Al País Valencià hi ha un total de 180 municipis en risc de despoblament. Els Ports, el Maestrat, l'Alt Millars, l'Alt Palància, els Serrans, el Comtat... són algunes de les comarques on aquesta problemàtica es fa més evident. L'èxode del camp cap a la ciutat i unes polítiques públiques que al llarg de les dècades han suposat el desmantellament dels serveis bàsics -quan no, directament, la seua no implantació- han estat fonamentals per entendre perquè a hores d'ara algunes zones del país tenen una densitat de població com la de Lapònia.
Amb l'objectiu d'abordar aquesta situació, el segon govern del Botànic va posar en marxa l'Agència Valenciana Antidespoblament (AVANT), que dirigeix l'exalcaldessa de Llutxent, Jeannette Segarra. D'ençà de la seua posada en marxa, l'Agència ha posat en marxa diverses iniciatives. La darrera, tanmateix, ha generat força enrenou a les xarxes.
Es tracta de la Ruta 99, una iniciativa de promoció turística que persegueix donar a conèixer 24 pobles valencians que, en l'actualitat, tenen menys de 100 habitants. La intenció, segons va assenyalar Ximo Puig el dia de la presentació -a la qual assistiren una part dels alcaldes i alcaldesses implicats-, és "mostrar l'interior més autèntic de la Comunitat Valenciana, des de Famorca fins a Herbers" i ha de permetre "conèixer millor la nostra terra i conèixer-nos millor tots els valencians".
La iniciativa consta, d'una banda, d'una pàgina web que aglutina tots els municipis i, d'una forma molt visual, permet accedir a la informació turística i de serveis. A més, disposa d'una credencial, a l'estil del camí de Sant Jaume, que es pot segellar en cadascun dels municipis i que permet, a més, obtenir diferents recompenses. La campanya de promoció la completen un videoclip d'aire country encarregat a la productora del grup Bajoqueta Roc i una exposició fotogràfica de Marga Ferrer que posa rostre a la realitat d'aquests micropobles.
"La presentació de la Ruta 99 és només un punt de partida. La intenció és fer-la evolucionar, que s'impliquen altres institucions, com l'IVAM o els conservatoris i també millorar la senyalització de sendes i camins, que a hores d'ara no tenen cap senyalització", indica Regina Campos, de l'Oficina Valenciana contra el Despoblament (ens creat entre l'Agència AVANT i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies) i responsable tècnica de la Ruta 99. La imatge que identifica la iniciativa copia l'estètica de la Ruta 66, que creua els Estats Units. "Hem considerat que reproduir aquesta iconografia li donava 'ganxo', resultava més comercial i identificable", assegura Campos, qui no s'està de destacar el bon feed-back que han rebut per part dels alcaldes i alcaldesses dels municipis implicats. La campanya de disseny, creació i ubicació de la senyalística, així com el marxandatge amb què s'obsequia els 'peregrins', ha tingut un cost de 143.000 euros. Tragsa ha estat responsable de l'execució d'aquesta part.
Turisme, taula de salvació?
Amb tot, la campanya ha tingut partidaris i detractors. Perquè si bé per a uns serveix per visibilitzar uns municipis habitualment oblidats a les grans capitals, per als altres representa un desencert, quan no un "despropòsit". Així ho opina Jordi Marín, professor de secundària i veí de la comarca dels Ports. A parer seu, la Ruta "humilia els pobles més menuts del País Valencià fent-ne una caricatura i convertint-los en un producte turístic, en un objecte". "Es justifica el projecte sota el paraigua de la lluita contra el despoblament alhora que fa del despoblament un atractiu turístic, tot banalitzant, i de quina manera, la condició de despoblament d'aquests pobles", lamenta Marín, que també és membre del Fòrum de la Nova Ruralitat.
"És una altra campanya feta a la ciutat per a posar remei a la despoblació o "ajudar" al món rural amb l'única solució que sembla que saben executar: fomentar el turisme, quan això és probablement el que menys fa falta en aquests municipis", rebla Jordi Mallach, qui viu al Comtat de fa 10 anys. Mallach recorda, a més, que el turisme rural i les segones residències són, a hores d'ara, un dels factors que més dificulta poder accedir a un habitatge en aquestes àrees. "A hores d'ara és realment difícil trobar cases per llogar, i les que estan a la venda estan a preus desorbitats perquè l'oferta és escassa", explica.
A aquest respecte, Jordi Marín recalca que la major part dels municipis que apareixen en la Ruta 99 no disposen d'infraestructura turística. "És de traca i mocador. Se'ls ven com a revulsiu l'arribada d'uns turistes a qui no poden acollir. Aquests pobles difícilment compten amb un petit bar on fer el cafè", critica. Tot plegat, diu, acabarà beneficiant els pobles veïns, però no els micropobles que, en primera instància, eren objectiu de la Ruta. "Sense adonar-se'n i de forma ben esperpèntica han posat els pobles menuts al servei dels grans. Els han convertit en un objecte turístic més dels grans. Els petits només han de fer de figurants, els beneficis ja els recolliran els altres. Comptant que en genere de beneficis, clar", lamenta.
Des de l'Alt Palància, Susana Gómez, s'ho mira també amb escepticisme. El turisme, diu, pot ser un al·licient, però poden tenir un impacte negatiu quan no s'emmarquen dins de polítiques rurals de més ampli abast. "És com si reclames solucionar els problemes del barri de la Coma o del Cabanyal i la solució que apliques és una ruta turística per gaudir del paisatge degradat, els edificis en ruïnes i les males condicions de la gent que hi viu", apunta aquesta veïna de Caudiel, qui no veu moltes diferències entre aquesta Ruta 99 i altres iniciatives que, com ara el Camí del Cid, el Camí del Grial, les sendes europees, la Via Verda..., han sorgit abans. "Són iniciatives que es basen a fer pàgines web i posar cartells. En algunes d'elles hi ha cartells amb codi QR plantats en camins on no hi ha connexió a internet", lamenta, alhora que exigeix que iniciatives d'aquest tipus s'encomanen a empreses o autònoms radicats en el territori.
"Durant dècades s'han plantejat multitud d'iniciatives paregudes i els resultats han estat molt dispars. Quan passa el temps els cartells es degraden i les pàgines web es queden sense ús perquè l'encomanda termina i les empreses que la van posar en marxa no tenen cap vincle amb la zona per a la qual es va dissenyar", exposa. I afegeix: "Ser un poble de menys de 100 habitants no és un reclam turístic; és un problema de primer ordre, no només per a les persones que viuen allí, sinó per a una societat que en el seu conjunt no ha sabut gestionar la vertebració del territori de forma adequada, ni tan sols quan s'han posat fons i energia".
Des de l'Oficina contra el Despoblament, es defenen i asseguren que la Ruta 99 és un plantejament amb vocació de permanència que forma part, a més, de l'Agenda 20-30 d'AVANT. "El turisme no és la solució al problema del despoblament, però pot ajudar a generar activitat econòmica i això sí és decisiu per als pobles", planteja Regina Campos.
De l'oest llunyà a l'interior
L'altre element que ha generat controvèrsia és el contingut del videoclip de Bajoqueta Rock, un audiovisual d'estètica americana on un nouvingut amb aspecte de cowboy recorre els micropobles. "Crec que no s'ha entès el sentit còmic de la proposta audiovisual. Sí, apareixen alguns clixés com la senyora de la cortineta o el tractor, tanmateix tenen un sentit còmic!", exposa la responsable de la coordinació tècnica de la Ruta 99.
Per a Jordi Mallach és, senzillament, "coent". "S'ha recorregut a la imatge polsosa d'un cowboy que s'endinsa al salvatge oest i va deixant empremta dels seus hàbits per allà on passa -lamenta, per la seua banda, Jordi Marín-. S'ha triat la imatge d'un colonitzador com a referent d'una campanya que pretén reviscolar els pobles. Ningú s'adona de fins a quin punt és ofensiu això? Si el turista s'ha d'emmirallar en la figura del cowboy, quin paper deixen als habitants d'aquests pobles" El dels indis que cal evangelitzar? O potser els indis d'una reserva a qui fer fotos?".
Aquesta mateixa sensació "colonialista" és la que va tindre Susana Gómez. "L'eslògan de "l' interior està per descobrir" va ser el que més tristor em va produir. Si després de 40 anys d'autogovern estem per descobrir, és que alguna cosa hem fet molt malament". Aquesta veïna de Caudiel afegeix que el que hauria estat desitjable hauria estat una campanya on es reconeguera que "el despoblament no és un problema dels qui vivim ací, sinó que és un problema de tots. No volem ser l'escenari d'oci de ningú, volem ser part de la realitat comuna. Volem ser part de ple dret de la solució davant els desequilibris productius, territorials i mediambientals que ens amenacen a tots".