Posar dades i política comparada per fer front als arguments de traç gruixut sobre les nacions sense estat i els seus moviments independentistes. Amb aquest objectiu es presentava aquest dijous al matí, sota el paraigua de l'Institut d'Estudis per l'Autogovern, l'informe 'Moviments independentistes a Europa: quines reivindicacions fan i com les justifiquen?' al Palau de Pedralbes de Barcelona, des de fa poc, segona seu de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un estudi fruit de la cooperació d'investigadors de diversos racons de la Unió Europea, amb el suport de les institucions comunitàries, que ha liderat la universitat gal·lesa d'Aberystwyth.
El projecte IMAJINE (Integrative Mechanisms for Addressing Spatial Justice and Territorial Inequalities in Europe) recull dades de nou moviments independentistes europeus -Baviera, Catalunya, Còrsega, Galícia, Llombardia, Sardenya, Escòcia, Vèneto i Gal·les- provinents de manifestos i programes de partits i organitzacions de la societat civil per tal de poder fer un estudi comparatiu de les seves reivindicacions i la manera com les justifiquen. Un conjunt de dades agregades des de 1990 i fins a 2021, amb més de 520 documents, que esperen que aviat es puguin ampliar a altres nacions sense estat, segons han explicat els investigadors que lideren la iniciativa: Núria Franco, Anwen Elias i Patrick Utz. L'objectiu és poder analitzar quins són aquells elements comuns o diferencials que expliquen aquests moviments i tenir un punt de partida sobre el qual poder investigar aquests temes, en tant que les dades obtingudes són d'accés lliure. Es tracta, doncs, del primer conjunt de dades transnacionals que aborda els marcs conceptuals utilitzats pels actors regionalistes en els seus discursos territorials i permet veure com les demandes evolucionen al llarg del temps.
El responsable de començar a entrar en matèria ha estat Utz que de seguida, després de constatar que les reivindicacions independentistes han crescut significativament la darrera dècada, ha atacat un dels primers mites que pesa sobre els moviments independentistes, aquell que diu que volen la independència per la independència o fins i tot per tapar la resta de problemes. "Les reclamacions dels independentistes no només estan vinculades a la voluntat d'independència" conta Utz, que assenyala que majoritàriament "també demanen la modificació de competències" o de "l'statu quo". A parer seu, hi ha "un nombre complex de demandes".
Unes demandes, les dels independentistes, que "la majoria de vegades s'articulen en peticions cap a l'estat", però, tot i que "l'estat és clau" es pot veure com també "la Unió Europea és receptor de demandes d'independència", exposava Utz. No obstant això, constata que si "als noranta hi havia una expectativa enorme per part de sectors independentistes perquè la Unió Europea pogués oferir-los, no tant la independència com sí alguna cosa més que no pas una simple autonomia, dins la idea de l'Europa de les nacions", en l'actualitat "han vist que no serà així". El cas més clar en què els ciutadans són conscients que Europa no intervindrà favorablement als seus interessos és el dels catalans.
Tot i creure que la Unió Europea no els ajudarà en la independència, i aquí cau el mite que relaciona independentisme amb antieuropeisme, "sí que volen que la Unió intervingui en qüestions més petites". Per exemple, demanant "polítiques de desenvolupament territorial", com en el cas del BNG gallec.
L'argument no és la identitat
Un altre mite sobre els moviments independentistes és la rellevància que es dona als trets distintius o factors culturals. Anwen Elias exposava que, després de categoritzar i ordenar els diferents argumentaris, es pot concloure que, de forma transversal, "els arguments culturals són menys utilitzats del que es pensa per justificar la independència. Solen ser els menys freqüents". Segons la investigadora, el motiu que donen els partits és que "són arguments que no apel·len a tothom, en especial aquells que no se senten catalans, gal·lesos, bavaresos...". Una absència que Elias considerava durant la presentació menys sorprenent per als que viuen la realitat d'aquestes nacions durant el dia a dia, però indica que contrastar-la és rellevant d'allò que es troba en "la literatura acadèmica o els opositors". Franco va aportar també la idea que les organitzacions podrien no fer servir aquests arguments per por de ser emmarcats "com etnicistes o supremacistes". No obstant això, anotava que si bé els arguments culturals "no són presents per justificar la independència, això no vol dir que no siguin presents en termes de demandes, per exemple, per demanar a l'estat que protegeixi la llengua de la regió".
De fet, en general, les conclusions de l'estudi assenyalen que els moviments independentistes combinen objectius independentistes a llarg termini amb estratègies polítiques pragmàtiques de reclamació a l'estat central per apoderar els seus territoris mentrestant.
Tornant a la qüestió de l'argumentari, els moviments independentistes cerquen arguments que apel·lin a una majoria. "Solen fer servir arguments polítics i en la darrera dècada creixen els arguments socioeconòmics", detallava Elias. Els polítics són aquells vinculats a la transparència, la qualitat institucional, el rendiment de comptes o la lluita contra la corrupció, mentre que els socioeconòmics tant poden ser per reivindicar "prosperitat econòmica" com per demanar "justícia social".
Aquí és on es toca un altre dels mites sobre els moviments independentistes. Enfront aquells que pensen que l'independentisme apareix per la insolidaritat de les regions més riques, Núria Franco destacava que a Catalunya, que seria el cas d'una regió més rica que la mitjana de l'estat central, predominen els arguments reivindicatius de major justícia social, que "representen un 57% dels arguments econòmics i un 20% del total". En canvi, a Gal·les i Escòcia l'argument més important "el de la prosperitat". En aquest cas, totes dues nacions tenen un PIB inferior a la mitjana del seu Estat.
Agafant una variable diferent, la idea es reforça també en un estudi recent de la Fundació Irla sobre 'Els moviments per l'autodeterminació a Europa' fet pels investigadors Marc Sanjaume, Jordi Mas i Ivan Serrano. "La major riquesa relativa, així com la manca d'innovació econòmica, es confirmen com a variables clau per entendre el regionalisme, mentre que aquestes variables no tenen un efecte clar sobre el grau de suport al sobiranisme". En canvi, assenyala l'informe, "les actituds socials progressistes a l'eix ideològic esquerra-dreta tenen un efecte positiu sobre el suport al sobiranisme, sense que s'observi el mateix efecte en el regionalisme que, així i tot, presenta una lleugera associació amb les preferències per polítiques igualitaristes".
En els darrers anys també ha crescut l'argument que justifica que la independència servirà per "un futur millor", explicava Franco. Detallava que es pot deure al fet que "hi ha hagut referèndums" i les seves campanyes han anat dirigides a seduir la gent perquè aposti per la independència. L'estudi conclou que, per norma, l'argumentari dels moviments independentistes està plantejat en positiu, més que no pas a la contra.