Tulsa és la segona ciutat més poblada de l’estat d’Oklahoma. En el barri de Greenwood s’hi concentra la principal comunitat negra, que pateix xacres endèmiques com un alt atur i pobresa. Fa un segle, el 1921, la situació de la barriada era prou diferent. Els seus habitants eren —com passava amb les comunitats negres segregades arreu dels Estats Units — objecte del racisme dels blancs, però al mateix temps formaven una barriada que no tenia paral·lel en les altres per l’estil del país: era rica, pròspera i els seus habitants sentien orgull de ser-ho.
Tot canvià en dos dies. El 31 de maig i l’1 de juny de 1921 es desfermà la fúria racista contra els benestants veïnats de Greenwood. Una gernació violenta blanca atacà el barri i hi provocà una massacre, a més d’acabar amb la riquesa de la comunitat negra.
La massacre
La nit del 31 de maig una massa blanca saquejà, incendià negocis i cases del barri de Greenwood i hi assassinà uns 300 veïns. En realitat, mai s’ha pogut establir el nombre exacte de víctimes de la nit de fúria de Tulsa. Se sap que almenys 35 illetes de la gran barriada desaparegueren totalment per un enorme incendi i que uns 8.000 habitants quedaren sense llar, sobre uns 10.000 que en total vivien al barri.
Com s’explica aquella massacre? Primer de tot cal entendre que Greenwood aixecava gelosies i ràbia entre els blancs de Tulsa, que no podien suportar que els negres del barri tinguessin una situació econòmica millor que ells. El racisme multiplicat pel factor benestant de la comunitat va provocar una reacció brutal a partir d’un incident ridícul que, a més, posteriorment es va saber que havia estat una pura invenció.
Comunitats de l’estil de Greenwood havien estat fundades a finals del segle XIX o principis del XX per part de grups de negres que fugien del racisme violent habitual en els estats més surenys, on els linxaments eren quelcom habitual. En aquells temps, segons la normativa legal, els territoris que no s’havien convertit en estat no tenien capacitat de legislar sistemes de segregació entre blancs i negres. Per això s’anaren establint en aquests territoris lliures de racisme legal prou comunitats d’aquesta mena.
En el cas d’Oklahoma s’hi van concentrar força grups de negres abans de 1909, any en què el territori es convertí en estat. Una vegada adquirí aquesta condició, els blancs tot d’una iniciaren un seguit d’iniciatives tendents a crear l’entramat legal racista per segregar les dues comunitats. Aquestes normes genèricament foren batejades —a tots els Estats Units — com les “lleis Jim Crown” —nom que fa referència a un espectacle musical de principis del segle XIX que protagonitzava un actor blanc, Thomas Dartmouth Rice, que feia befa caricaturesca dels negres, que es titulà Jump Jim Crow —i es basaven en l’excusa que blancs i negres eren “iguals, però separats”. Una falsedat rere de la qual s’escudà el racisme legal als estats surenys fins a mitjans dels anys seixanta del segle passat.
La comunitat negra de Tulsa va créixer ràpidament gràcies als grups que s’hi establien fugint tant dels estats del sud com dels territoris que progressivament s’anaren convertint en estats i que legislaven “lleis Jim Crown”. En pocs decennis, Greenwood —amb no pocs veïns que havien patit esclavitud— es convertí en una pròspera societat alimentada per artesans, professionals diversos, comerciants, petits industrials..., que generaven una important acumulació de capital que es reinvertia sobretot en l’activitat econòmica de la mateixa comunitat, cosa que intensificava encara més el desenvolupament productiu local.
Quan Oklahoma es convertí en estat, el 1909, i el legislador tot d’una es posà a crear “lleis Jim Crown”, molts de negres de diferents comunitats del mateix territori es concentraren a Greenwood, la qual cosa suposà més injecció econòmica i més fama gràcies a l’empenta empresarial que prenia el barri any rere any. Els negres el veien com un refugi segur, on podien sentir orgull pel que hi estaven creant. Se sentien, a pesar de la segregació, parells dels blancs. Almenys econòmicament. I això aixecava prou gelosies i irritació entre els blancs de la mateixa localitat de Tulsa, en especial els de condició econòmica més modesta. Tan benestant arribà a ser Greenwood —de fet, la comunitat negra més rica dels Estats Units— que alguns diaris forans, fins i tot d’àmbit nacional, es referien al barri, durant la segona dècada del XX, com el Black Wall Street.
La mescla de gelosies, enveges, odi i racisme convertí un incident banal en l’espurna que provocà el desastre. El 30 de maig de 1921, Dick Rowland, un enllustrador de sabates d’un hotel situat en el centre de Tulsa, sortí de l’ascensor i travelà accidentalment amb una joveneta blanca, Sarah Page, de 17 anys, a la qual trepitjà un peu. Ella, com a reacció instintiva, proferí un crit que va ser sentit per alguns clients que denunciaren Rowland a la policia per agressió, la qual el va detenir. Un diari local interrogà els testimonis que exageraren la versió dels fets i l’incident passà a ser, una vegada publicat l’endemà, un intent de violació.
Un parell de centenars d’homes blancs es concentraren el dia 31 davant l’edifici de la policia exigint el linxament del detingut. No fou una reacció espontània. Tant l’ajuntament de la ciutat com les autoritats estatals animaren i fins i tot —segons considerà provat una investigació oficial de 2001 — reclutaren voluntaris per anar a fer soroll i instar a tenir mà dura contra Rowland. La comunitat negra, alertada, també es mobilitzà i grups nombrosos dels seus homes, alguns d’ells armats, anà cap a la presó per evitar el linxament.
Un tret disparat per algú —no es conegué mai qui havia estat— provocà la reacció contrària i tot es descontrolà. El centre de la ciutat es convertí ben aviat en un escenari de guerra, amb ferits i morts tirats pels carrers. De manera immediata molts més centenars de blancs fortament armats acudiren a ajudar als que inicialment s’havien concentrat davant del dipòsit policial. Algú desconegut els organitzà com si es tractés d’un vertader exèrcit sobre Greenwood a sang i foc, alhora que altres usaven les seves avionetes de fumigació per tirar botelles incendiàries, dinamita i tot tipus d’explosius sobre el barri negre.
L’extrema fúria violenta durà més d’un dia complet. Quan a la nit de l’1 de juny els agressors es retiraren de la barriada, l’escenari pareixia talment el d’un poble massacrat durant una guerra. L’impacte no fou només en morts —uns 300 negres, com a mínim—, ferits —milers—, destrucció —el 80% de les cases es cremaren— i detinguts —uns 5.000— sinó que tota la sana economia local fou devastada. Mai més Greenwood tornà ser el Black Wall Stret.
La comunitat blanca de Tulsa ja no tindria cap motiu per sentir gelosia ni enveja dels negres. El tribunal que va fer com si investigués els fets conclogué que la “responsabilitat” fou “dels negres” que dispararen sobre els blancs. Cap blanc va ser mai imputat o, molt menys, condemnat. Una comissió d’investigació oficial de l’estat d’Oklahoma sobre els fets conclogué el 2001 que era just atorgar una indemnització als descendents de les víctimes, perquè era segur que les autoritats municipals i estatals conspiraren amb l’objectiu ben clar d’arrasar totalment Greenwood.
La indemnització no ha estat mai pagada.