La dels tribunals
La instrucció del cas Borràs ha anat a càrrec del magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Josep Seguí. En acabar-se aquesta fase, el jutge ha considerat que hi ha indicis suficients per obrir judici contra l'actual presidenta del Parlament. Veu possible l'existència de delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, falsedat documental i prevaricació. A partir de les conclusions del jutge instrucció, publicades el 14 de març, el Ministeri Fiscal té deu dies per decidir si arxiva el cas o requereix l'obertura de judici oral. Tot fa pensar que es decantarà per la segona opció.
L'origen de la causa cal buscar-lo entre març de 2013 i febrer de 2017, quan Borràs era al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Segons el jutge instructor, seguint la investigació dels Mossos d'Esquadra, hi ha indicis per pensar que Borràs hauria fraccionat contractes il·legalment per afavorir un amic seu. Es tractaria de divuit contractes menors que ascendirien a més de tres-cents mil euros. Els correus electrònics de Borràs sobre aquestes adjudicacions han tingut un paper clau a la causa. A més de Borràs, són investigats un treballador de l'ILC, l'amic a qui hauria adjudicat els contractes i una persona propera a aquest amic que hauria col·laborat posant la seva empresa com a intermediària. La causa va aflorar l'any 2018 perquè la persona que hauria rebut les adjudicacions irregulars estava essent investigada per una altra causa.
La del Parlament
El reglament del Parlament, en el seu article 25.4 exposa que en aquelles causes on l'acusació estigui relacionada amb "delictes vinculats a la corrupció" una vegada s'hagi decidit obrir el judici oral, la Mesa del Parlament ha d'acordar "la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata".
En el cas de Borràs, el debat és entorn al concepte "corrupció". Sembla ser que hi ha debat sobre si els delictes que s'imputen a Borràs encaixarien dins la definició estricta de corrupció. Davant el dubte, però, el reglament estableix que pertoca a la comissió de l’Estatut dels Diputats valorar-ho.
Cal recordar que l'article 25.4 del reglament va ser incorporat l'any 2017 per part de la majoria independentista i que, amb l'inici d'aquesta nova legislatura, es va iniciar una ponència per estudiar una nova modificació del reglament. De moment, però, no hi ha notícies que es contempli la modificació d'aquest article a curt termini.
La de Borràs i Junts
Laura Borràs ha defensat en tot moment que els contractes pels quals se la imputa són "perfectament legals" i entren dins la normalitat de les pràctiques de moltes administracions públiques. La presidenta del Parlament i el seu partit, Junts per Catalunya, sostenen també que la persecució judicial que pateix cal emmarcar-la dins el context de repressió judicial a l'independentisme. És a dir, considera que se la investiga per qui és i no pel que ha fet i, per tant, víctima d'una persecució amb motius polítics.
De fet, des de Junts han encaixat sempre el cas Borràs conjuntament amb la resta de casos de representants independentistes encausats. És per això que consideren que a ulls de l'independentisme hauria de ser considerada innocent passi el que passi al judici i que no se l'hauria de considerar processada per "corrupció" i, per tant, que no se li haurien de suspendre els drets com a parlamentària. Partint d'aquesta base, Junts ha demanat en diverses ocasions que es modifiqui l'article 25.4 del Parlament per tal que Borràs no sigui víctima d'aquest punt en cas que s'obri la vista oral del seu cas. Un informe recent dels lletrats del Parlament, en el qual s'escuden a Junts, exposa que la suspensió dels diputats abans que hi hagi condemna ferma és contrari a la presumpció d'innocència.
La via de la reforma reglamentaria, però, a hores d'ara es presenta complicada i caldria forçar la màquina pel que fa a procediments i terminis. El debat, doncs, es disputarà previsiblement en el terreny de la consideració o no del cas com a corrupció, on Junts fa mesos que marca el seu propi relat sense massa acompanyament. Una manca de suport que atribueixen al fet que a les altres formacions ja els interessa deixar caure Borràs perquè la veuen com una amenaça política perquè la potència mediàtica de la seva figura els pot fer ombra.
La d'ERC
Quan ERC va votar a favor de Laura Borràs com a president del Parlament, ho va fer sabent que s'empassaven un gripau. Dins les files republicanes mai s'ha vist amb bons ulls que es posés al capdavant del Parlament una persona imputada pels delictes pels quals està sent investigada Borràs. En campanya, Oriol Junqueras havia dit que “sempre que ERC s’ha trobat en una situació d’aquest tipus ha demanat al seu militant, fos qui fos, que renunciés a ser candidat”. En aquell moment, però, van prioritzar no malmetre més les relacions amb els que havien de ser els seus socis de govern i xutar la pilota endavant. La pilota, però, és a punt de tornar al seu teulat. Fins ara, han intentat fer passar el cas amb el menor soroll possible, però els tocarà posicionar-se.
De fet, ja van prendre una primera posició quan es va obrir la porta a reformar el reglament a principis de legislatura, assenyalant que no era convenient retirar el contingut de l'article 25.4. En principi, els republicans tampoc estarien per la labor de recolzar el relat de Junts que diu que el cas Borràs és fruit de la persecució judicial a l'independentisme. De moment guarden silenci, a l'espera que es coneguin els detalls de l'acusació de la Fiscalia i, si s'escau, s'obri el judici oral. Però si els acaba tocant posicionar-se, sens dubte, això comportarà un nou xoc amb els seus socis de govern. Una relació de ja s'ha vist malmesa els darrers dies per les declaracions de Gabriel Rufián sobre les possibles relacions de l'entorn de Puigdemont amb Rússia. Serà aquesta la darrera confrontació que podrà suportar el pacte entre els dos partits? De moment, a ERC ja es preparen per rebre la pluja de crítiques que esperen que els caigui per part de l'entorn de Junts si es posicionen en contra del criteri de Borràs.
La de la CUP
En una posició similar a la d'Esquerra es troba la CUP. De fet, aquesta causa oberta contra Borràs ja va fer que els anticapitalistes s'abstinguessin en la votació de la candidata de Junts per Catalunya com a presidenta del Parlament. Com ERC, els anticapitalistes també són contraris a la reforma del Parlament. Arribats a aquest punt, però, també prefereixen esperar que es coneguin tots els detalls per guanyar temps abans de prendre el posicionament. Després de saber-se que s'acabava la instrucció, el diputat Xavier Pellicer va reconèixer que el cas Borràs era una qüestió "complexa i incòmoda". En aquest cas, però, la CUP juga amb l'avantatge que ja fa setmanes que s'ha desmarcat de la majoria de govern. Tot i així, no s'escaparan de la pressió, en tant que els seus vots poden ser claus també en aquesta ocasió.
La de l'oposició
La resta de grups de l'oposició se situen en dos grups. La dreta espanyolista considera que amb les conclusions de la instrucció del TSJC ja n'hi ha prou per demanar que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, dimiteixi de les seves funcions. Així ho han anat manifestant al llarg de la setmana PP, C's i Vox. Al seu torn, el PSC i Catalunya en Comú han defensat els darrers dies que Borràs, seguint el reglament, hauria de ser suspesa com a diputada (que no és equivalent a perdre l'acta de diputat) un cop s'obri judici oral i que, en conseqüència, hauria de deixar la presidència del Parlament.