Una de les protestes més emblemàtiques de l’independentisme català podria tenir els seus dies comptats. Cada vespre, des de l’octubre de 2019, amb la sentència contra els presos polítics del Govern de l’1 d’octubre, desenes de persones tallen la Meridiana, una de les principals artèries de la capital catalana. Sota el nom de Meridiana Resisteix, han esdevingut un símbol del moviment.
Des de llavors, la protesta ha passat per alts i baixos de tota mena i, en diverses ocasions, ha estat el focus de de protestes de grups d’extrema dreta i espanyolistes. Això no ha impedit la constància de la concentració -a excepció dels mesos de confinament estricte per la Covid. Tot plegat, però, també ha fet enfilar la mosca al nas a uns quants veïns i usuaris habituals d’una de les vies més freqüentades per sortir de Barcelona.
Això és el que ha dut al Govern català, segons avançava Nació Digital, a plantejar-se forçar el canvi d’ubicació de la protesta per, "fer compatible el dret de manifestació amb les menors molèsties possibles a veïns i comerciants". Una decisió que s’ha fet efectiva aquesta cap de setmana a desgrat de l’organització de Meridiana Resisteix i de l’ANC, que ha donat suport a la protesta en tot moment.
La proposta de l’executiu pot arribar a plantejar dubtes sobre si es tracta o no d’una limitació de l’exercici del dret a la protesta. Una qüestió amb múltiples matisos sobre la qual els experts consultats per aquesta revista no tenen una posició de consens.
En contra de la proposta de l’executiu català se situa l’advocada penalista Isabel Elbal que afirma que “els poders públics han de promoure l’exercici legítim dels drets fonamentals” i afegeix que “el dret a la llibertat d’expressió i manifestació són pilars de l’estat democràtic” importants per “donar veu i permetre la crítica contra el mateix poder i les institucions que el representen”. Per tant, critica que la mesura del Govern català s’anuncii “eufemísticament com un suport als veïns que no han de patir molèsties” i esgrimeix que el dret a manifestació, com el de vaga, “comporta en si mateix certes molèsties que la Constitució contempla per la ciutadania”. Conclou, doncs, que “es tracta d’una mesura il·legítima que intenta crear les molèsties mínimes a les institucions, és a dir, que vol emmordassar l’exercici legítim d’aquests drets fonamentals”.
No ho veu així Josep M. Aguirre, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona. A parer seu, “sempre ha de prevaldre el dret a la manifestació, ara bé, en aquest cas concret crec que estaria justificada la intervenció de l’administració per establir límits proporcionals”. Entén que la resolució de l’executiu és “perfectament legal” i exposa que és important tenir en compte que “el tall s’ha fet tres anys de forma ininterrompuda i addicionalment les tensions que s’han generat poden justificar reubicar la concentració, tal com passa amb les concentracions simultànies d’ideologies diferents”.
En una línia similar s’expressa el professor de Dret de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Lluís Martí. Comparteix que el dret a reunió i el de llibertat d’expressió “s’han de protegir al màxim”. Ara bé, els drets i el seu exercici, diu, “també pot estar condicionat” perquè “ha de ser sempre proporcional”. En principi, exposa, els talls de carrers formen part dels tipus de protestes que s’inclouen en la llei i el marc de la normalitat, tot i que impliquen “molèsties i pertorben la normalitat”, entrant en conflicte amb el dret a la “lliure circulació”.
En cas de conflicte, diu Martí, cal “buscar una forma proporcionada de resoldre el conflicte”, tot i que no està escrit enlloc “quina és la forma proporcionada perquè la protesta es pot exercir de moltes maneres, totes elles vàlides sempre que l’afectació als drets dels altres sigui proporcional”. En general, en els talls de carrers “es considera que és un ús proporcional perquè és puntual”.
En el cas del tall de la Meridiana, l’afectació del tall “no és gravíssima, perquè no afecta un alt número de persones”. A més, diu, “la profunditat de l’afectació no és tan greu”. Diferencia el cas d’un tall de les pistes d’un aeroport, que impedeix a la gent que pugui marxar de vacances o tornar al seu país, d’un tall d’un carrer que només comporta haver de desviar el trànsit uns quants carrers on “l’afectació és molt menor”.
El problema, segons Martí, és que si la proposta es perpetua “i cada dia es va afectant una mica les mateixes persones, el fet que sigui repetit acaba fent una afectació gran”. De nou, en aquest punt, el criteri “no és matemàtic, però sí que hi ha d’haver un punt a partir del qual l’exercici del dret a la protesta és desproporcionat. No sé si aquest és el cas, però seria legítim que l’autoritat administrativa pugui no permetre el tall”. Més encara, diu, que “la protesta es pot canalitzar d’altres maneres perquè es podrien tallar altres carrers o variar el tipus de protestes. Impedint el tall de la Meridiana no s’impedeix el dret a manifestació”.