Fins al moment que la Unió Europea (UE) va tapar el senyal en el seu territori –una decisió política inèdita– de la televisió oficial Russia Today (RT) –dimecres passat ja no se la podia sintonitzar a través de la plataforma que l'oferia; segons Brussel·les és un «instrument de propaganda», la mateixa raó que ha donat el Kremlin per tapar mitjans occidentals–, el seguiment del canal va permetre constatar, durant la primera setmana de guerra, l'obsessiva fixació de la propaganda del Kremlin a qualificar el Govern ucraïnès –entre una mar d'insults: «criminal», «mafiós», «bandit», «pirata», «colpista», «drogoaddicte»...– com a «neonazi» o directament «nazi», cosa que per ventura por resultar estrambòtica a ulls occidentals. Però hi ha una explicació.
Stepan Bandera
L'argument que usa la propaganda russa per titllar de «nazi» el poder actual ucraïnès es basa en una de les gran figures històriques de l'independentisme del país, Stepan Bandera, que per al Kremlin és la personalització de la maldat del nacionalisme ucraïnès –o sigui, de tota aquella opció política que sigui prooccidental– que cal combatre. La biografia de Bandera té interpretacions sovint enfrontades que encara avui en dia provoquen polèmica.
Nascut el 1909 en el si d'una família tradicional, molt religiosa, el 1929 ingressà en la Unió de Nacionalistes Ucraïnesos (OUN) i al cap de quatre anys es convertí en cap de l'Organització Militar Ucraïnesa, un grup que a través de la lluita armada pretenia establir un estat ucraïnès independent dels dos països que la dominaven des de 1922: la Unió Soviètica i Polònia. El juliol de 1934 Stepan fou condemnat a mort per intentar assassinar un ministre polonès, però la pena li fou commutada per la presó perpètua. Amb la invasió de Polònia l'1 de setembre de 1939 i l'inici de la Segona Guerra Mundial, l'estat polonès s'enfonsà en pocs dies i el dia 13 els guardians de la presó on estava tancat Bandera fugiren. Els presoners, és clar, també.
L'any anterior, els serveis secrets soviètics havien assassinat el líder de l'OUN, que residia als Països Baixos, i sense un liderat únic, l'organització, fruit de les divergències internes, es dividí en dues parts. Amb Bandera lliure, una de les parts el convertí en el seu cap a finals de 1939. Aquest grup es reconvertí en el Comitè Nacional d'Ucraïna que aspirava a aglutinar tot l'independentisme.
Quan els alemanys ocuparen Ucraïna, dins de l'operació d'invasió de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) que s'inicià el 22 de juny de 1941, els nacionalistes armats s'hi oposaren. Però, tot d'una, bona part d’ells, com el grup de Bandera, canvià de parer. Van veure una gran oportunitat per assolir la independència si Alemanya aconseguia derrotar l'Exèrcit Roig. A canvi de l'ajut de Berlín, que esperaven per consolidar el nou estat lliure –Bandera arribà a formar un govern provisional–, ajudaren les tropes alemanyes en el país, en especial en la persecució i assassinat dels jueus. Però la col·laboració amb el grup de Bandera durà poc. El Govern que havia format fou destituït pels nazis i el líder va ser ingressat en un camp de concentració fins el setembre de 1944. Durant el seu captiveri, els dos germans que tenia foren assassinats al camp d'Auschwitz i els seus pares moriren a mans de la policia secreta soviètica.
Mentre el líder estava tancat, grups de nacionalistes ucraïnesos seguiren participant en diverses matances de civils, sobretot jueus, seguint les directrius dels ocupants nazis. Quan a finals de la guerra els alemanys començaren a retirar-se davant de la progressió de l'Exèrcit Roig, decidiren alliberar Bandera a canvi que es posés al front de la resistència ucraïnesa armada i els ajudés a aturar l'avanç soviètic. I així ho va fer.
La propaganda del Kremlin va usar posteriorment aquesta fase de la biografia de Bandera com a prova que va estar al front dels escamots ucraïnesos adscrits a l'exèrcit nazi que provocaren matances de civils, sobretot de jueus. Fou l'element principal de les justificacions de les ferotges represàlies a Ucraïna contra tot aquell que tingués la més mínima simpatia cap a la independència del país.
En acabar la guerra, Bandera s'instal·là a Munic, i aconseguí així fugir dels serveis secrets soviètics que el volien assassinar; no debades s'havia convertit en la gran referència de l'independentisme ucraïnès.
Tot d'una va ser coaptat pels serveis secrets britànics amb l'objectiu d'organitzar la resistència ucraïnesa contra l'ocupació comunista. En els següents anys va créixer l'oposició interna a Bandera en el moviment nacionalista ucraïnès, degut al seu tarannà –segons els crítics– cada cop més autoritari. La tensió provocà una profunda crisi que esclatà en un cisma que va convèncer Londres que l'antic lider ja no era vàlid i l'abandonà en algun moment de l'any 1953. Tot i així, Bandera seguia tenint molts d'adeptes, cosa que va fer que la intel·ligència de la recent creada República Federal d'Alemanya –el 23 de maig de 1949– li demanés comptar amb els seus serveis. Acceptà, però fou una col·laboració que durà molt poc. Un agent soviètic l'assassinà el 15 d'octubre de 1959 just davant l'entrada de casa seva, a Munic.
A partir d'aleshores, la seva figura s'anà convertint en la gran referència per a un part de l'independentisme ucraïnès, sobretot el d’ultradreta. Mentre que una altra part el veia com un personatge polític si més no incòmode. I quan el país assolí la llibertat, el 1991, encara més s'aprofundí la polèmica sobre l’activista històric del nacionalisme ucraïnès. El 2010, el Govern del país li atorgà el títol d'Heroi d'Ucraïna, cosa que va merèixer la crítica del Parlament Europeu, d'organitzacions jueves i d'estaments oficials polonesos i russos. El posterior govern prorús d'Ucraïna l'anul·là, cosa que confirmaren els tribunals el 2011.
A les manifestacions populars de 2013 que conduïren a la caiguda el 2014 de l'executiu pro Moscou –un episodi que a Russia Today (RT) s'explica com un “cop d'estat” instigat per Occident– les càmeres de televisió russes captaren no poques banderes del moviment d'extrema dreta nacionalista Svoboda que té en Bandera el seu heroi. Aquestes imatges –i d'altres amb els mateixos símbols, com les enregistrades en els actes de commemoració del 112è aniversari del naixement de l'antic líder– han estat repetides contínuament aquests dies pels mitjans russos, relacionant-les amb les declaracions que va efectuar l'actual president, Volodímir Zelenski, l'abril de 2019 a RBC-Ucraïna, en les quals qualificava Bandera com “un heroi per a certa part dels ucraïnesos, i això és una cosa normal i fresca. Va ser un dels que van defensar la llibertat d'Ucraïna”. I d'aquesta manera RT i la propaganda russa ja tenia feta la connexió entre les obscures fases de la relació de Bandera amb els nazis i l'actual poder ucraïnès.