El Palau Reina Sofia acull aquesta nit la celebració de la 36a edició dels Premis Goya, que cada any entrega l'Acadèmia Espanyola de Cinema. El gran patrón, de Fernando León de Aranoa, amb 20 candidatures -la xifra més alta en la història dels guardons-, aspira a convertir-se en la gran guanyadora de la cerimònia, que enguany es celebra a València. Aquesta és la segona volta que els Premis abandonen Madrid; abans, el 2020, ho feren a Màlaga. La celebració de l'Any Berlanga, per part de la Generalitat Valenciana, ha estat determinant per portar a la capital valenciana la "gran festa del cinema espanyol". Fou precisament Luis García Berlanga una de les persones que va contribuir a la fundació de l'Acadèmia. I fou també una actriu valenciana la primera en rebre l'estatueta per la interpretació femenina. Fou Amparo Rivelles, per Hay que desahacer la casa. Des d'aleshores, altres 29 valencians han estat premiats. Aquest any setze valencians i valencianes estan nominats.
Arnau Bataller, natural d'Alzira però que desenvolupa la seua carrera professional a Barcelona, és un d'ells. Aquest compositor ha estat el responsable de posar-li música a Mediterrani, una pel·lícula del català Marcel Barrena. Competeix en la seua categoria amb el multipremiat Alberto Iglesias. "És summament difícil guanyar", reconeix aquest valencià format a Los Ángeles i que ja ha tingut quatre nominacions als Premis Gaudí. "L'estadi de maduració en què es troba l'audiovisual valencià és interessant, però encara ens falta fer el salt que han fet a Madrid, Catalunya, País Basc o Andalusia -valora Bataller-. S'està produint una posada al dia, però encara no existeix un teixit productiu fort. Ens falta una Isla Mínima, un Loreak o una sèrie com Fariña". Ell mateix forma part de la diàspora de professionals vinculats al món de l'audiovisual que s'han buscat la vida fora de les fronteres valencianes.
"L'audiovisual valencià és una indústria de resistència, perquè està constantment fent front a situacions complicades: pressupostos reduïts, tancaments,... Però la voluntat del sector és persistir i resistir", assegura Pep Llopis, que és president de l'Acadèmia Valenciana de l'Audiovisual. No es pot perdre de vista que València va ser important en el desenvolupament cinematogràfic de l'Estat durant el segle XX. Valenciana era Cifesa, l'empresa de la família Trénor que va marcar el pas de la cinematografia de l'Estat les dècades dels 40 i dels 50. "Hi ha tota una genealogia cinematogràfica autòctona que no podem menystenir", remarca Francesc Felipe, coordinador de ProMercat.
La indústria audiovisual valenciana passa en l'actualitat per un moment relativament dolç. Almenys si el comparem amb el panorama de fa deu anys. Una política de suport activa -tot i que encara limitada pressupostàriament - per part de la Generalitat, unit a la reobertura de la televisió pública han permès reactivar un sector que va rebre una estocada fortíssima amb el tancament, el 2013, de Canal 9. Tothom en el sector reconeix que a hores d'ara no s'ha recuperat el nivell d'activitat previ a aquell abrupte final. "Fou una sotragada. Encara no ens hem recuperat del tot i hi ha empreses que van tancar definitivament", lamenta Pep Llopis.
Amb tot, però, comencen a emergir brots verds en matèria de llargmetratges. La banda, La mort de Guillem, La innocència, M'esperaràs, Assemblea, Coses a fer abans de morir, L'ofrena, Un cercle a l'aigua, Vivir dos veces, La boda de Rosa (premiada amb dos Goya l'any passat) o Espíritu Sagrado evidencien que alguna cosa es mou en el panorama audiovisual del País Valencià, que ha estat tradicionalment fort en animació o curtmetratges, però no en llargmetratges. "Crec que anem pel bon camí", estima José Luis Moreno, director adjunt d'audiovisuals de l'Institut Valencià de Cultura (IVC). D'ençà que el Botànic governa al País Valencià, a través de l'IVC, s'han incrementat de forma notable les ajudes per al sector. Per aquest any els pressupostos contemplen vuit milions d'euros, dels quals 6,5 es destinaran a ajudes a la producció, escriptura de guió i desenvolupament de projectes. Al suport econòmic cal sumar la feina de promoció i internacionalització que s'ha dut a terme en els principals festivals de l'Estat i d'Europa.
I també el treball intern per aconseguir articular un sector en línies generals molt atomitzat. L'Acadèmia Valenciana de l'Audiovisual, fundada el 2018 i que compta amb prop de 300 acadèmics, és fruit d'aquesta feina interna d'articulació. Des d'aquest any, a més a més, es celebren els Premis Berlanga, que compten amb el suport de la Conselleria de Cultura. "L'existència de l'Acadèmia ha servit per reconèixer-nos els uns als altres i per visibilitzar-nos. En general la ciutadania ens coneix poc, però és que fins i tot entre nosaltres hi ha desconeixement", explica Giovanna Ribes, presidenta de l'Associació de Productors Valencians, de la productora de Tarannà Films. El juny passat, a més, l'IVC organitzà per primera volta ProMercat, un espai de negoci, col·laboració i intercanvi per al sector.
En tot cas si en una cosa estan d'acord totes les persones entrevistades és que, al marge del suport públic, cal que À Punt esdevinga el motor d'aquesta indústria cultural. "L'administració és una part important però no la fonamental. El principal problema que tenia l'audiovisual quan va començar la gestió del Botànic era el fet que s'haguera tancat la televisió pública", avisa José Luis Moreno. "A hores d'ara no hi ha cap pel·lícula premiada als Goya que no es faja amb la col·laboració d'una televisió. Cal més implicació d'À Punt", replica Pep Llopis. En aquest sentit, el president de l'Acadèmia exigeix que la televisió pública prioritze la contractació de continguts fets al País Valencià, però, sobretot reclama més generositat al govern valencià a l'hora de determinar la dotació a À Punt Mèdia. "Malauradament, encara hi ha a qui li costa entendre que açò és una indústria cultural. I una indústria cultural no és una suma d'empreses sinó una amalgama d'empreses, productors, creativitat, canals de difusió... ", avisa Llopis.
Joana Chilet, directora tècnica de ProMercat recalca que en un context de predominança de grans plataformes audiovisual, cal apostar per les coproduccions. La mort de Guillem o Federica Montseny, la dona que parla en què van participar À Punt, IB3 i TV3 són exemples reeixits de com aquestes iniciatives poden servir també per consolidar el mercat lingüístic. Esquivar els problemes que planteja la distribució, a hores d'ara, és un altre dels reptes.
Per a Pep Llopis la indústria audiovisual valenciana té un nivell de maduresa i qualitat important. Li manca, però, transcendir més enllà de les fronteres valencianes. "Crec que la qualitat assolida no es correspon amb el nivell de coneixença que es té més enllà del nostre territori. Hem de trobar els ressorts per trencar aquesta barrera", lamenta el president de l'Acadèmia, qui remarca la necessitat de generar un star system propi i atreure la diàspora de professionals que actualment treballen en altres territoris. Giovanna Ribes, amb 30 anys d'experiència a l'esquena, no comparteix aquest parer. "Sí, als valencians i a les valencianes se'ns coneix fora d'ací i se'ns té en compte. Més aviat trobo que el que falta és reconèixer-nos els uns als altres. El que ens manca és autoestima i reconèixer-nos els uns als altres", avisa. Impulsar una escola de cinematografia, a la manera de l'Escola Superior de Cinematografia de Catalunya, és una altra de les iniciatives reclamades, majoritàriament, pel sector per tal retenir i formar el talent autòcton.
La celebració dels Goya a València podria ser una ocasió per amalgamar el sector valencià, fer-lo més visible i reivindicar-se. Pot passar, però, que només siga un esdeveniment festiu i de promoció turística per a la ciutat, sense impacte real en el sector. Passaria aleshores com quan els americans del comitè del Pla Marshall van passar de llarg per Villar del Río, després de setmanes esperant-los. Tot plegat, seria molt berlangià.