-Venint cap a l’entrevista, al metro, he trobat una enganxina on hi deia “els serveis socials són les noves monges de la caritat”. Què en pensa d’aquesta afirmació?
-Un dels objectius que ens vam marcar quan vam arribar a la Conselleria era canviar aquesta imatge que es té dels serveis socials. A la Constitució, quan es transfereixen com a exclusives aquestes competències, parlen d’assistència social. Per tant, el que ens van transferir ja transporta una mica a l’època dels asils. Creiem que els serveis socials van bastant més enllà, per això el Departament es diu de Drets Socials. La nostra funció és treballar per les persones més vulnerables, però les nostres competències van des de la infància, passant per la joventut, fins a la gent gran i, per tant, és un ventall molt més ampli. Més encara amb les competències d’habitatge que ens han arribat. Entenc que hi hagi qui pugui fer la interpretació que comenta, però nosaltres volem anar cap a aquest concepte més ampli que són els drets socials de tots els ciutadans.
-Després de poc més de mig any al capdavant del Departament, quines són les principals mesures que han impulsat des del seu departament?
-Ja tenim gairebé acabades les bases dels fons europeus, que pel Departament suposen 1.100 milions d’euros. Hem acabat el pressupost, que ens ha de permetre treballar en aquest model d’autonomia personal que tots necessitem per canviar aquesta imatge dels serveis socials. També hem signat el conveni amb els ajuntaments, el contracte programa. És un gran desconegut, però els municipis són els qui tenen les competències de serveis socials, i nosaltres ho financem a través d’això.
-S’han fet canvis necessaris perquè les residències estiguin preparades si torna a haver-hi un brot com el de principis de la pandèmia?
-El sistema està més preparat i els fons europeus ens han de servir per millorar algunes coses de les residències. Però també és veritat que la relació amb salut i tots els protocols que s’han anat treballant i el treball que s’ha fet a les residència ha ensenyat al sector a com poder gestionar una altra onada que no tinguéssim controlada a través de les vacunes com ho tenim ara.
-Les dades assenyalen que hi ha uns vint desnonaments diaris a Catalunya. En què treballen des del Departament per fer front a això?
-El primer dèficit que té Catalunya és que tenim una manca molt gran d’habitatge i d’habitatge destinat a lloguer social. Una de les coses a les quals ens han d’ajudar els fons europeus és a pal·liar això. Això és més a llarg termini. A curt termini, la Generalitat, a través de l’agència, continua treballant en la compra d’habitatge mitjançant el tempteig i retracte. De fet, des de l’any 2015 hem comprat més de 3.500 habitatges. El que fem és això, a banda de les ajudes. Destinem 120 milions d’euros a les ajudes a lloguer social. I programes com Reallotgem per evitar aquests desnonaments. Ens ha ajudat la moratòria i esperem que el 28 de febrer l’ampliïn. Anirem treballant amb aquestes eines.
-Un dels acords d’investidura i que queda reflectit als Pressupostos és l’ampliació del parc d’habitatge públic. De quina forma està previst que això es faci? Prioritzaran la construcció d’habitatge nou o el tempteig i retracte? En quins percentatges?
-En principi, en tot. Hi ha uns 700 milions d’euros al pressupost per aquest any. Els fons europeus ens donen 700 milions en tres anys i ens han de permetre la construcció i la remodelació d’habitatge. També hi ha els 120 milions d’euros de l’agència dedicats a lloguer social. Després, hi ha uns 40 milions d’euros per, a través del tempteig i retracte, anar adquirint habitatge.
-Creu que es podrà arribar al 15% d’habitatge públic que marca la llei per 2027 durant aquesta legislatura?
-Ho intentarem, però estem en tant per cent molt baix. Amb els fons europeus, calculo que podrem arribar a construir sis mil habitatges i rehabilitar-ne uns 25.000. Podrem anar ampliant. Però tenen també un paper important els ajuntaments, que també poden construir habitatge destinat a lloguer social.
-Què en pensa del projecte de llei d’habitatge aprovada per l’Estat espanyol?
-Encara és un avantprojecte. Quan estigui acabat hem de mirar quines incompetències hi ha amb la nostra. Això és una cosa que va passant, cada cop més veiem una involució total i absoluta de l’estat autonòmic. El que fa l’Estat no és només recórrer les lleis aprovades al Parlament, sinó que la majoria de lleis que es fan al Congrés són absolutament recentralitzadores. La llei d’habitatge n’és un exemple i provoca inseguretat jurídica, per exemple, al sector immobiliari del país. Si creiem que envaeix competències, la portarem al Tribunal Constitucional a veure si tenim sort. No és la primera llei que envaeix competències. Ens va passar amb l’Ingrés Mínim Vital i ara ens passarà amb el projecte de llei de Serveis Socials que estan treballant. Aquesta sí que és una invasió de les competències que tenim com a país.
-Els grups d’habitatge el acusen a vostès, Junts per Catalunya, també de voler rebaixar la llei catalana en el nou projecte de llei antidesnonaments, perquè han presentat esmenes que proposen compensar econòmicament als propietaris i canviar la definició de grans tenidors (passant de 10 a 15 immobles en propietat)…
-És un tràmit que està al Parlament. Com a Govern no tenim cap tipus d’ingerència amb les esmenes que pugui presentar el grup parlamentari. La posició del grup va en la línia de la llei. Prefereixo no intervenir en les negociacions que es puguin estar portant.
-Des del Departament, però, hi estarien a favor d’aquestes mesures?
-Prefereixo deixar-ho dins del terreny del Parlament.
-Segons la Taula del tercer sector, el 2020 la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) només arribava al 8% de la població en risc de pobresa. Quines són les dades en l’actualitat?
-Ja té quatre anys i en aquests moments estem fent una avaluació de com ha funcionat. En aquests moments la llista d’espera està a zero. Totes les persones que compleixen els requisits tenen l’oportunitat de rebre-la. Hi ha 168.000 persones a Catalunya que en són beneficiàries. És evident que no arriba a tothom i que les necessitats són grans. La RGC té un consell de govern que està analitzant les causes que fan que no tothom que la necessita hi hagi pogut accedir. Des de la falta d’informació a la falta d’accés a les tecnologies. En base a això, mirarem de corregir-ho. També s’estan mirant els requisits per accedir-hi per si es valora que s’haurien d’actualitzar.
-En els Pressupostos de 2022 s’ha pressupostat menys del que es va executar el 2020 per la RGC. Entra en contradicció amb la voluntat d’ampliar la RGC?
No. El- que creiem que ha de fer la RGC és que la gent en surti. La gent hi entra per manca de recursos, però hem de treballar perquè en puguin sortir. La segona línia de treball és que l’Estat va aprovar l’Ingrés Mínim Vital. La RGC n’és subsidiària. Els requisits per entrar a l’IMV són encara més grans i tenen menys perceptors. Estem treballant amb el Ministeri per poder arribar a fer una finestreta única. La RGC és un dret subjectiu i tothom que tingui dret a accedir-hi hi accedirà. Estigui pressupostat o no, els diners han de sortir.
-Haurien d’estar fets els informes sobre el projecte pilot de la Renda Bàsica Universal per començar a implementar-lo al 2022. Depèn de Presidència, però va molt lligat a la seva Conselleria. Estan enllestits els informes? Li han fet traspàs?
-Depèn de Presidència. És un projecte pilot i hi estan treballant. Nosaltres de moment no hi treballem.
-No hi ha cap coordinació?
-De moment no. Estan treballant com es podria arribar a implementar. Un cop acabat, s’haurà de mirar com lliga o no amb la RGC.
-Creu que seria bo que la Renda Bàsica Universal (RBU) substituís la RGC?
De moment em centro en la RGC. Crec que és una bona eina. Garanteix els subministraments bàsics als ciutadans que no els tenen.
-Creu que és més encertat apostar per la RGC que per la RBU?
-No ho podem arribar a valorar fins que no tinguem el projecte pilot. Quan ho tinguem enllestit, podrem arribar a valorar si és una eina útil per la idiosincràsia d’un país com Catalunya. De moment, sabem que funciona la RGC.
-Alguns col·lectius de dones migrants denuncien un biaix racista en les retirades de custodia per part de la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència). Caldria revisar la manera com s’aborden aquestes situacions, partint de la base que el fenomen va molt lligat a la situació de precarització de moltes persones migrants?
-Tot el tema que afecta la DGAIA i la infància és molt delicat. L’administració intenta ser molt curosa, buscar sempre el benestar de l’infant. Els equips de professionals de la DGAIA, quan hi ha algun nen amb algun tipus de desemparament, ho miren de forma molt professional. La DGAIA no treu custòdies per qüestions de vulnerabilitat. Ho fa, i està tipificat, per possibles riscos que un infant pugui patir algun tipus de desemparament. No té res a veure amb temes d’immigració o de pobresa. Els criteris són uns altres. És el risc del menor.
-Les possibilitats de desemparament van lligades a les situacions de pobresa…
-No. No van lligades. El desemparament no va lligat a que els pares tinguin pobresa o no. Van lligades a les possibilitats que l’infant tingui una situació de risc. La pobresa nosaltres la solucionem d’una altra manera. Per això, com a serveis socials, tens la RGC o altres ajudes. No es treu mai un infant a una família per un tema de pobresa només.
-Però la pobresa pot ser un detonant de les situacions que porten a la retirada…
-La pobresa no és un detonant. És el risc de l’infant per la situació familiar que pugui viure a la família.
-La mitjana de renda dels infants dels quals s’ha retirat la custòdia es correspon a la mitjana de renda de Catalunya?
-Això no li ho sabria dir. Hi ha molt infants que estan a la DGAIA i no té res a veure amb temes de pobresa.
-Canviant de tema, està previst que hi hagi una reunió de la taula de diàleg i negociació amb l’Estat a principis d’any. Els han informat de possibles dates?
-No. Segons les darreres informacions, pel que sembla, el PSOE i el Govern de l’Estat encara no l’han posat sobre la taula. Pedro Sánchez està donant llargues. No sé si les dona perquè està més preocupat per les eleccions de Castella i Lleó que pel conflicte que fa anys que vivim a Catalunya.
-Com a Govern estan treballant en aquesta taula?
-No podem treballar en una taula de la qual no sabem l’ordre del dia i que no té ni la data. De moment, som escèptics. Veiem que el PSOE posa poc interès a trobar una solució al conflicte polític català.
-Si hi ha una nova trobada, els consellers de Junts per Catalunya seran en aquesta taula?
-Nosaltres vam fer una proposta de membres per assistir a la taula de diàleg i la mantenim. És la proposta que mantenim ferma des d’ara i fins al final. Creiem que no s’ha de vetar absolutament ningú. Entre altres coses perquè en altres ocasions no estaven formades només per consellers.
-Si hi ha una nova taula, tornaran a proposar la mateixa gent que en l’anterior?
-Si ens demanen que proposem gent, sí. Però, insisteixo, el problema no són els noms. El problema és que no hi ha data ni ordre del dia. I que el PSOE està més preocupat d’altres coses.
-Junts i ERC han xocat públicament cada cop que s’ha hagut de prendre una decisió important en aquesta legislatura. Els casos més destacats són els Pressupostos i la taula de diàleg i negociació. És sostenible això durant els tres anys i mig que queden de mandat?
-Vostè acaba de ficar només dos exemples damunt la taula. En els pressupostos no vam xocar, es van fer des del Departament d’Economia. Haguéssim preferit que es votessin amb la CUP i es van acabar votant amb els comuns. Però no es van modificar de forma substancial. Sobre la taula de diàleg, no és un conflicte que afecti el Govern en si mateix. Nosaltres tenim les nostres competències, moltes són limítrofes amb altres conselleries. La relació és bona i treballem de manera correcta. Jo vull reivindicar el pacte de Govern, on establíem un espai fora de. Govern en què havíem d’establir el full de ruta a prendre com a país.
-Està en marxa aquest espai?
-Sé que s’està treballant, però no en sé res més.
-El Govern està treballant ja en alternatives a la via del diàleg?
-El Govern no. L’acord marca que aquest treball es fa a banda del Govern.
-Considera que la tasca del Govern català acosta el país a la independència o que s’estan fent passos cap a aquest objectiu?
-Sempre es pot treballar per fer passos. El dia que siguem un Estat independent voldrem tenir totes les estructures d’Estat preparades. Cadascú de nosaltres, dins el nostre àmbit, consolidem cada vegades més aquestes estructures. És difícil perquè l’Estat està fent una involució autonòmica.
-Com imagina Catalunya quan acabi la legislatura?
-Independent.
-Sí?
-Me la imagino o m’agradaria.
-De forma realista?
-En política, el dia a dia et fa adonar-te que passat demà és una eternitat. D’aquí al 2025 poden passar moltes coses que siguin un revulsiu o que puguin obrir una via. Entre ells els processos judicials que tenim a Europa. No sabem tampoc com poden anar les coses a Escòcia. Penso que podem estar millor de com havíem començat. Ens ha costat recuperar-nos del 2017. D’aquí a tres anys vull somiar que podrem ser independents.