-Com valoren la carta que ha enviat recentment el Govern espanyol al Govern del Marroc?
-És un posicionament que va en contra de la legalitat internacional i contra la Carta Magna de les Nacions Unides. Va en contra del que la cort de justícia de la Unió Europea ha dit. Aquest posicionament converteix l’actual Govern espanyol en un actor actiu en la desestabilització del nord d’Àfrica.
-Què vol dir quan diu “actor actiu”?
-És un posicionament que no aporta res de bo a la regió. Ja que fou part del problema, Espanya hauria de ser part de la solució. D’altra banda, ha de respectar i complir les resolucions. En el moment en què ells es posicionen en contra d’això, lliurement opten per ser actor desestabilitzador. Han tancat la porta, de cara al futur, a respectar les recomanacions de les Nacions Unides i col·laborar amb l’enviat especial perquè el conflicte acabi amb la descolonització completa del territori. Ja no tenen credibilitat per seguir formant part del club d’amics de l’enviat de l’ONU perquè ja estan posicionats.
-Per què creu que el posicionament del Govern de Pedro Sánchez arriba ara?
-Creiem que ha hagut de pagar un peatge davant un xantatge que el Marroc fa constantment. No té cap altra explicació. En aquest sentit, nosaltres recomanem a Sánchez i a qualsevol govern que mantingui una bona relació amb el Marroc, és un país veí. Si nosaltres poguéssim escollir un altre veí, ho faríem. Però no és possible i sabem que en un futur mantindrem una relació de col·laboració amb el Marroc. Espanya ha d’apostar per portar-se bé amb els veïns. Però no pot donar suport a un país ocupant i complaure’l a costa del dret internacional.
-Això canviarà la forma com el Polisario es relaciona amb l’Estat espanyol?
-Realment, la nostra relació sempre ha estat d’amor i odi a la vegada. Els successius governs de la democràcia espanyola mai no han dut a terme accions que puguin conduir cap a la solució definitiva del conflicte. Però els governs anteriors sempre havien mantingut un posicionament d’acord amb les Nacions Unides, amb independència del que puguin pensar. No trobem explicació perquè hagin arribat a aquest extrem vergonyant. Aquest posicionament no garantirà que el Marroc deixi d’actuar amb la recepta del xantatge. D’altra banda, la qüestió sahrauí és una qüestió que fa 46 anys que és sobre l’escenari i és el reflex que l’acord tripartit i la invasió militar al territori no ha quallat. Els sahrauís seguim existint. Som un factor d’equilibri i pau a la regió. No és possible una opció amb la qual els sahrauís no hi estiguem d’acord. Recomanar-nos ser una autonomia del Marroc a aquestes alçades de la pel·lícula és tirar pilotes fora. Està clar quina és l’opció per la qual lluitem des de fa anys: la nostra opció és aquella per la qual tots estem disposats a morir, un Sàhara lliure. Promocionar altres opcions és l’intent d’enviar a l’oblit l’essència de la democràcia, el dret al vot. El projecte de l’autonomia el proposa el Marroc de forma unilateral i els sahrauís també hem presentat una proposta. La nostra és que el projecte autonomia formi part de les opcions de la celebració d’un referèndum. El problema per la solució no és tècnic, perquè Nacions Unides ja va treballar amb el cos electoral i serien les persones que determinarien el destí final del territori.
-Els sorprèn que el canvi de posicionament hagi arribat amb un govern que es defineix com a progressista?
-La veritat és que és el mateix govern el que s’ha de fer una autoavaluació d’aquesta mena d’actituds. Nosaltres creiem que el principi de justícia no ha d’estar subjecte a cap signe polític.
-Després del posicionament de Donald Trump i del que ha fet ara el Govern de l’Estat espanyol, els preocupa estar perdent suports internacionals?
-Nosaltres no ho veiem així. Els brindis al sol no canvien la natura del conflicte ni paralitzen la lluita. Trump o el Govern espanyol no poden oferir el que no és seu. La sobirania és del poble sahrauí i és qui ha de decidir. El posicionament del Govern espanyol no canviarà la naturalesa del conflicte. I Nacions Unides diu que s’ha de resoldre en base al seu dret. El Senat nord-americà fa poc ha aprovat que la solució ha de ser en base al dret internacional. El posicionament del Govern es contradiu totalment amb els últims dictàmens de la cort de justícia europea, on es deixa clar que els acords i convenis amb el Marroc no poden incloure el productes que venen del Sàhara. Els EUA fa més de 25 anys que van firmar un acord de lliure comerç amb el Marroc on es deixa clar que als productes que venen del Sàhara Occidental no se’ls aplica els beneficis del conveni.
-El novembre de 2020 van decidir posar fi a l’alto el foc. Com està la situació ara al Sàhara Occidental?
-Ens va ser imposada una segona guerra. El Govern sahrauí va decidir no seguir participant en l’alto el foc. Des de llavors, hi ha una guerra oberta al llarg del Sàhara Occidental. Cada dia moren persones. És un territori que no està obert a ser un escenari comercial perquè hi ha una guerra. No forma part dels telenotícies, però existeix i moren soldats marroquins i també combatents sahrauís.
-En quin punt es troba la guerra?
-Està en ple desenvolupament, desgraciadament. Les tropes del Sàhara cada dia fan atacs contra instal·lacions militars marroquines al llarg del mur. Tenim una intensa trajectòria de compromís amb què la guerra no vagi més enllà del mapa geogràfic del Sàhara i no hem utilitzat mètodes no convencionals. No hem fet servir el terrorisme i hem evitat que la població civil en sigui víctima. Ataquem les tropes marroquines.
-Hi ha hagut converses per la pau?
-El maig de 2019 l’enviat especial de l’ONU va presentar la dimissió i ara mateix s’ha designat un nou enviat del secretari general de les Nacions Unides. Ha fet una gira pel territori i estem a l’espera de veure quins passos es duran a terme. Madrid és capital important del conflicte i el posicionament posarà obstacles perquè l’enviat personal pugui seguir treballant.
-Per què?
-Se suposa que fins ara Espanya ha mantingut una actitud de col·laboració. En el moment en què es posiciona, no té credibilitat. No sé quina visió té l’enviat especial, però nosaltres ho valorem així. Espanya ha de tenir un paper actiu per aportar solucions. Espanya no pot renunciar a les seves obligacions jurídiques com a potència colonial. No se’n pot desfer amb tanta facilitat. Poder pot, però no hauria de fer-ho. En termes de la llei internacional, Espanya s’ha llançat a una piscina sense aigua.
-El posicionament del Govern espanyol canvia res en la seva estratègia de confrontació?
-No ho crec. Com li he dit, el posicionament serà més negatiu per al Govern espanyol mateix que per als sahrauís. No canvia la lluita del poble sahrauí. Ho va intentar Trump per Twitter, i ell tenia més pes que Sánchez avui dia. És un brindis al sol.
-Tenen dades sobre la situació del front i el nombre de víctimes?
-Jo, personalment, no manego aquestes dades. Però sí que puc garantir que tot el Sàhara ocupat està en un escenari de guerra. Hem retirat la població civil i la població nòmada que ha retornat al campament de Tindouf. No és possible moure’s lliurement per aquesta zona.
-Als campaments la situació està tranquil·la?
-Hi ha un malestar general per la decisió d’Espanya. No podem obviar que la relació amb la societat civil és estreta i consolidada. Hi ha el malestar perquè Espanya va colonitzar el territori fa un segle i mantenim l’espanyol com a segon idioma oficial. En termes polítics tenim una relació d’amor i odi a la vegada. Quan es parla d’Espanya, no veiem les sigles del país o els seus dirigents, veiem la imatge de milers de persones que des del primer dia ens han acompanyat en la lluita quotidiana.
-Han parlat amb Algèria després de la carta? Pensen que pot influir el seu posicionament?
-No li puc dir si hi ha hagut contactes o no. El que és clar és que Algèria és un país aliat amb els sahrauís i que té una extensa tradició de defensa del dret internacional; sempre ha estat exemple de solidaritat amb els pobles oprimits. La reacció que pot tenir Algèria l’ha d’explicitar Algèria. La retirada de l’ambaixador que hi ha hagut de manera immediata és l’exemple clar que el Govern espanyol s’ha tirat a una piscina sense aigua. Fins i tot deixen caure declaracions del ministre d’Exteriors on insinuava que Algèria n’estava al cas i ara diuen que no. Crec que l’actual Govern era conscient que el Marroc no és un país fiable i la demostració és patent. Probablement, la carta que es va enviar no estava previst que es publiqués ara, però sembla que el palau reial del Marroc va filtrar la informació. A qui correspon valorar això, realment, és al Govern espanyol. Els sahrauís tenim clara una cosa: Espanya és part del problema, tota la part, i porten 46 anys amb oportunitats per ser part de la solució i cap govern no ha dut a terme res per contribuir a la solució. Espanya és la primera interessada de tenir un nord d‘Àfrica estable i això només és possible si se soluciona el cas del Sàhara. Seríem un pont sòlid per ser la porta a través de la qual Espanya pugui arribar a tot Àfrica, però hi ha una miopia política que els fa apostar pel Marroc, que no és fiable.