El 2,4% del PIB mundial va anar destinat a despesa militar el 2020

La despesa militar dels estats va créixer l’any 2020. La quantitat invertida s’enfila fins als 1,981 bilions de dòlars, un 2,6% més que l’any 2019 i un 9,3% més del que s’invertia el 2011 en aquest camp. Així ho destaca l’informe anual de 2021 del SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute) sobre armament, desarmament i seguretat internacional, el resum del qual ha traduït al català l’ONG Fundipau. Amb aquest augment, la despesa militar passa a representar un 2,4% del PIB mundial, 0,2 punts percentuals més que l’any anterior. Segons l’informe, aquest seria l’augment més destacat des de la crisi econòmica de 2008.

 

El rànquing dels països que més han invertit en despesa militar l’encapçala, com és habitual, els EUA, amb 778 mil milions de dòlars, i la Xina, amb 252 milions de dòlars. En el cas de la Xina aquest creixement és significatiu si es pren com a partida la dada d’ara fa deu anys i va d’acord amb la seva evolució geopolítica.

 

La inversió anual de la Xina és ara un 76% més gran que l’any 2011 i no ha parat de créixer els darrers vint-i-sis anys. El tercer i el quart lloc són per a l’Índia, amb 72,9 mil milions de dòlars i Rússia, amb 61,7 milers de milions de dòlars.

 

Cal destacar que Rússia va acabar invertint un 6,6% menys del que havia pressupostat. Un fenomen que des del SIPRI creuen que es podria imputar a l’efecte de la Covid, si bé, es mostren prudents a l’hora de treure conclusions sobre l’impacte de la pandèmia a escala global.

 

No obstant això, l’informe conclou que “ja es poden formular quatre observacions generals sobre el seu impacte el 2020”. En primer terme, assenyala que alguns països com Angola, Brasil, Rússia o Xile “han reduït o desviat despesa militar per fer front a la pandèmia”. En segon terme, que d’altres, com Hongria, “van augmentar la despesa militar el 2020 com a part d’un paquet d’estímul financer en reacció a la pandèmia”.

 

Des del SIPRI assenyalen que també “és probable que altres països s’afegeixin als arguments d’augmentar la despesa militar per afavorir la recuperació econòmica”. En tercera posició i quart lloc remarquen que “la càrrega militar a la majoria dels estats va augmentar el 2020” i que “la majoria dels països han utilitzat mitjans militars, especialment personal, per reforçar les seves respostes al brot de covid-19”.

 

D’altra banda, l’informe explica que “la pandèmia va tenir poc impacte directe en l’evolució dels conflictes armats” perquè “hi va haver descensos temporals de la violència armada, però en general la intensitat de la violència es va mantenir al mateix nivell i en alguns casos va augmentar”. D’altra banda, assenyala que sí que va provocar “un augment de l’estrès psicològic i la violència domèstica”. A més, la reculada econòmica, diuen, “va revertir tres dècades de progrés en reducció de la pobresa i va contribuir al deteriorament generalitzat de la qualitat democràtica”.

 

Tot plegat, pensen que pot tenir “possibles conseqüències en matèria de seguretat”.

 

 

L’estudi del SIPRI també es fixa en les transferències internacionals de grans armes durant el quinquenni comprès entre 2016 i 2020. Una dada que decreix només lleugerament respecte als cinc anys anteriors i que, tot i ser entre les xifres més altes des de la Guerra Freda, encara se situa un 30% per sota de les dades d’aquells anys.

 

La llista de proveïdors de grans armes l’encapçalen els cinc estats del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i Alemanya, que ocupa el quart lloc. Amb molta diferència, però, el primer estat del rànquing d’exportadors són els EUA amb un 37% del total global, seguits de Rússia amb un 20%.

 

Per darrere França amb un 8,2%, Alemanya amb el 5,5%, la Xina amb el 5,2% i el Regne Unit, amb el 3,3%. No gaire lluny, i en setena posició, hi ha l’Estat espanyol amb un 3,2% del volum mundial. El top 10 el completen Israel, Corea del Sud i Itàlia.

 

A l’altre costat de la balança, en la llista d’importadors, qui encapçala el rànquing és Aràbia Saudita amb l’11% del total global. Darrere seu hi ha l’Índia amb el 9,5%, Egipte amb el 5,8% i Austràlia amb el 5,1%. El cinquè lloc és per la Xina, que copa el 4,7% del total mundial. Les deu primeres posicions les completen Algèria, Corea del Sud, Qatar, els Emirats Àrabs Units i el Pakistan, per aquest ordre.

 

Segons les dades que recull l’informe, el 2020 “les reduccions globals d’ogives operatives semblen haver-se estancat i és possible que estigui tornant a augmentar”. Les dades indiquen que a inicis de 2021, nou estats tenien armes nuclears. Els cinc del consell de seguretat de les Nacions Unides, Pakistan, l’Índia, Israel i Corea del Nord, posseeixen un total de 13.080 armes nuclears. D’aquestes 2.000 es mantenen en estat d’alerta operativa alta i 3.825 estan desplegades amb forces operatives.

 

Prop de la meitat d’aquestes són dels EUA, que en tenen 1.800 desplegades, d’un total de 5.550. L’altra meitat, 1.625 són de Rússia (sobre un total de 6.255 -és l’estat que més en té-). En molt menor mesura, el Regne Unit (120 de 225) i França (280 de 290) també tenen ogives desplegades.

 

L’informe remarca també que els Estats Units i Rússia “tenen en marxa extensos i costosos programes per substituir i modernitzar les ogives nuclears i els sistemes de vectors aeris i balístics, així com les instal·lacions de producció d’armes nuclears”.

 

Destaca, per exemple, el fet que durant el 2020, els EUA van desplegar “noves ogives de baix rendiment en els seus submarins nuclears de míssils balístics (SSBN) i van avançar en els seus plans per desplegar un nou míssil de creuer nuclear llançat des del mar (SLCM)”. Al seu torn, Rússia va incorporar a la seva flota un quart SSBN i “va augmentar el nombre de míssils balístics intercontinentals Yars i Avangard, SLCM Kalibr d’atac terrestre i míssils de curt abast Iskander”.

 

La resta d’estats, tot i tenir arsenals més reduïts, també estan en procés de desenvolupar o desplegar “nous sistemes d’armes o han anunciat la intenció de fer-ho”, recull l’informe del SIPRE. En el cas de la Xina, “es troba enmig d’una important modernització del seu arsenal” i es pensa que el Pakistan i l’Índia “també estan augmentant la dimensió dels seus arsenals nuclears”. Finalment, Corea del Nord “continua millorant el seu programa nuclear militar com a eix de l’estratègia de seguretat nacional, malgrat que el 2020 no va dur a terme cap assaig d’armes nuclears ni sistemes de vectors de míssils balístics de llarg abast”.

 

Aquests fets contrasten amb que l’octubre de 2020 Hondures esdevingués el cinquantè estat que ratifica el Tractat sobre la prohibició de les armes nuclears de 2017. En arribar aquesta xifra, el tractat va entrar automàticament en vigor al cap de noranta dies, establint la prohibició completa de les armes nuclears “inclòs el desenvolupament, desplegament, possessió, ús i amenaça d’ús”.

 

No obstant això, els estats amb armes nuclears consideren que aquest afebleix l’ordre establert que es basa en el Tractat de no-proliferació de 1968. En aquest camp, l’empitjorament de les relacions entre el bloc occidental i Rússia ha dificultat la renovació del Tractat per la reducció d’armes estratègiques ofensives de 2010 entre els EUA i Rússia. Amb Donald Trump fora de joc i l’arribada de Joe Biden al capdavant dels EUA, el tractat es va acabar prorrogant per cinc anys el 3 de febrer de 2021, dos dies abans que aquest expirés.

 

 

Més enllà de l'informe del SIPRI, el Centre Delàs va fer públic que l'Estat espanyol ha augmentat en un 9,41% la despesa militar durant l'any 2021, en plena pandèmia. Un percentatge que, segons l'entitat citada, triplica la despesa en l'àmbit sanitari. Espanya, per tant, se suma a la llista d'estats d'arreu del món que multipliquen la seua despesa militar. Una llista que, segons el Centre Delàs, estaria encapçalada pels Estats Units, la Xina, Rússia i el Regne Unit. A l'any 2020, el SIPRI va situar l'Estat espanyol al lloc 17è del rànquing d'estats amb més despesa militar.