Els membres de l’Assemblea d’Estudiants de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears (UIB) s’adheriren dijous passat al manifest del Moviment per l’Escola en Català a les Illes en la crítica cap al projecte de la Llei d'Educació que preveu la incorporació del castellà com llengua de l'ensenyament, també. Com es recordarà, ara fa un mes el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament de les Illes (STEI) denuncià aquesta característica de la futura norma, que encara ha de passar pel procés parlamentari d'esmenes, debat i aprovació. «Com bé exposa el Moviment, la proposta es presenta com un atac directe cap a la llengua catalana per la defensa del castellà com a llengua vehicular, en clara posició privilegiada a les Illes tot i ser-ne forana», diuen des de plataformes d'estudiants de la UIB.
Creix la crítica. Els estudiants citats es manifesten «d’acord amb la crítica cap als partits del Govern (...) i també instam els partits sobiranistes a declinar el seu suport a la proposta». A tal efecte es concentraran el pròxim dimarts , 22 de febrer, davant el Parlament -és el dia del plenari setmanal de control al Govern- a les 15 hores contra la proposta de llei. «Cridam el Govern a respectar i defensar la llengua i la cultura pròpies de les Illes Balears dins les aules, denegant la possibilitat d’ús del castellà a qualsevol assignatura a excepció de la de llengua castellana», diuen.
El dia anterior el Moviment per l'Escola en Català a Balears -format per les entitats Plataforma per la Llengua, Obra Cultural Balear, Institut d’Estudis Eivissencs, Menorca Edu 21 i els sindicats bàsicament docents de la mateixa orientació: STEI, Unió Obrera i Alternativa- va fer una roda de premsa per valorar la futura Llei d'Educació. Considerà «inacceptable» que «incorpori el castellà com a llengua vehicular». I reclamà a la presidenta Armengol i al conseller d'Educació Martí March que es retorni al diàleg amb la societat civil i que s'aturi la tramitació d'aquesta llei. Ivan Solivellas, portaveu del Moviment i delegat de Plataforma per la Llengua Illes Balears exigí «valentia» als responsables polítics i expressà que és una llei «sense consens, per a fer-se la foto i que menysté el català». A més, el Moviment insta els partits polítics del pacte d'esquerres, així com a Més per Menorca -que dona suport al Govern però no en fa part- i al Pi-Proposta per les Illes -que és a l'oposició- que no l'aprovin i fa una crida a totes les entitats i organitzacions de la societat civil a expressar públicament el rebuig a aquesta llei.
Al parer del Moviment, incorporar la vehicularitat del castellà suposaria «agreujar encara més la situació d'emergència lingüística que patim, així com incomplir el mandat de l'Estatut i la Llei de normalització lingüística». Aleix Font, representant d'Unió Obrera Balear, considerà que el Decret de Mínims -la normativa vigent a efectes de l'ensenyament en català - és «insuficient perquè la situació social del català ha empitjorat», per tant, segons creu, cal «anar més enllà». Valorà políticament que la dreta «no pot marcar l'agenda política» del Govern. I afegí que «basta analitzar quins són els referents audiovisuals dels infants i joves, quina llengua fan servir al pati, al menjador, a les activitats extraescolars o quines actituds lingüístiques té la població en general. La realitat actual és que una part de la societat viu d'esquena a la nostra llengua. Calen eines del segle XXI i és imprescindible que s'apliquin mesures correctives que l'actual projecte de llei no recull», han remarcat. Per la seva banda, Cosme Orell, de l'STEI-Intersindical, considerà que la futura llei «arriba tard i malament i no garanteix que els alumnes assumeixin el mateix grau de competències escrites en català i castellà». Maria Gràcia Vila, del sindicat docent Alternativa, es mostrà partidària «que la llei apliqui un sistema que sigui realment d'immersió lingüística».
Tal i com recordava l'esmentat Moviment, segons les dades de l'Enquesta d'Usos Lingüístics a Balears (2014), tan sols el 36,8 % dels ciutadans tenen el català com a llengua habitual, fet que implica una caiguda d'un 8,2% si es compara amb les dades d'una dècada abans. A més, per cada jove castellanoparlant que usa el català com a llengua habitual, hi ha 7,5 joves catalanoparlants que adopten el castellà com a llengua d'ús habitual. Davant d'aquesta situació, el Moviment exigeix «valentia a la classe política, que no faci cap renúncia i que defensi el català a l'escola fins a les darreres instàncies».