A Girona estem dividits en dues colles: aquells a qui agrada el rus -i m'hi compto- i als qui agrada el bisbalenc. De totes maneres, el bisbalenc -sota altres noms- no es fa només a la Bisbal; per tant, malgrat que estigui registrat com a marca, ningú ens hauria d'impedir fer servir aquest nom que dóna fama a la vila de la Bisbal. El deliciós rus es fa amb farina o Maizena, mantega, clares d'ou, llet, avellanes... Pertany al patrimoni de la Confiteria Massot de la Bisbal, que data del 1860. La Bisbal sempre ha tingut fama per la seva pastisseria. Hi podem incloure les galetes i pastes seques, com les de Can Graupera. En la meva infància a pagès, les seves grosses capses quadrades de llauna, apareixien en segar i en batre i no en quedava ni una! El rus té pastissos europeus una mica semblants, però no iguals.
El que m'encanta és que hi pugui haver aquestes polèmiques -per a mi molt serioses- i no per altres frivolitats... Per als catalans, el menjar i el beure no són cap frivolitat, i com fa la dita, no s'hi pot jugar.
Pel que fa al bisbalenc, per la seva forma és una mena de braç. Com que és de pasta de full, s'assembla a l'strudel d'Àustria, Alemanya i països limítrofs, amb la variant apfelstrudel, un famós braç de pasta de full farcit amb melmelada de poma. Als palaus de l'Imperi austro-hongarès de Hofburg i Schonbrunn de Francesc Josep i Elisabet Amàlia Eugènia Herzogin a Baviera, coneguda com a Sissi, s'acostumava a elaborar aquestes postres.
Rus o bisbalenc
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.