Una nova xarxa diplomàtica arreu del món. És l’anunci que ha fet el Consell per la República, que comptarà amb una sèrie de representants exteriors per dur a terme la tasca diplomàtica catalana a nivell mundial que, segons l’entitat, les institucions autonòmiques no poden desplegar. I és que l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya ha estat una de les activitats polítiques més limitades, quan no controlades o impedides, per part de l’Estat espanyol durant l’última dècada.
Aquesta Xarxa Diplomàtica Internacional, tal com la bateja aquest ens, serveix perquè “allà on el Govern català hauria d’actuar amb naturalitat i l’Estat ho impedeix, hi serà el consell: aquesta és una de les vies d’actuació de la institució republicana i ho podem fer sense por, sense demanar permís a ningú, ni sentir l’alè al clatell de la repressió espanyolista”, deia el president Puigdemont en roda de premsa.
Segons l’entitat, la tasca d’internacionalització del Consell per la República tindrà tres fronts: l’àmbit polític i institucional ubicat en parlaments, governs i partits; l’àmbit judicial i dels tribunals internacionals i l’àmbit de la societat civil i de l’opinió pública, que inclouria també el món acadèmic, els mitjans de comunicació i els grups d’interès. “L’acció internacional del Consell per la República pretén construir aliances amb tots aquests actors al servei de tres objectius: la denúncia de la repressió i la vulneració de l’Estat de dret per part d’Espanya, el reconeixement del dret a l’autodeterminació de Catalunya i el reconeixement de la República catalana declarada el 27 d’octubre del 2017 al Parlament i, per tant, la validesa del referèndum de l’1 d’octubre”, indiquen des de l’entitat.
El Consell per la República també ha apuntat que la seua Xarxa Diplomàtica tindrà dos principis estratègics. D’un costat hi ha la “institucionalitat fàctica”, que fa referència al fet que el Consell “és una institució en construcció” i, per enfortir la seua identitat institucional, adoptarà la via “d’adopció i formes pràctiques d’un actor homologable a una entitat estatal”. D’altra banda hi ha el “reconeixement tàcit”, que implica el reconeixement de les institucions polítiques del Consell com a actor amb qui interactuar.
Més enllà de la Xarxa Diplomàtica, el president Puigdemont ha comentat en roda de premsa la possibilitat que Espanya siga sancionada, tal com ho han estat Polònia i Hongria per saltar-se les normes dels Estats de Dret de la Unió Europea. “Espanya ens ho posa fàcil”, ha assegurat el president a l’exili quan denunciava l’actuació de l’Estat en el cas Juvillà i en altres que s’han donat els darrers anys.
També han participat en la compareixença Neus Torbisco, membre del Govern del Consell per la República, que ha assegurat que la solució consisteix a persistir en la defensa dels Drets Humans per “continuar teixint complicitats i sinergies amb estats, institucions i ONG”. Adrià Alsina, comissionat d’Acció Exterior, ha explicat que per dur a terme el desplegament de la Xarxa Diplomàtica s’aprofitaran perfils destacats dels diferents països d’aquesta xarxa exterior i es farà “una crida oberta a totes les persones que es vulguin postular per integrar-s’hi”.
Alhora, el president Puigdemont també ha dit que la solució al conflicte no ha de ser “personal” en favor dels exiliats, sinó “política”, responent així a les paraules del president Pere Aragonès en la conferència de dilluns, quan es va referir als indults dels presos polítics per part del Govern espanyol.
Puigdemont ha remarcat que no vol "dreceres" per tornar a Catalunya i ha insistit que el retorn no ha de passar per un "pacte polític" amb un govern espanyol "incòmode" amb l'existència d'exiliats. Així, l'expresident ha instat el govern espanyol a "resoldre problemes estrcuturals" i ha remarcat que una llei d'amnistia "formaria part de la fórmula de resolució política del conflicte".
L'expresident ha evitat valorar la gestió de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, del cas de Pau Juvillà, però ha dit que és un cas que "interessa per a la internacionalització" perquè és un "abús" de l'Estat. "És una barrabassada democràtica", ha assenyalat.