L'any 2014, Jordi Pujol va confessar que tenia diners en comptes a l'estranger. La famosa deixa de l'avi Florenci va ser la punta de l'iceberg de la trama de sospites de corrupció que ha envoltat la família Pujol des de llavors. El president català ha viscut tots aquests anys en una certa discreció política després de renunciar als seus privilegis com a expresident. Els darrers anys, però, ha anat deixant, en comptagotes, aparicions a actes concrets, especialment la presentació del llibre 'Entre el dolor i l'esperança', una llarga entrevista amb el periodista Vicenç Villatoro.
Han hagut de passar gairebé vuit anys, però, perquè el president català torni a participar com a conferenciant en un acte oficial de la Generalitat de Catalunya. L'ocasió escollida ha estat la culminació de la campanya de la conselleria d'Acció Exterior, Escolta, Europa. Ocasió que ha valgut la reunió dels darrers expresident catalans: Artur Mas, Quim Torra, Carles Puigdemont (per videoconferència), José Montilla (a través d'un missatge de vídeo) i l'esmentat Pujol. Només s'ha absentat, per raons evidents, el president Pasqual Maragall. Tampoc hi era l'actual president, Pere Aragonès, que tenia un compromís en el desè aniversari de la Filmoteca de Catalunya.
L'absència de l'actual president no deixa de ser una qüestió significativa. Fonts d'Esquerra Republicana, però defugen tota polèmica i assenyalen que tant el Govern com el partit hi eren representats. El Govern hi era a través de l'organització de l'acte, via la conselleria d'Acció Exterior i Govern Obert que lidera Victòria Alsina, independent escollida per Junts per Catalunya.
De facto, i amb el fet que Montilla no fos a l'acte de forma presencial, es dibuixava sobre l'escenari un arbre genealògic d'un dels espais centrals de la política catalana des de la Transició i que és difícil de comprendre a dia d'avui si no s'entén el canvi de rumb que va fer amb el pas de Jordi Pujol a Artur Mas i el d'Artur Mas a Carles Puigdemont i el seu successor Quim Torra. La Convergència i la postconvergència posada en escena per parlar del paper de Catalunya al món. L'enllaç entre dues de les figures més rellevants de la política internacional catalana. Jordi Pujol, que va tenir entre les seves prioritats intentar demostrar als catalans que Catalunya era un país escoltat al món, i Carles Puigdemont, que lliura la batalla d'explicar a l'exterior la necessitat d'una Catalunya independent i les vergonyes de la justícia de l'Estat espanyol.
S'han trobat al solemne Paranimf de la Universitat de la Universitat de Barcelona, mig buit, en el context dels actes Escolta, Europa, impulsats per la conselleria d'Acció Exterior per fomentar la participació a la Conferència Sobre el Futur d'Europa -debats que s'han fet arreu del Principat durant el darrer mes i escaig. La darrera parada ha conjugat la conversa entre presidents i el debat entre els eurodiputats i exeurodiputats Oriol Junqueras, Toni Comín (per videoconferència des de l'exili), Concepció Ferrer i Joan Colom. Tot plegat presentat pel periodista de TV3 Xavi Coral, inaugurat pel rector de la UB Joan Guàrdia i clos per la consellera Victòria Alsina.
La taula dels presidents havia de començar amb José Montilla, que havia enregistrat un vídeo, però els problemes tècnics han evitat que fos així. La paraula, doncs, ha estat per al Jordi Pujol, que reapareixia en un acte de la Generalitat. Una primera intervenció on se li ha notat l’edat: “Havia preparat unes notes que ara no trobo. Algú dirà que és cosa de l’edat, que Pujol repapieja, i potser sí”. Llançat a improvisar, ha recordat que era europeista des dels setze anys i que ja llavors hi havia dubtes sobre quins havien de ser els límits de la Unió. A partir d’aquí, obriria una dissertació sobre l’amenaça que suposava Rússia per al futur de la Unió, amb forts tints de memòria postsoviètica. “Cada vegada que Rússia se sent forta, i ho és, s’expandeix”, deia el president català, que s’ha excusat per allargar-se. “Si voleu, puc explicar més coses. Perdoneu vosaltres dos”, deia als altres presidents presents. “No et preocupis que hi estem acostumats”, el tutejava Mas, abans d’agafar la paraula.
Artur Mas ha centrat la seva intervenció en les retallades posteriors a la crisi de 2008, afirmant que en cap moment el van dur a cap “reticència antieuropeista”. El president català ha atribuït a la Unió la responsabilitat central de l’aplicació de les retallades per les quals tant va ser criticat durant el seu mandat. “Amb aquesta vivència veus la cara antipàtica de tot plegat”, però malgrat tot, deia que “l’evolució del projecte europeu és clarament el nostre camí natural, la nostra casa gran”.
Darrere seu, el president a l'exili Carles Puigdemont, de forma telemàtica, assegurava que “si us puc parlar des d’aquí és gràcies a Europa, no gràcies a Espanya. Si fos per Espanya estaria tancat a la presó”. Reclamava però, ser “euroexigents. No conformar-nos, sinó exigir molt a Europa en l’àmbit dels drets fonamentals i la qualitat democràtica”. En aquest sentit, el president Quim Torra constatava que “Europa és un club d’estats al qual m’encantaria adherir-me. Però hi ha discussions i debat, com la llengua i algunes competències que ja estan discutits. Mai podrem parlar en català al Parlament Europeu fins que Catalunya sigui un estat”.
En una segona intervenció, excusat perquè “no tinc el meu dia”, Pujol insistia en la idea que “Europa està en perill” per una “triple pressió” per part de Rússia, la Xina i els Estats Units. Davant d'això demanava “fer valdre i subratllar els seus valors perquè no siguin ignorats”. A més, ha volgut expressar el seu “agraïment per l’acció sostinguda arreu d’Europa que el president Puigdemont ha fet en defensa de la causa catalana”, arrancant els aplaudiments del públic.
Des del Parlament
Abans del plat fort de l’acte, els eurodiputats han exposat les seves perspectives sobre les institucions Europees. Oriol Junqueras, que ho va ser per ERC, demanava que “el Parlament Europeu hauria de ser fonamental i no ho és, hauria de tenir poder legislatiu”. L’exvicepresident català pensa que “caldria poder institucional que garantís institucions comunes més fortes” i que per l’independentisme català i els federalistes europeus seria desitjable “més intermediació per part dels estats” perquè, altrament, “l’acció política no respon de manera prou clara als ciutadans”. Entre les propostes que posava sobre la taula hi havia la necessitat d’avançar cap a una “política fiscal concertada”.
Darrere seu, Concepció Ferrer feia balanç dels punts forts i febles de la Unió per als catalans. Entre altres qüestions, ha destacat que pel que fa a la llengua es va aconseguir que el comissionat a Barcelona parlés català, però no pas que “sigui oficial al Parlament”. Demanava, així i tot “més optimisme” als representants catalans amb la Unió per evitar generar desafecció.
Finalment, Joan Colom destacava que s’ha avançat en la capacitat d’influència de la Unió respecte al moment de la incorporació de l’Estat espanyol. “Ara és un actor i abans no ho era”, manifestava tot explicant que Europa té un paper ara, per exemple, en el conflicte d’Ucraïna, encara que sigui menor que el que molts voldrien. En aquest bloc estava també prevista la intervenció de Toni Comín, tot i que problemes amb el so de la sala l’han fet inintel·ligible per bona part de l’audiència.
De tot plegat, però, sens dubte el més rellevant és el fet que la Generalitat de Catalunya torni a comptar amb Jordi Pujol, superats els seus noranta anys, per projectar la seva imatge internacional al món quan està a tocar de judici a l'Audiència espanyola.