-Com naix la idea de posar en marxa ProMercat?
-Joana Chilet: El 2019 jo treballava en AVANT i vam percebre la necessitat de celebrar un Fòrum de Coproducció, enfocat a l'àmbit lingüístic valencianoparlant. Francesc hi va assistir i va considerar que era una iniciativa que tenia molt de potencial. Arreplegant aquella idea, Promercat, que naix amb la col·laboració de les institucions, es planteja com un networking, un espai de negoci on tractem de donar valor al llarg de tota la cadena de producció. El primer dia el focus estava posat en produccions catalanes, valencianes i balears. El segon dia, en produccions d'àmbit estatal. El tercer dia posàrem el focus en l'aspecte internacional. I el quart dia el dedicàrem a la distribució. Sobretot volem que ProMercat siga un lloc de trobada.
-Francesc Felipe: Hem comptat amb el suport de l'IVC (Institut Valencià de Cultura), l'IVAM, el Centre del Carme, Cinema Jove, À Punt, TV3, ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals), IB3, PAV (Productors Audiovisuals Valencians), AVANT (Associació Valenciana d'Empreses de Producció i Productors Audiovisuals), AAPV (Associació d'Actor i Actrius Professionals Valencians), AVEPA (Associació Valenciana d'Empreses Productores d'Animació), AVAPI (Associació Valenciana Audiovisual de Productors Independents), AVA (Acadèmia Valenciana de l'Audiovisual), EDAV (Escriptors de l'Audiovisual), PAC (Productors Audiovisuals de Catalunya), PROA (Productors Audiovisuals Federats) i APAIB (Associació de Productors d'Audiovisuals de les Illes Balears). Crec que és important destacar que el món audiovisual ha respost molt positivament.
-Quin balanç féu d'aquesta primera edició?
-F.F.: El feedback ha estat molt positiu i les reunions han estat productives. La trobada ha permès tancar projectes, la qual cosa beneficiarà la indústria audiovisual valenciana.
-J.CH: Ara cal fer seguiment dels projectes i veure com es tanca tota aquesta bona voluntat.
-Quin paper té la qüestió lingüística en aquesta trobada?
-F.F.: La qüestió lingüística forma part de l'ADN de ProMercat i és l'element que ens distingeix respecte d'altres trobades d'aquest estil. El tema de la llengua es va fer especialment visible en la primera de les jornades, en què participaven els altres mitjans de comunicació de territoris catalanoparlants. Tanmateix, en aquest camp m'agradaria comentar el que va comentar la directora de Netflix Espanya: ella va dir que trobava que la qüestió de la llengua no era un problema. El que busquen és qualitat i originalitat.
-J.CH.: El que busca Netflix són històries locals que puguen arribar a tot el món. El tema de la llengua, per a Netflix, de fet, és un element que defineix el producte.
-F.F.: Busquen qualitat i originalitat; la llengua no és percebuda com un problema. Anabel Aramburu, coordinadora del Festival de Cinema de Màlaga, va explicar l'obertura del festival a les diferents llengües de l'Estat. És una de les coses que crec han resultat més interessants: que la qüestió lingüística no només va aparèixer en la primera jornada sinó que va aparèixer de forma recurrent en la resta de les jornades.
-En la primera sessió van intervenir els responsables de les tres televisions públiques de Catalunya, el País Valencià i les Balears. En els darrers tres anys s'ha avançat molt en la normalització de les relacions entre totes tres corporacions. Això s'ha traduït en l'intercanvi de continguts i sèries i en la coproducció de continguts. A hores d'ara es roda a Mallorca la primera sèrie coproduïda per totes tres televisions, 'Mòpia'. La sensació és que s'està fent més que mai.
-F.F.: Totalment. Assistim a avanços importants. Per exemple, els recents Premis dels Temps de les Arts. En el camp de les televisions públiques, la col·laboració entre les tres cadenes està sent molt bona. Estem en un moment històric de col·laboració entre les tres cadenes i el que cal és avançar el màxim en la normalització d'un mercat en la mateixa llengua. Les tres cadenes ho tenen molt clar i això és molt positiu. La nostra aposta passa per apropar a l'ICEC i l'IVC. Les col·laboracions entres institucions d'un territori i l'altre no han de ser una excepció sinó que han de formar part de la normalitat. I ho ha de ser per una qüestió d'audiència però sobretot de pressupost. Només a través de les col·laboracions podrem fer produccions més potents.
-Els intercanvis, les col·laboracions, les coproduccions, són suficient? Quines altres vies cal explorar?
-J.CH.: Mai serà suficient.
-F.F.: La situació de la llengua en l'àmbit audiovisual no és la desitjable, tant a escala de plataformes, com de contingut, com d'exhibició. Hi ha encara molta feina per fer. Pel que fa a la filmografia valenciana s'ha avançat molt aquests darrers anys sobretot si tenim en compte que venim del tancament de la televisió. A hores d'ara podem parlar de l'existència d'un mercat. Fa cinc anys això hauria estat inimaginable.
-J.CH: L'IVC, que està fent una molt bona tasca, ha augmentat la quantitat d'ajudes i això permet que hi haja pel·lícules cada volta més competitives. També crec que hi ha una nova generació de productors i gent de l'audiovisual que em sembla que són molt espavilats. Molts dels projectes que s'han presentat enguany a ProMercat són gent jove que té moltes ganes d'eixir, créixer i posicionar-se.
-F.F.: Amb tot, cal destacar que hi ha una mancança important en qüestió de gènere. En aquest ProMercat, dels 32 projectes seleccionats, només hi havia dos dirigits per dones. Manquen dones en l'audiovisual en espais de direcció sobretot.
-Per què hi manquen dones?
-J.CH.: No tinc una resposta. La majoria de les dones que conec en el món de l'audiovisual estan en el camp de la direcció de la producció. També, en maquillatge i perruqueria. Igual cal començar a treballar des de la base. Si ací tinguérem una escola de cinematografia segurament podríem ajudar a fer que les coses canviaren. La gent que ara vol ser director o directora se n'ha d'anar fora a estudiar i això és un hàndicap important que ens fa perdre talent
-F.F.: Les escoles de cinematografia estan a Madrid i Barcelona. Caldria plantejar la creació d'una escola de cinematografia al País Valencià. I pel que fa a la qüestió de gènere, caldria fer accions de discriminació positiva perquè hi haja més dones directores. No pot ser que estiguem com estem ara. Cal fer més accions, perquè més enllà de la mera igualtat, ens calen històries pensades i fetes a través dels ulls de les dones.
-Diríeu que l'audiovisual valencià està completament recuperat de la sotragada que el 2013 va significar el tancament de Canal 9?
-J.CH.: Hi ha recuperació, però ens cal més pressupost. Perquè la ficció és cara.
-F.F.: El problema del pressupost d'À Punt no és un problema de la direcció de la cadena sinó que és un problema de la societat civil, perquè la falta de diners no permet fer el servei públic que necessitem. La televisió té un pressupost de mínims i amb això no pot créixer
-Manca, per part dels responsables públics, creure que l'audiovisual és, també, una indústria?
-F.F.: L'audiovisual és, en primer lloc, una indústria difícilment deslocalitzable. Ho diu la mateixa Unió Europea: la indústria audiovisual és un sector estratègic. No creure-s'ho és estar perdent oportunitats i donar-li-les a altres territoris. Si nosaltres no ho fem, ho faran uns altres per nosaltres.
Per part de l'IVC s'han duplicat les ajudes a l'audiovisual i això es nota. Però sense el motor d'À Punt és difícil reeixir. Sense un bon pressupost d'À Punt no hi haurà una situació de l'audiovisual normalitzada, per més que s'incrementen les ajudes de l'IVC o es porten els Goya a València.
-Enguany es celebra l'Any Berlanga, icona de la cinematografia. Per què hauria de servir aquest aniversari?
-F.F.: L'any Berlanga hauria de servir per augmentar l'autoestima dels valencians en el camp audiovisual. Tenim una història cinematogràfica que hem de reivindicar, de Cifesa a Berlanga. A voltes sembla que no som conscients que som una peça fonamental en la història del cinema. I també tenim molt de potencial. Els valencians podem ser molt bons contant històries des de la nostra idiosincràsia.
-J.CH.: Fa la sensació que als valencians ens costa creure'ns-ho. El que no pot ser és que estiguem contínuament començant de zero. Sempre estem igual: començant de zero des de fa 25 anys. Aprofitem el que ja hem fet i impulsem-nos a partir d'aquest saber fer.
-Tornem a la qüestió del mercat audiovisual en la nostra llengua. 'La mort de Guillem' és la gran demostració que una coproducció pot funcionar.
-F.F.: Crec que hi ha diversos factors que expliquen l'èxit de 'La mort de Guillem'. Un és el contingut, ja que ha estat una història silenciada, que ha estat pràcticament tabú. Recorda al que va passar amb l'accident del metro de València, que són qüestions que toquen la fibra de la societat perquè aquesta li va fallar. D'alguna manera aquestes produccions reconcilien la societat amb algun fet traumàtic.
A banda, es va crear un esdeveniment al voltant de l'emissió de la pel·lícula. La televisió s'ho va creure, va situar el tema en debats, programes,... i va possibilitar que tot el món estiguera atent. Quan la televisió actua com a televisió de país, té resultats de televisió de país. Hem de felicitar-nos perquè l'actual direcció de la tele té clara l'aposta per aquest tipus de productes.
-J.CH.: Per a ells és una manera de compartir pressupost. Obre, per tant, la possibilitat de tindre productes més grans que embarcant-se en projectes en solitari. En la taula on eren els responsables de les teles públiques va quedar clar que projectes d'aquest abast només poden emprendre's des de la coproducció. Hi ha una molt bona relació i que crec que això donarà els seus fruits.
-Hi ha la plataforma Bon dia que TV3 i IB3 van posar en marxa el 2018 i a la qual, enguany, es va incorporar À Punt. Cal una plataforma de continguts conjunta a tots els territoris de parla catalana?
-F.F.: Incorporar-se a la plataforma era un pas necessari. L'objectiu, en tot cas, ha de ser que les tres televisions compartisquen un espai amb tots els continguts i que tota la gent que volem consumir en la nostra llengua tinguem aquesta plataforma, sense que això perjudique cap de les televisions, que tenen la seua pròpia idiosincràsia.
-En aquest context de col·laboració entre televisions públiques, manté vigència la reivindicació de la reciprocitat?
-F.F: Des del punt de vista del sector audiovisual valencià la reciprocitat és necessària sobretot per augmentar la visibilitat d'À Punt, amb el que això comporta de diversitat lingüística, presència d'actors, actrius o presentadors valencians, a Catalunya i les Illes Balears.
-Aquesta col·laboració entre À Punt, TV3 i IB3 ha estat possible en un determinat context polític. Però no sabem què pot passar en el futur. El camí no té marxa enrere o hi ha el risc que siga reversible? Si és així, com s'hauria de blindar?
-F.F.: En realitat les col·laboracions no són del tot noves. Canal 9 feia tv movies amb TV3. La relació entre productores valencianes i catalanes sempre ha existit. Jo crec que en un context polític menys propici, continuaria existint aquesta bona relació. Però, òbviament, una tele que no apostara per açò seria un entrebanc.
-J.CH.: Crec que la qüestió industrial hauria d'estar per damunt de les vicissituds polítiques. Se'ns ha de posar al cap que la indústria audiovisual genera economia, llocs de treball... Els polítics es carreguen la Ford quan canvia el govern? No, doncs ací el mateix. Som una indústria tan estratègica com pot ser-ho l'automòbil.
-En un mercat audiovisual cada volta més dominat per les grans plataformes audiovisuals, quina és la capacitat del mercat audiovisual en català, que és minoritzat, per fer-se un lloc?
-J.CH.: La responsable de Netflix el que va dir és que per tenir cabuda en Netflix cal crear bones històries que interessen. Hi ha hagut èxits en les plataformes en llengües minoritzades. Els gallecs han col·locat sèries d'èxit, per exemple. Les plataformes permeten fer el doblatge, subtitular... A la gent ja no li estranya veure les coses en versió original i això juga a favor de les llengües minoritzades. Cadascú com més còmode estiga.
-F.F.: Hi ha exemples de com els productes audiovisuals en català poden tenir èxit: 'Merlí' a Catalunya, Agustí Villaronga, a les Illes i 'La Mort de Guillem' al País Valencià. Filmin també li està donant molt de marge a les pel·lícules en català i té Filmincat. Al final el que demanen les plataformes són continguts de qualitat. I, en tot cas, als productes fets en llengües minoritzades li demanen un plus de qualitat.
-J.CH.: Jo crec que un producte fet en una llengua minoritzada té un plus, perquè l'ús de la llengua et dona una visió encara més personalitzada dels espais.
-Algunes productores valencianes es queixen que mentre À Punt és receptiva a les produccions fetes des de Catalunya, TV3 no ho és tant respecte dels productes audiovisuals que es fan al País Valencià. Passa com amb altres mercats culturals, com ara el literari: que encara hi ha cert prejudici respecte de la qualitat d'allò que es genera al País Valencià. És això cert?
-J.CH.: No n'estic molt segura. Jo crec que té més a veure amb la maduresa del mercat. Quan hem exportat un producte -i penso per exemple en 'La forastera' o 'La fossa'- ha tingut el seu recorregut. Ells tenen productes com 'Merlí'.
-FF: Nosaltres tenim 'L'Alqueria Blanca', que no ha arribat a Catalunya.
-Què penseu que passaria si TV3 emetera l'Alqueria Blanca?
-F.F.: Crec que tindria bones audiències en molts territoris més enllà de la Catalunya no metropolitana. Segurament no tindria la mateixa audiència que té al País Valencià, però hi hauria una part de l'audiència a qui sí interessaria. Pensar el contrari és tenir prejudicis.
-A principis de juny, TV3 va jubilar la família de Super 3. Captar el públic infantil és un dels reptes de les televisions públiques. Com afrontem aquest repte?
-F.F.: Pressupost, pressupost i pressupost. Sense pressupost no es pot fer aquesta tasca. El futur de les televisions no està mirant la televisió convencional, sinó les plataformes de continguts, on el valencià és residual. Cal fer una aposta per la creació de continguts propis. Hem de ser competitius i tenir la nostra pròpia producció I l'única forma de fer-ho és a través de més recursos. Sense més pressupost, la televisió com a marca no té futur.
-J.CH: Crec que en general tenim un problema a l'hora de percebre l'audiovisual. En qualsevol sector fas una inversió en i+d i no tots els prototips reïxen, i no passa res. En l'audiovisual, en canvi, has d'encertar sí o sí, sense marge d'error. I això no pot ser així.