A Ucraïna hi ha diverses religions cristianes. La més important en quant a nombre de creients és l’Església Ortodoxa i després hi ha l’Església Greco-Catòlica, formada per cristians en comunió amb Roma (i per tant, catòlics), però de ritu oriental, no de ritu llatí. Pel que fa a l’Església Ortodoxa Ucraïnesa, el 2019 aquesta es va independitzar del Patriarcat de Moscou, després de 300 anys de tutela russa, fet que va provocar la ira de Rússia i del seu patriarca, Ciril. Per això la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, ha estat defensada pel mateix Ciril, cap de l’Església Ortodoxa russa des del 2012 i fidel a l’acció imperialista de Putin. El patriarca ortodox rus ha arribat a dir que amb aquest conflicte, “no hem de permetre que forces externes i hostils, es riguen de nosaltres”. De fet, Ciril, a l’igual que Putin, considera que Rússia “inclou Ucraïna, Bielorússia i altres tribus i pobles”, i per això ha dit que “el poble rus i Ucraïna tenen segles d’història en comú, que es remunta al baptisme de Rússia per Sant Vladimir”. D’ací el seu ferm recolzament a Putin.
Molt diferent és la posició del Vaticà i de les Esglésies cristianes, tant catòliques com protestants. Així, el grup “Religions per la Pau”, conscient que la violència només engendra violència, ha afirmat que la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, és “un conflicte de violència que mai no pot tindre resultats positius”. Aquest grup, igual que el papa Francesc, ha demanat que es puguen fer corredors humanitaris davant l’horror de la guerra.
Per la seua part, l’arquebisbe major de l’Església greco-catòlica ucraïnesa, Sviatoslav Shevchuk, en la seua carta a les comunitats ucraïneses de la diàspora, del 28 de febrer passat, ha demanat que “el diàleg i la diplomàcia guanyen la guerra”. I ha pregat Déu perquè “envie la pau al cor de les nacions”. Al mateix temps, ha agraït la fermesa del papa Francesc de condemnar “enèrgicament la guerra”.
Aquesta invasió d’Ucraïna provoca el patiment i la mort dels seus habitants, degut a l’atrocitat i a la inhumanitat dels qui maten el seu proïsme. Així i tot, Sviatoslav Shevchuk ha afirmat que els greco-catòlics “estem dempeus, en pregària pel nostre sofert poble ucraïnès”. Cal destacar que els bisbes i els mossens, juntament amb els periodistes, són els únics qui no abandonen mai el poble martiritzat per les guerres. Per això el P. Smoerechynskyj, capellà a Odessa, deia: “Hi ha por a la guerra, però l’Església no fuig”.
El papa Francesc, missatger de pau, en un gest inèdit, fa uns dies es va desplaçar a l’ambaixada de Rússia a Roma, per demanar diàleg i la fi d’aquest conflicte bèl·lic. I el secretari d’estat del Vaticà, el cardenal Pietro Parolin, ha dit que “la Santa Seu està disposada a ajudar en les negociacions entre Rússia i Ucraïna”.
Per la seua part, Pierbattista Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem, que coneix bé les diverses Esglésies cristianes (ortodoxos, catòlics...) que “conviuen” a la ciutat santa, ha denunciat que “l’Església Ortodoxa russa no ha romàs al marge” en aquest conflicte, “sinó que s’ha posat al costat de Putin”. I és que el patriarca Ciril, en comptes de demanar a Putin que ature la guerra, ha defensat els postulats genocides del president de Rússia.
Desgraciadament, aquesta invasió està provocant que els cristians (ortodoxos i catòlics) es maten entre ells.
Com escrivia el poeta valencià Marc Granell:
“La guerra és inútil,
mai no apanya res.
La guerra és tan sols la forma cruel
que té d’augmentar qui mana, el poder.
Els pobles no hi guanyen jamai, res de res.
Encara que hi vencen, sempre ixen perdent”.
A Catalunya, concretament a les ciutats de Cervera (Segarra), Solsona (Solsonès) i sobretot a Guissona (Segarra), hi ha importants comunitats ucraïneses de cristians, tant ortodoxos com greco-catòlics. Unes comunitats cristianes que pateixen pels seus familiars que es troben a Ucraïna. Fins i tot un capellà format a Barcelona, Iurii Stasiuk, ha tornat a Ucraïna per ajudar els soldats al front. A més, a Guissona, el seu mossèn, Ramon Balagué i el bisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, han mostrat la solidaritat amb els ucraïnesos que viuen en aquesta vila de la Segarra i que pateixen pels seus familiars. En aquesta vila, juntament amb mossèn Ramon hi havia mossèn Taras Kogut, un capellà per als ucraïnesos greco-catòlics de la vila, que abans que Rússia envaís Ucraïna se n’anà al seu país i ara no pot tornar a Guissona, malgrat que en aquesta vila té la dona i una filla i la missió pastoral d’atendre espiritualment els cristians greco-catòlics.
El drama de la guerra (de les guerres) entre germans, i més encara entre els cristians, és que (com ha dit algú), soldats que ni es coneixen ni s’odien, acaben matant-se al front. Pel contrari, els dirigents dels pobles, que sí que es coneixen i sí que s’odien, no es maten entre ells. De tota manera, la guerra entre Ucraïna i Rússia, no és una guerra sinó una invasió per part de Putin, degut a les seues ànsies imperialistes i expansionistes.
Però el més lamentable, és que el patriarca Ciril, en comptes de demanar (com ha fer el papa Francesc) que s’acabe aquesta agressió contra Ucraïna, justifique la guerra i la invasió, del tot injustificable, contra els ucraïnesos.