aquestes característiques incremente els problemes de turistització que ja té Barcelona?
-Sí. No vivim ni al 1992 ni al 2007. Les coses han canviat moltíssim, afortunadament, i cal encarar aquests esdeveniments de forma distinta. Justificar les accions només pels impactes televisius i els impactes de marca em sembla molt pobre. Crec que s'ha de ser estratègicament més profund. Hem de pensar què volem. Volem desenvolupar una indústria específica, recuperar uns barris, incrementar la sostenibilitat? Els impactes mediàtics no poden ser la justificació, sobretot en una ciutat que ja absorbeix els impactes negatius de la turistització. No crec que Barcelona necessite cap megaiot més.
-Tant el món empresarial valencià com els partits de l'oposició han lamentat que les institucions valencianes no hagen apostat més fort perquè València torne a acollir la Copa de l'Amèrica. Creus que hauria estat una bona idea destinar 80 milions d'euros públics a pagar el cànon i les inversions necessàries perquè València n'hagués estat seu el 2024? S'ha deixat passar una oportunitat d'or, com ha dit l'oposició?
-Crec que l'oferta de les administracions públiques valencianes d'oferir l'espai i les infraestructures era generosa. Si un grup d'inversors privats haguera estat capaç d'aconseguir el mínim del cànon potser el resultat haguera estat un altre. No crec que els cànons d'esdeveniments privats s'hagen de pagar amb diners públics. Estem en un moment en què les prioritats haurien de ser altres.
-Tornem a València. Ports de l'Estat ha donat el vistiplau a l'ampliació nord del port de València. En un article molt comentat el cap de setmana passat, Joan Romero deia que s'estava apostant pel "Model Marsella", pel "model brut". Hi està d'acord?
-Subscric tot el que diu Joan Romero. De fet, són converses que he tingut amb ell. Pense que no només que l'ampliació del nord és errònia i que no necessitem un pàrquing més de contenidors, sinó que el que és més important és ampliar la reflexió respecte d'aquesta qüestió. No es tracta només d'ampliació nord, sí o no. El que realment hem de fer és debatre quins són els mecanismes de presa de decisió en els ports. Com és possible que decisions clau d'infraestructures es puguen prendre d'esquenes a la ciutat. Com és possible que la ciutat no tinga capacitat de veto? Com és possible que els processos siguen tan poc transparents? Crec que cal fer una reflexió més ampla sobre quin és el rol i la funció de les grans infraestructures en l'economia. Crec que és una aposta arriscada fer l'ampliació perquè hem vist el canvi en les dinàmiques del comerç mundial. Crec que l'ampliació nord ni tan sols és capaç d'anticipar els canvis de demanda mundial. Parlem de consum de proximitat, d'una globalització regionalitzada, de consumir menys... L'ampliació nord és un cop de peu endavant davant un model que està en revisió. Cal obrir un debat ampli sobre com es dissenyen i es governen els ports.