L’extrema dreta europea és diversa per definició. També en les apostes geopolítiques dels diferents partits i organitzacions. Alguns, fins i tot, tenen aquesta heterogeneïtat dins les seues pròpies files. Davant d’això, l’esclat de la guerra entre Rússia i Ucraïna ha situat molts actors d’aquest magma polític en una situació incòmoda, perquè han de triar posicionar-se fermament en un àmbit on sovint es limitaven a intentar no posicionar-se. Quan toca triar, però, la majoria ho fan en favor d’Ucraïna.
Aquesta és la posició que ha fixat oficialment Vox a l’Estat espanyol. De fet, és la conclusió que va eixir de la trobada de líders de l’extrema dreta europea celebrada a Madrid l’últim cap de setmana de gener. Per pressió del PiS, el partit ultradretà que governa a Polònia i amb qui Vox comparteix família al Parlament europeu, el manifest de la trobada denunciava les accions militars de Rússia a la frontera amb Ucraïna, que «ens han conduït a les portes d’una guerra».
El posicionament era significatiu, perquè entre els presents hi havia Víktor Orban, president d’Hongria i principal aliat de Putin a la Unió Europea. De fet, el govern hongarès, símbol de les dificultats que té Putin per justificar la invasió davant els seus socis tradicionals, s’ha pronunciat en contra la guerra i s’ha obert a acollir refugiats ucraïnesos. No obstant això, el seu posicionament es denota ambigu després que hagen dit que no permetran l’enviament d’armes letals a Ucraïna a través del seu territori, en contra del que demanava la Unió.
En conseqüència a allò aprovat en la cimera d’extrema dreta, Vox va votar a favor de la moció plantejada al Congrés de l’Estat contra la invasió russa d’Ucraïna. No ho ha fet, però, ni al Parlament català –al·legant no voler votar al costat dels independentistes– ni a les Corts aragoneses, perquè «era un tema complex i no volíem improvisar».
Aquestes diferències, però, també es podrien atribuir a les dues ànimes que conviuen al si de Vox. D’un costat hi ha una ànima més atlantista, majoritària, partidària de l’OTAN, que encapçalen figures com l’eurodiputat Hermann Tertsch o Iván Espinosa de los Monteros. De l’altra, un bloc pro-rus que té com a referents Kiko Méndez-Monasterio i la família Ariza. Méndez-Monasterio és assessor d’Abascal i peça clau de l’entramat mediàtic de Vox. És també l’editor d’Homo Legens, editorial ultradretana que és propietat dels Ariza. Aquesta família està també al capdavant del Toro TV (antiga Intereconomia), de la fundació Disenso –afí a Vox–, que edita La Gaceta, Infovaticana; o de l’empresa de comunicació Tizona, que està darrere moltes campanyes del partit ultradretà.
Dugin vs Soros
Amb Homo Legens han publicat llibres com Soros rompiendo España, de Juan Antonio de Castro, on s’acusa, sense massa fonament, el magnat hongarès de finançar l’independentisme. Cal recordar que Soros, de confessió jueva, és un dels cap de turc preferits de l’extrema dreta i Putin, que l’assenyalen com a gran responsable dels mals del món modern. Sense la influència d’aquests sectors prorussos no s’entendrien les referències freqüents que Abascal fa a Soros en els seus discursos, un dog-whistle de manual per captar els sectors més radicals. L’editorial també ha publicat a Juan Manuel de Prada, vinculat a la carlista Comunión Tradicionalista, un dels opinants de l’extrema dreta espanyola més russòfils, com demostra en els seus articles recents a El Mundo.
No només això: Méndez-Monasterio i Ariza són els responsables d’haver importat a l’Estat espanyol l’Instituto Superior de Sociología, Economía y Política de la francesa Marion Maréchal-Le Pen, neboda de Marine LePen, pensat per formar les elits de l’extrema dreta. Marion Maréchal, que està barallada amb la seua tia i ara dona suport a Éric Zemmour, era membre del grup d’amistat França-Rússia, segons l’informe The Kremlin’s Trojan Horses, publicat per Atlantic Council el 2016.
D’altra banda, el partit de Marine Le Pen va ser acusat d’haver rebut finançament rus. De fet, són sabudes les bones relacions entre la líder d’extrema dreta i el Kremlin. Tan és així que, davant l’esclat de la guerra, Le Pen s’ha vist obligada a retirar una partida de fulletons electorals on sortia fotografiada amb Putin.
En el cas de Catalunya, el partit té dues de les figures de més pes dins de l’ala que podria mostrar més simpaties amb la visió estratègica del Kremlin. D’un costat, hi hauria Jorge Buxadé, eurodiputat de Vox i amfitrió de les jornades «Globalismo Financiero: Amenaza contra la Soberanía de las Naciones Europeas», celebrades el novembre passat a Barcelona per denunciar el paper de Soros i altres magnats i on va moderar una xerrada amb el ja esmentat Juan Antonio de Castro. Una xerrada que, com el llibre, volia servir per desmentir qualsevol influència del Kremlin sobre l’independentisme i desviar la responsabilitat del seu creixement cap a Soros, just en el moment en què havia aparegut el reportatge de The New York Times on s’exposaven suposats vincles de l’independentisme català amb el Kremlin.
Val a dir que aquests dies, Buxadé, que fou membre de les llistes de la Falange de las JONS el 1995 i de la Falange Auténtica el 1996, manté la línia del partit de criticar Rússia a la vegada que ho fa amb les potències occidentals.
De la mateixa manera ho fa Jordi De La Fuente, vicesecretari d’organització del partit a Catalunya, antic militant del neonazi Movimiento Social Republicano, que el 2015 va prologar l’edició castellana del llibre d’Alexandr Dugin La geopolítica de Rusia. De la revolución rusa a Putin o Proyecto Eurasia, llibre del mateix autor. Tots dos van ser presentats a Casa Rusia l’any 2016 pel mateix De La Fuente. En aquell moment, justificava la intervenció russa al Donbass: «Consideren que Ucraïna és el seu pati de darrere, que ha patit intencions colpistes, per imposar règims a favor de la Unió Europea i institucions globalistes. Per això ha hagut d’intervenir allà».
La figura de Dugin, tot i no fer la funció de guru de Putin que molts li han volgut adjudicar, és clau per entendre les afinitats de part de l’extrema dreta espanyola (i europea) amb els interessos russos. Un article de la revista Política Exterior ubica Dugin com "un dels instruments que utilitza un Kremlin amb tendència creixent a externalitzar o subcontractar una part de la seva acció encoberta a l'exterior".
A l’Estat, els seus principals valedors són Juan Antonio Llopart i Josep Alsina, tot i que també s’hi podria afegir el valencià presentador d’“El Gato al Agua” José Javier Esparza. Segons el llibre De los neocon a los neonazis (Fundació Rosa Luxemburg, 2022) Llopart, exlíder de l’MSR, va ser condemnat l’any 2009 per «difusió d’idees genocides», tot i que el Suprem li anul·laria la condemna dos anys després. A través de l’editorial Fides ha estat l’encarregat de publicar l’obra de Dugin a l’Estat espanyol. El seu referent en territori hispà, però, és el fundador de Somatemps i exmilitant del PENS (Partido Español Nacional Socialista) i Fuerza Nueva, Josep Alsina. Ell ha publicat el llibre El hispanismo como Cuarta Teoria Política, l’adaptació de les idees de Dugin al context espanyol. És, a més, l’impulsor del Club Empel, situat a la part alta de Barcelona, just davant de la seu de Vox, des d’on difon l’ideari de l’extrema dreta a través de xerrades. És habitual veure dirigents del partit ultra en aquest Club, cosa que fa pensar en una més que possible influència de les idees d’Alsina –i per extensió de Dugin– entre els quadres catalans del partit.
Tornant a Abascal, en el llibre-entrevista Espanya vertebrada, un altre pro-rus espanyol, Fernando Sánchez Dragó, tempteja el dirigent de Vox amb la possibilitat d’acostar-se a Putin i ell nega haver-ho fet per «prudència», tot i que el Kremlin li hauria proposat una reunió. D’altra banda, matisa no haver-lo criticat mai: «mai he dit que tinguera mania a Putin». També diu que no sap «què pot guanyar Vox acostant-se a Putin».
Contradiccions ultraconservadores
Aquestes declaracions, però, contrasten amb l’estreta relació de col·laboració entre Vox i Hazte Oír. Segons informacions publicades per Público, les donacions de grans magnats a Hazte Oír i la seua marca internacional, Citizen Go, haurien servit per a finançar indirectament Vox. Una relació d’amor que s’ha estroncat els darrers mesos, especialment arran de les eleccions a Castella i Lleó.
Una investigació de Público d’agost de 2021 revelava que Arsuaga, dirigent d’HO, hauria demanat 100.000 euros a Konstantin Malofeev, milionari rus que alguns defineixen com una mena de George Soros ultraconservador, en sintonia amb el Kremlin, però amb agenda pròpia que, segons va publicar El País, és a la llista de sancionats per la Unió Europea finançar grups pro-russos que lluitaven a la guerra del Donbass. Al seu torn, segons el mateix mitjà, Komov és membre del patronat de Citizen Go i representant del WCF (Congrés Mundial de les Famílies) davant l’ONU.
Segons un informe de Neil Datta, la Federació Russa hauria aportat 188 milions de dòlars destinats a organitzacions europees contràries a les polítiques de gènere. Les donacions estarien especialment associades a Vladímir Iakunin i el ja esmentat Malofeev. No obstant això, una de les organitzacions principals d’aquest magma, la polonesa Ordo Iuris, ha obert conjuntament amb Intermarium –organització ucraïnesa vinculada al batalló Azov– una web per recollir els crims de guerra russos.
I els noms s’entrecreuen perquè Malofeev i Dugin, que mantenen bona relació, són les persones que estaven darrere l’organització de la trobada privada de membres de l’extrema dreta celebrada el març de 2014 a Viena, en la qual van participar, entre altres Marion Maréchal Le Pen –que es va fotografiar amb la filla de Dugin, Dayra Dugina–, Heinz-Christian Strache, aleshores líder de l’FPÖ austríac o el fundador del partit ultradretà búlgar Ataka, Wolen Siderow. En aquell acte també hi era Sixto Enrique de Borbón-Parma, líder de la carlista Comunión Tradicionalista, un dels pretendents carlins al tron espanyol, resident a França i que el 2002 va donar suport a Jean Marie Le Pen.
El nom de Komov també va aparèixer involucrat en l’escàndol de finançament rus de la Lega de Salvini. L’ultra italià s’ha afanyat els darrers dies per intentar esborrar de les xarxes una fotografia seua amb una samarreta de Putin. L’ombra del finançament rus també ha recaigut sobre altres partits d’extrema dreta europea, és el cas de l’AfD alemanya o l’FPÖ d’Àustria. Ara bé, en aquesta ocasió s’han decantat pel suport públic a Ucraïna, tot i ser molt crítics amb el rol de les institucions occidentals.
En general, però, es podria dir que davant l’atac de Rússia, vist el suport ampli que genera el rebuig a l’actuació del Kremlin, els sectors favorables a Putin han optat per marcar un perfil baix i, fins i tot, oposar-se a la invasió.
Els pro-russos
En una ambigüitat calculada, que denota simpaties pro-russes, s’hi troben organitzacions ultradretanes com ara Hacemos Nación, Bastión Frontal o Democracia Nacional. Els primers, que agrupen locals ultradretans com el Galeote d’Elda (Vinalopó Mitjà) o part d’España 2000, van organitzar el passat primer de març un debat de marcat to pro-rus amb la presència del català Jordi Garriga, exmembre de l’MSR i seguidor de Dugin; i Enrique J. Refoyo, traductor de Dugin a l’espanyol. Els segons, un dels grups més actius ara mateix de l’esquadrisme ultradretà, van emetre un comunicat on manifestaven que Rússia i Ucraïna eren «nacions germanes» que «estan enfrontades com a conseqüència de l’ambició geopolítica dels EUA, la UE i l’OTAN». Molt semblant ha estat el posicionament de l’organització neonazi Democracia Nacional. Cal recordar que aquest partit, tal com s’explica al llibre De los neocon a los neonazis (Fundació Rosa Luxemburg, 2022), manté estrets vincles amb l’organització neonazi Moviment Imperial Rus, el primer grup supremacista blanc considerat organització terrorista per part dels EUA, a través del delegat a l’organització a l’Estat espanyol Stanislav Svechuk. Aquest rus resident a Barcelona es va fotografiar amb l’exlíder de DN a l’Estat, Manuel Canduela, durant els actes ultradretans del 12 d’octubre de 2015 a Montjuïc.
El fundador del Soufan Center, Ali H. Soufan, explicava al seu Twitter, després que Putin parlara de «desnazificar» Ucraïna, que durant anys havia documentat «com Rússia havia tolerat, habilitat i donat suport neonazis arreu del món per desestabilitzar Occident». Entre els grups que posava com a exemple hi havia el Moviment Imperial Rus o Wagner Group, una empresa militar privada que, tal com va explicar EL TEMPS, dirigeix Dmitry Utkin, un veterà de les guerres de Txetxènia conegut, també, per la seua adhesió a les idees del III Reich. Propera a Putin, aquesta milícia, segons The Times, hauria estat enviada a Kíiv amb la missió de matar el president ucraïnès Zelensky.
Seguint amb els grups més propers territorialment, també l’organització ultradretana Valentia Fórum, i la Falange Española de las JONS, abracen el discurs que justifica la intervenció russa a Ucraïna a través d’un relat amb el qual defensen el territori ucraïnès com a part fundacional de Rússia. Per exemple, en un debat emès el 8 de febrer, quan començaven els moviments russos a la frontera, amb membres de totes dues organitzacions, el portaveu falangista, Norberto Picó, afirmava que era «més procliu a creure la versió de Putin i a pensar que Putin té raó». Espanya 2000 i el seu líder valencià, José Luís Roberto, també juguen a l’ambigüitat i fan un pas més enllà, abraçant la conspiració, atribuint la responsabilitat de la guerra a unes suposades «elits globalistes» que també estarien darrere la pandèmia de la Covid. En una línia similar es troba l’organització neonazi Devenir Europeo.
Patrons semblants segueixen algunes organitzacions ultradretanes més radicals europees com els suecs Nordic Resistance Movement que fa servir la retòrica de l’«error de lluitar entre pobles blancs». Substrat que es troba també en els posicionaments de Bastión Social i Democracia Nacional, tot i que fan servir el terme «pobles germans».
Els amics d’Azov
Els darrers dies no han faltat veus per assenyalar que al si de les files militars ucraïneses hi ha el regiment Azov, de marcat caràcter neonazi. Es tracta de milícies ultradretanes que amb l’inici del conflicte del Donbass van ser integrades dins les forces regulars del país. Sens dubte, un referent de la ultradreta europea que somia amb una capacitat d’acció i influència com la que té aquest grup.
Com consta al llibre De los neocon a los neonazis, el vincle del món hooligan espanyol, representat pels Ultra Sur (ultres del Reial Madrid de perfil neonazi) i l’afició radical de Dinamo de Kíiv, els White Boys Club, «explica l’entesa amb l’ultranacionalisme ucraïnès». Sense aquests ponts no s’entén la proximitat a aquest grup d’Hogar Social Madrid, que el 2015 va fer un acte amb membres de l’ultradreta ucraïnesa amb presència de banderes del Batallón Azov. Segons el mateix llibre, en un vídeo penjat a la pàgina del Cos Nacional Ucraïnès, vinculat a Azov, s’assegura que diversos espanyols haurien lluitat amb ells. Afirmació que s’ha repetit els darrers dies als canals de Telegram d’una altra de les organitzacions vinculades a Azov, Intermarium, segons els quals un grup d’espanyols s’hauria unit al front. Fent cas del que diuen els mateixos membres del grup, i sense haver-ho pogut contrastar, és possible que, com a mínim, hi hagi una persona que s’identifica com que és de Barcelona dins d’aquests grups.
Al capdavant del projecte Intermarium hi ha Olena Semenyaka com a líder de Reconquista, el nom amb el qual el braç polític d’Azov, el Cos Nacional Ucraïnès, vol materialitzar una proposta d’aliança paneuropea, segons l’esmentat llibre de la Fundació Rosa Luxemburg. Segons la revista alemanyaDie Zeit, Semenyaka treballa per a un diputat del partit de Zelensky encarregat de crear la legió internacional, i coordina el reclutament de neonazis estrangers per Azov. La persona de referència de Semenyaka a l’Estat és Anna Garsia, vinculada a la campanya de suport a Pedro Varela, propietari de l’ultradretana llibreria Europa, condemnat per difusió d’idees genocides.
A Catalunya, també és afí a Azov el neonazi Frente Nacional Identitario – Partido Nacional Socialista Español, que fa servir el wolfsangel com a símbol, igual que el batalló ucraïnès. Entre els simpatitzants d’aquest grup hi havia, segons Público, Manuel Murillo, encausat per planejar, suposadament l’assassinat del president espanyol Pedro Sánchez. A través de les seves xarxes, han donat instruccions per unir-se a les milícies ultradretanes C14, vinculades al nacionalisme autònom.
Finalment, és important destacar que, segons va explicar La Sexta, el 2020 va ser detingut a Barcelona Oleksandr Zolotukhin, membre d’Azov buscat per la Interpol. Havia entrat a l’Estat espanyol amb la condició de refugiat, via que, segons aquesta informació, haurien fet servir per entrar a l’Estat altres militants neonazis ucraïnesos.
A escala europea, la neofeixista Casa Pound italiana o els portuguesos Escudo Identitario són altres grups afins a Azov i la causa ucraïnesa. De fet, Escudo Identitario va convidar a fer una xerrada a Portugal l’estiu de 2019. En l’escena portuguesa, també el partit d’extrema dreta parlamentari Chega, similar a Vox, i el que fou el líder dels Hammer Skins al país, Mario Machado, s’han pronunciat a favor d’Ucraïna. De fet, Machado fa comentaris en canals de Telegram afins a Azov animant els europeus que marxen a combatre al front.
L’any 2018, Escudo Identitario va convidar l’organització russa Programa d’Entrenament Pare Nadal (PPDM). Segons publicava el 324.cat, aquesta organització té vincles amb la catalana Prima Belatrix, dedicada a les arts marcials mixtes. PPDM és un bon exemple per entendre que, segons explicava aquest reportatge, «part del neonazisme rus es troba sota la pressió del Kremlin» i opta per establir-se a Ucraïna.
Segons el portal informatiu català, Maxim Makienko, una de les cares de PPDM, ha mostrat simpaties cap a grups ucraïnesos que s’enfronten al Kremlin. Igual que ho fa el creador de l’organització Wotan Jugend i cantant del grup M8L8TH, el rus Aleksei Levkin, impulsor del batalló Centuria, vinculat a Azov. Segons publicava el periodista Roger Suso a La Directa, també els donaria suport el neonazi rus Denis Nikitin, vinculat a les arts marcials mixtes, que organitza tornejos arreu d’Europa, fundador de la marca White Rex i proper a Semenyaka.