Aquesta setmana la citricultura valenciana es jugava molt a Brussel·les. El camp valencià fa mesos que reclamava a la Unió Europea mesures per evitar l'entrada de plagues procedents dels productes cítrics importats des de Sud-àfrica, país amb el qual la UE manté un acord de lliure comerç des de fa poc més de cinc anys. En concret, exigia el tractament en fred, això és un sistema de tractament a baixa temperatura que, utilitzat durant un determinat període de temps, acaba amb els insectes i les seues larves. Preocupava, especialment, la falsa arna (Thaumatotibia leucotreta), una plaga que fa malbé les collites de cítrics, entre altres cultius. Del que es tractava, al capdavall, era de començar a aplicar el mateix sistema de prevenció que ja apliquen altres importadors, com ara els Estats Units o la Xina. Amb tot, però, la Unió Europea s'havia mostrat renuent a aquesta possibilitat.
Fins la setmana passada. Perquè divendres de la setmana passada va transcendir, a través del Ministeri d'Agricultura, que la Comissió Europea s'obria, per primera volta, a la possibilitat d'estudiar aquest sistema de protecció, tal com exigia el camp valencià. La cita clau era aquest dimarts, quan estava convocat el Comitè Permanent de Plantes, Animals, Aliments i Pinsos de la Comissió Europea, en què s'havia de debatre la iniciativa. A la vesprada, la Conselleria d'Agricultura, a través d'una nota de premsa, anunciava la fumata blanca: la Comissió havia acceptat per primera volta, i a pesar de les seues reticències inicials, el tractament en fred. "Es tracta d'un pas molt important per a la protecció de la nostra citricultura, el qual s'ha aconseguit gràcies a l'estreta col·laboració entre la Generalitat, el govern i el mateix sector citrícola", va assegurar dimarts Ximo Puig en fer-se pública la notícia. Des de l'estiu passat, tant el govern valencià com el sector, a més de l'eurodiputada Inmaculada Rodríguez Piñero, havien pressionat a Brussel·les per fer valdre les seues tesis. Fins i tot el sector, abonat durant anys a les lluites caïnites, va aparcar les seues diferències per visibilitzar una postura comuna.
En concret, en el Comitè Permanent de Plantes, Animals, Aliments i Pinsos es va acordar -i s'haurà de ratificar el pròxim dia 22 en una votació- l'aplicació del tractament en fred a tots els carregaments de taronges procedents de Sud-àfrica, Madagascar, Mauritània, Cap Verd, Santa Elena i Reunió. La reforma del reglament fins ara vigent obligarà a aplicar temperatures d'entre zero i -1 grau durant almenys 16 dies a les taronges procedents d'aquests països. "La unió i pressió exercida per Intercitrus, la Unió, el conjunt d'entitats agràries, la Conselleria i el Ministeri han estat claus en un resultat que amplia la seguretat vegetal front als privilegis comercials i fitosanitaris en tercers països", es felicitava dimarts la consellera d'Agricultura, Mireia Mollà.
Des de 2009 a través dels ports de l'Estat s'han interceptat 67 partides de cítrics afectats per la falsa arna procedents d'aquests països productors. Les intercepcions en el conjunt de la Unió Europea arriben a les 562. Aquesta plaga afecta una vintena de cultius, entre els quals, taronges, mandarines i pomelos. En els cítrics la larva perfora la superfície, la penetra i s'alimenta de l'interior del fruit, amb la qual cosa fa inviable la seua comercialització.
Les fuites
L'entusiasme mostrat pels responsables polítics, però, contrasta amb les precaucions des del camp científic. L'acord assolit a Brussel·les presenta vies d'aigua. Es corre el risc, segons alerten, de generar el miratge que s'ha abordat el problema quan en realitat s'ha aplicat un pegat que no impedirà l'entrada de la plaga.
És en la lletra menuda del document acordat aquests dimarts a Brussel·les on hi ha les pegues. En primer lloc, perquè el document del Comitè només parla d'aplicar el tractament en fred a les taronges, però no en la resta de productes citrícoles que s'importen. En l'actualitat la mandarina representa una quarta part de les importacions citrícoles procedents de Sud-àfrica. Tal i com va exposar l’Agència Europea per a la Seguretat Alimentària (EFSA, en les sigles angleses) en un informe publicat aquest estiu, la falsa arna pot infestar per igual una taronja que una mandarina. Tots els productes no sotmesos a aquesta mesura de prevenció, per tant, són potencials vectors d'entrada d'aquesta plaga.
L'altra gran fuita del document que es ratificarà el pròxim 22 de febrer a Brussel·les són les condicions del tractament. La UE vol que a les taronges se'ls apliquen temperatures d'entre zero i -1 grau durant almenys 16 dies. Aquests condicionants contrasten amb els que els Estats Units exigeixen de fa anys a les importacions sud-africanes: en aquests casos els contenidors citrícoles han de sotmetre's a temperatures de -0,55 graus al llarg de 22 dies. És més, cada volta que en el contenidor es superen els -0,27 graus de temperatura, s'han d'afegir altres vuit hores de tractament.
A primera vista, pot semblar un detall menor, però no ho és pas. Els estudis realitzats pel Departament d'Agricultura dels Estats Units (USDA, en les sigles en anglès) posen de manifest que algunes larves de la falsa arna poden sobreviure al tractament de 22 dies a -0,55 graus que s'apliquen a les taronges sud-africanes. Per tant, el tractament en fred proposat per la Comissió Europea, que podria fer-se a zero graus i que dura sis dies menys, no garanteix la seua efectivitat a l'hora de matar les larves de la falsa arna que habiten les taronges, mandarines i pomelos sud-africans. De fet, l’informe d’EFSA del passat estiu, com ja havien fet les agències americanes i xineses, va ficar en entredit els estudis científics presentats per Sud-àfrica per dissenyar el tractament de fred que ara ha donat per bo la Comissió Europea.
De geopolítica i miratges
La votació a favor del tractament en fred del pròxim dia 22 a Brussel·les, doncs, serà només una victòria amarga per als interessos valencians. El País Valencià, després de fer pressió a través del Ministeri d'Agricultura, ha aconseguit incorporar una mesura anhelada pel camp valencià però que fins ara havia estat rebutjada per Brussel·les. Però només aparentment.
La solució adoptada acontenta, de fet, els interessos dels grans importadors holandesos, que han fet lobby des de bon començament per evitar que s'aplicaren restriccions a l'entrada dels cítrics sud-africans. O el que és el mateix: per tenir via lliure a les importacions. El 2020 pels ports holandesos van entrar a la Unió Europea 288.463 tones de taronges i 82.522 de mandarines. Pels ports espanyols el conjunt de cítrics sumaren procedents de Sud-àfrica 4.540 tones.
Per a Ciutat del Cap, d'altra banda, és molt el que està en joc. La Unió Europea és a hores d'ara el seu principal mercat. En els últims anys, el sector, amb el suport de l'agroindústria internacional, ha realitzat importants inversions en plantacions de varietat que, pel temps de maduració, s'encavalquen amb les campanyes autòctones, circumstància que espenta els preus a la baixa. A hores d'ara, centenars de tones de cítrics sud-africans entren pels ports del nord d'Europa i es distribueixen per tota Europa.
Aquesta competència, dins el marc de l'acord de comerç entre Sud-àfrica i la UE, s'incrementarà encara més durant la pròxima dècada. La Citrus Growers Association estima que per al 2036 produiran 4,05 milions de tones de cítrics, el que convertirà aquesta regió en la principal productora citrícola del món. De fet, la intervenció de la Citrus Growers Association va ser decisiva ara fa tres anys perquè la Comissió rebutjara aplicar el tractament en fred. Ho ha estat també ara per donar llum verda a un acord que pot ser un miratge per als interessos valencians?