Francina Armengol i el seu home de confiança política, Iago Negueruela, conseller de Treball i Turisme, presentaren el mes passat, just abans de l’inici de la fira turística de Madrid, Fitur -celebrada del 19 al 23 de gener-, l'esbós del que, segons digueren, serà la futura Llei de Turisme que volen que s'aprovi abans que acabi l’any al Parlament balear.
La sorpresa fou majúscula. Pel fet d'anunciar a Madrid la futura norma, tan important per a Balears, i perquè no s'explicà gairebé res. Segons les primeres informacions de la premsa local, ni tan sols els socis de Govern, Unides Podem i Més per Menorca, coneixien res de la futura norma. Al cap d’uns poc dies més, però, es filtrà que sí que ho sabien, que estaven parlant amb el PSOE sobre el particular però que encara no hi havia negociacions pròpiament dites perquè no existia cap redacció de la potencial llei: simplement es tractava d'intercanvis d’idees o esborranys. Els hotelers als quals Negueruela els havia presentat la idea general criticaren la falta de concreció de la proposta, igual que feren, entre d’altres, el PP i el PI.
Des de Més per Menorca, el seu portaveu, Josep Castells, publicava a Twitter el dijous 27 de gener que el seu partit no opinava sobre res de tot el que havien dit Armengol i Negueruela perquè «no opinam sobre fenòmens paranormals».
Reducció places hoteleres. Així com passaren els dies, els mitjans de comunicació locals s’anaren implicant en la qüestió i finalment Més per Mallorca, després de dues setmanes de silenci, expressà, a través del seu líder, Lluís Apesteguia, que l’objectiu de la seva formació serà aprovar una llei de Turisme que suposi «el canvi de model». Més concreta encara ha estat l’altra formació sobiranista, Més per Menorca. A la seva pàgina web penjaven aquesta setmana les exigències que pensen posar sobre la taula de negociació.
La primera fa referència a la limitació de places turístiques. «El passat mes de setembre ja vam posar de manifest la rellevància d’establir un sostre de places turístiques a partir del qual no se’n poguessin crear de noves. En conseqüència, només negociarem una nova llei turística si conté una limitació de places». La segona busca la modernització hotelera que «haurà d’anar vinculada a mesures d’estalvi d’aigua i eficiència energètica. No acceptarem en cap cas que la modernització de la planta hotelera impliqui saltar-se els paràmetres urbanístics, com ja va permetre el Govern» quan permeté als hotels, el 2020, «ampliar la seva superfície en un 15%». La tercera se centra en «garantir una solució d’habitatge als treballadors de l’hoteleria. El monocultiu turístic provoca l’arribada de molts de treballadors des de fora de les Illes que tenen moltes dificultats per trobar un habitatge durant la temporada turística, el que provoca una pressió a l’alça dels preus del lloguer, tot dificultant l’accés a l’habitatge també per als residents. Cal doncs, que els hotels garanteixin una solució habitacional als seus treballadors».
Així mateix, Més per Menorca recorda al Govern que «l’Estatut d’Autonomia estableix que la ordenació turística és una competència dels consells insulars, però sembla que el Govern ha oblidat aquesta clàusula amb una llei de la qual, si bé encara no es coneix el seu redactat, s’extralimita en una regulació que correspon els Consells».
Davant de la manca de concreció del Govern, els sobiranistes menorquins l’emplacen a obrir «el debat seriós i rigorós sobre la futura llei turística que es mereix la ciutadania».