La futura llei d’Educació de Balears va passant fases. Aquest mes de gener ha superat el pas per la comissió corresponent del Parlament, després que el Govern l’aprovés el juny com a projecte de llei i l’enviés a la Cambra. Cada grup parlamentari ha presentant les respectives esmenes que es debatran i votaran en plenari.
Com es recordarà, quan s’havia d’aprovar el projecte de llei saltà la polèmica perquè es conegué que el PSOE balear volia pactar amb el PP que el castellà també fos llengua vehicular de l’ensenyament. Cosa que Més per Mallorca, membre del Govern, considerà del tot inacceptable. L’aleshores líder de la formació sobiranista, Antoni Noguera, digué que el seu partit havia fet recular als socialistes: «des del primer dia teníem ben clar que una llei d’aquestes característiques havia de tenir en compte els nostres trets diferencials com a poble, al mateix temps que havia de ser una eina d’integració pels nouvinguts». I recordà que per a la seva formació l’ensenyament en català «era i és una prioritat». Igualment volgué destacar que «sense Més (per Mallorca), la Llei que avui hem aprovat seria ben diferent».
STEI alerta sobre el català. Passats set mesos d’ençà de l’aprovació del projecte de llei, de bell de nou ha aparegut el dubte sobre la mateixa qüestió. Segons publicà el dBalears.cat el passat dimecres, el dia anterior el sindicat majoritari a l’ensenyament balear, STEI (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de les Illes) va expressar la seva «preocupació pels articles que regulen el model lingüístic al text de la Llei d’Educació que es troba en tràmit parlamentari. En concret, l’article 133.1.c) del text preveu això: 'El tractament de les llengües oficials, d’acord amb l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, com a llengües d’ensenyament i aprenentatge del sistema educatiu de les Illes Balears, (...) tendran el caràcter de llengües vehiculars"». Dit d'una altra manera, el castellà podria ser considerat tan vehicular com el català. Quelcom que, segons diu el sindicat esmentat, «vulnera la Llei de Normalització Lingüística del 1986 (...), atès que no preveu que la llengua catalana sigui la llengua d’ús normal com a vehicle usual en l’àmbit de l’ensenyament de les Illes Balears». Per al sindicat STEI, el contingut d’aquest apartat és encara «més preocupant» combinat amb el que preveu el final de l’article 133.3: «Les condicions d’ús de les llengües oficials als centres educatius s’han de desplegar reglamentàriament d’acord amb aquests criteris i els principis prevists en aquesta llei».
Al parer de STEI, «encara que (la llei) garanteix, en certa manera, el 50% d’ensenyament en català, a partir de l’entrada en vigor (de la norma), el Govern de torn podrà establir ‘màxims’ d’ensenyament en català a través d’un decret, i condicionar els projectes lingüístics dels centres». Segons aquesta interpretació, un potencial govern de dretes que sortís de les eleccions de 2023 podria -sense retocar la llei – provocar un seriós retrocés del català a l’ensenyament.
El sindicat passa pena pel que, al seu entendre, suposa aprovar una norma redactada així, això és: voler desconnectar l’escola de l’entorn social. Així ho entén: «l’àmbit educatiu no és aïllat del seu entorn social, i a les Illes Balears la llengua predominant en àmbits com la justícia, els mitjans de comunicació, les xarxes socials, els videojocs, el cinema, les relacions comercials… és la llengua castellana. Això també són situacions d’aprenentatge i ús de la llengua (i el català no hi té una presència considerable). Així, l’escola ha de compensar aquest ús, i garantir que els futurs adults de les Illes Balears podran usar indistintament ambdues llengües oficials en les seves relacions socials».
Per tot plegat, STEI reclama que es canviï el redactat dels articles que critica, que fan referència al model lingüístic de l’ensenyament, amb l’objectiu de respectar l’autonomia dels centres en relació als seus respectius projectes lingüístics i «de fer del català la llengua d’ús normal com a vehicle usual a l’ensenyament de les Illes Balears, en línia amb el que disposa el consens marcat per la Llei de Normalització Lingüística del 1986».