Aquest dijous, 30 de desembre, Mallorca ha viscut una nova edició de la seva Diada. Per segon any consecutiu, però, amb una severa reducció dels actes -els que s’han pogut celebrar- i entre grans mesures de seguretat per mor de la gran quantitat de casos d’infecció del virus que torna patir l'illa. La pandèmia, així, ha marcat la Diada mallorquina altre cop.
Entre d’altres, els actes que s’han retallat han estat els oficials, organitzats tant per l’Ajuntament de Palma com pel Consell de Mallorca. Les dues institucions, que havien anunciat, com és habitual, un seguit d’activitats per commemorar el dia, finalment han retallat força les convocatòries públiques per intentar reduir al màxim les concentracions de gent, seguint les indicacions de les autoritats sanitàries.
Però així i tot, fora de l’àmbit oficial, nombroses entitats han celebrat actes per honorar el dia en el qual les tropes de Jaume I conqueriren la Medina Mayurqa mahometana i, així, obrien la porta a la incorporació de Mallorca a la catalanitat.
Setmana de Diada. Entre d’altres actes, el dilluns dia 27, al Teatre Municipal de Llubí, la Plataforma per la Llengua va organitzar una conferència sobre els processos de normalització lingüística reeixits, a càrrec del doctor en filologia catalana, Bernat Joan. El mateix horabaixa a diversos pobles, es penjà l’Estendard a les places Major de cada localitat i es llegí un manifest reivindicatiu a favor de la sobirania, la llengua i la cultura pròpies. El dia2 9 de desembre a Manacor, Arran Palma i Endavant Mallorca feren diferents actes per celebrar la «prediada»; en paral.lel, a diferents pobles se celebraren ballades populars.
Com se sap, la Diada és el 31 de desembre, però per raons festives bones d'entendre els actes reivindicatius i la manifestació s'organitzen -des de fa prou anys - per al dia 30 a l'horabaixa. El mateix dijous a migdia l'Obra Cultural Balear juntament amb Joves de Mallorca per la Llengua feren una arrossada popular i oferiren diferents concerts al llarg de la jornada. A la tarda va ser el torn de l'acte central, com és la manifestació que cada any reclama el dret a l'autodeterminació per als Països Catalans.
La Plataforma 31 de Desembre, formada per partits, entitats i sindicats i el Bloc d'Unitat Popular (BUP), impulsat per l'Esquerra Independentista de Mallorca, convocaren la marxa i feren crides a la participació amb dos eslògans diferents. Mentre que la Plataforma 31D convocava amb el lema 'Mallorca, país de futur', el BUP ho feia sota els eslògans 'Llavor de lluita' i 'Sobirania, independència i unitat popular.
Per la seva banda, l'Assemblea Sobiranista de Mallorca va fer una crida a la participació ciutadana a la manifestació: «Els problemes derivats de ser una colònia d'Espanya, com els atacs a la llengua catalana, l'espoliació fiscal, el finançament estatal injust i els serveis públics insuficients (sanitat, escoles, transport públic, etc.), s'aguditzen de cada dia més. En conseqüència, és més necessari que mai sortir al carrer a reivindicar la independència i l'Estat propi», assegurà l'entitat.
La marxa reivindicativa s'iniciava, com era previst, a les 18 hores. Rere de les dues pancartes convocants -«Mallorca, país de futur» i «Llavor de lluita. Sobirania, independència i unitat popular»- s’hi congregaren entre 800 i 1.000 persones que desfilaren des del Passeig del Born fins al Parc de les Estacions, cridant eslògans a favor de l’autodeterminació dels Països Catalans, la «llibertat dels presos polítics» i, entre d’altres, contra la «repressió» del moviment sobiranista per part de l’Estat espanyol. Al final de la marxa la filòloga Esperança Serra va llegir el comunicant dels convocants, en el qual es reclamava que «la llengua catalana ha de ser l’eix vertebrador de la nostra cultura i del nostre país» i, per tant, ha de ser present a tots els racons de la societat, «un compromís que hem d’assumir entre tots». Així mateix, el document, que es va llegir entre els aplaudiments dels present, exigia que l’Estat espanyol aprovi «una amnistia per a tots els encausats polítics que encara sofreixen les conseqüències de la repressió». Igualment, el manifest mostrava la voluntat dels convocant que a Mallorca i a Balears hi hagi un important canvi polític que condueixi a un canvi de model econòmic que permeti «acabar amb la contínua destrucció del nostre territori», així com afavoreixi actuar contra «el canvi climàtic». Tot plegat, segons el que llegí Serra i aplaudiren força els congregats, només serà possible a través de «l’autodeterminació per al nostre poble» que així farà realitat «el dret a decidir».