75 anys de la mort de Bernat Morales. El dramaturg, periodista, dramaturg i novel·lista valencià va faltar el 7 de gener de 1947 després d’haver estat un dels autors de la Renaixença valenciana i membre de Lo Rat Penat.
75 anys del naixement de Biel Mesquida. L’escriptor i poeta mallorquí va nàixer a Castelló de la Plana el 9 de gener de 1947.
30 anys de l’assassinat de Manuel Broseta. L’advocat de Banyeres (Alcoià) va ser mort per ETA el 15 de gener de 1992. Polític conservador, havia militat a les files de la UCD i va ser un dels polítics més determinants durant la Transició valenciana.
75 anys del naixement de Josefina Matamoros. La historiadora de l’art nord-catalana, directora del Museu d’Art Modern de Ceret, va nàixer a Godall (Montsià) el 17 de gener de 1947.
75 anys del naixement de Maria Teresa Cabré. La lingüista, filòloga i presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans va nàixer a Argentera, Baix Camp, el 10 de febrer de 1947.
50 anys de la mort de Josephine de Boer. La filòloga novaiorquesa va faltar l’11 de febrer de 1972 després de dedicar tota la vida a estudiar i difondre la literatura catalana als Estats Units.
75 anys del naixement de Xavier Vinader. El periodista d’investigació va nàixer a Sabadell el 17 de febrer de 1947.
25 anys de la mort de la traductora i folklorista Maria Dolors Cortey de Ribot. Va faltar a Palma el 3 d’abril de 1997 i va ser una de les traductores més reconegudes amb diferents premis literaris.
75 anys de l’estrena de La Fortuna de Sílvia. L’obra de Josep Maria de Sagarra s’estrenà el 5 d’abril de 1947 al Teatre Romea de Barcelona.
100 anys de la mort de Josep Oller i Roca. L’empresari de Terrassa va morir el 19 d’abril de 1922 a París, on es va establir i on va evolucionar com a creador de sales d’espectacles com ara Moulin Rouge.
150 anys de la III Guerra Carlina. El 21 d’abril de 1872 s’inicia la III Guerra Carlina a Catalunya (1872-1876), la “Darrera Carlinada”. En un manifest, Carles VII promet restaurar els Furs de Catalunya.
50 anys de la mort de Martí Barrera i Maresma. El polític català, membre d’Esquerra Republicana i pare d’Heribert Barrera, president del Parlament, va morir el 26 d’abril de 1972. Martí Barrera va ser diputat a Corts i va dirigir La Humanitat, a més de membre del consell assessor de la Presidència de la Generalitat a l’exili.
50 anys de la manifestació catalanista a Montserrat. El 27 d’abril de 1947, al monestir de Montserrat, se celebra la festa d’entronització de la Mare de Déu i s’aprofita per fer una gran manifestació catalanista que el règim franquista no va poder aturar.
75 anys del naixement de Maria del Mar Bonet. La cantautora mallorquina va nàixer el 27 d’abril de 1947 a Palma.
75 anys del naixement de Jaume Cabré. L’escriptor barceloní, un dels més importants dels segles XX i XXI, va nàixer el 30 d’abril de 1947.
75 anys de la mort de Francesc Cambó. El polític fundador i líder de la Lliga Regionalista va faltar el 30 d’abril de 1947 a Buenos Aires.
150 anys de l’Esquella de la Torratxa. El 5 de maig de 1872 es publica per primer cop el setmanari satíric, republicà i anticlerical L’Esquella de la Torratxa, que va desaparèixer el 6 de gener de 1939, tot just quan pràcticament acabava la Guerra d’Espanya.
100 anys del camp de les Corts. L’estadi del Barça entre 1922 i 1966 es va inaugurar el 20 de maig de 1922 en un partit amistós contra el Saint Mirren escocès. En un principi aquest camp acollia 25.000 espectadors i va ser testimoni de nombrosos esdeveniments polítics, com la xiulada a la marxa reial espanyola del 1925, que va forçar Joan Gamper a l’exili i que va fer que les autoritats espanyoles tancaren l’estadi.
100 anys del naixement del poeta Gabriel Ferrater. Va nàixer a Reus el 20 de maig de 1922 i va ser el primer poeta modern de la literatura catalana de postguerra.
75 anys del naixement de Josep Piera. El poeta saforenc, escriptor i traductor, va nàixer a Beniopa el 30 de maig de 1947.
100 anys d’Acció Catalana. El 4 de juny de 1922 es van congregar a Barcelona els elements de la Joventut Nacionalista, dissidents amb la Lliga, antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana i altres joves independents per fundar Acció Catalina, un partit creat arran l’escissió de la Lliga Regionalista després la constatació que aquest partit es mostrava massa pragmàtic davant el règim de la Restauració espanyola. Tal com explica l’historiador Lluís Duran, aquest naixement significava l’inici de la fi de l’hegemonia de la Lliga al si del catalanisme polític, qüestionada per ésser una crossa de la monarquia borbònica.
800 anys de la mort de Constança d’Aragó. El 23 de juny de 1222 moria a Catània Constança d’Aragó, princesa de la corona d’Aragó, reina consort d’Hongria i emperadriu consort del Sacre Imperi romanigermànic, a més de germana de Pere I el catòlic. Educada al monestir de Sixena, es va casar amb el rei Eimeric I d’Hongria cap al 1196, fet que va reforçar els llaços entre les dues corones, ambdues partidàries de la Santa Seu.
100 anys de la Fundació Bernat Metge. Al juliol de 1922 el polític lligaire Francesc Cambó crea aquesta fundació per difondre els clàssics grecs i llatins en llengua catalana.
5 anys de la resurrecció de Pedro Sánchez. Al juliol es compliran cinc anys de les primàries contra Susana Díaz i la posterior gestació (en juny de 2018) del Govern de coalició.
40 anys de l’Estatut valencià. Es va aprovar a Madrid l’1 de juliol de 1982 després d’una forta polèmica marcada pels símbols i per la reculada de l’esquerra a l’hora de fer concessions.
100 anys d’Estat Català. El 18 de juliol de 1922 es funda Estat Català per part del futur president Francesc Macià. Es tracta del partit català més antic que continua en actiu i el tercer nacionalista d’Europa més antic, després del Sinn Féin irlandès i del Partit Nacionalista Basc. Tal com passa amb Acció Catalana, el naixement d’Estat Català no s’entén si no s’explica des del fet que la Lliga perdia la seva hegemonia política.
50 anys de la mort de Max Aub. L’escriptor valencià va morir a 69 anys el 22 de juliol de 1972. Ho va fer a Mèxic, on es va instal·lar després d’exiliar-se a causa del seu compromís amb la defensa de la República espanyola. Va ser autor de novel·les i obres teatrals que explicaven el conflicte i que van ser molt reconegudes.
30 anys de l’inici dels Jocs Olímpics de Barcelona. Es van estrenar el 25 de juliol de 1992 i es van celebrar durant aquell estiu.
100 anys de la mort de Faust Hernàndez Casajuana. Dramaturg valencià, va produir en català la major part de la seua obra i va dirigir l’Escola de Declamació Joventut Artística i el Teatre Cultural durant la Guerra d’Espanya. Va morir el 29 de juliol de 1922.
250 anys de la mort d’Andreu Piquer i Arrufat. Nascut el 1711 a Fórnols de Matarranya, aquest metge, filòsof i il·lustrat va ser metge de la Cort de Ferran VII. Va morir el 3 d’agost de 1772.
250 anys del naixement de Fèlix Torres i Amat de Palou. El 6 d’agost de 1772 naixia a Sallent (Bages) aquest eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista català. Es va doctorar a Cervera i va ensenyar filosofia i matemàtiques a Tarragona. El 1816 va ingressar a l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, on participà a la Biblioteca d’Escriptors Catalans, fet pel qual se’l considera dels precursors de la Renaixença.
25 anys de la mort de Tete Montoliu. El pianista català de jazz va faltar el 24 d’agost de 1997.
150 anys del naixement de Domènec Batet. Nascut el 30 d’agost de 1872, aquest militar va ser afusellat pels revoltats franquistes el 1937 després que es negués a protagonitzar un bany de sang durant els fets d’octubre de 1934 a Catalunya, tal com li va exigir Francisco Franco, en aquell moment general de l’exèrcit espanyol.
400 anys de la mort de Pere Gil Estalella. Aquest religiós jesuïta nascut a Reus el 1550 va estudiar a Gandia, on es va doctorar i va ser destinat al Col·legi de Cordelles, on va explicar teologia durant vint anys. Va ser rector del Col·legi de Betlem a Barcelona i de Monti-Sion, a Mallorca, a més de qualificador de la Inquisició, des d’on va defensar nombroses dones acusades de bruixes. Va morir el 15 de setembre de 1622.
25 anys de l'inici del pacte lingüístic. El 17 de setembre de 2022 farà 25 anys que, fruit de l'acord Aznar-Pujol, les Corts valencianes van sol·licitar al Consell Valencià de Cultura un dictamen sobre la filiació del valencià. És l'origen de la gestació de l'AVL i, al capdavall, de la mort del blaverisme
75 anys de l’inici de la lliga més catalana de la història. El 21 de setembre de 1947 començava una temporada de futbol en què 6 dels 14 equips eren nostrats: Barcelona (campió), València (subcampió), Nàstic (7è classificat), Espanyol (8è), Alcoià (10è) i Sabadell (12è). El Reial Madrid (11è) va quedar-se a dos punts del descens. Aquella temporada van perdre la categoria la Reial Societat i l'Sporting de Gijón.
450 anys de la mort de Sant Francesc de Borja. El 30 de setembre de 1572 faltava aquest religiós de Gandia que va ser duc, baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya i tercer general de l’ordre jesuïta. Va ser proclamat sant el 1671 i era besnet de Roderic de Borja.
25 anys sense Carrascosa. La tardor de 1997, Jesús Sánchez Carrascosa va ser rellevat com a director de Canal 9. Va ser el responsable de construir el Canal 9 de Tómbola, el 'Parle vostè, calle vostè', el seguiment diari del judici del cas Alcàsser... els seus antecedents polítics i la seua evolució posterior, així com el paper que està tenint, rere les bambolines, amb Carlos Mazón, podrien fer tornar a l’actualitat l’exmarit de Maria Consuelo Reyna.
100 anys del diari La Publicitat. Publicat a l’octubre de 1922, La Publicitat era la imatge diària d’un projecte polític, l’alternativa diària al rotatiu sense rival fins a setembre de 1922, La Veu de Catalunya, després d’haver superat en temps i projecte polític El Poble Català, portaveu de l’esquerra catalana, i La Renaixença, portaveu dels catalanistes radicals i de la Unió Catalanista.
40 anys de la fundació d’Unió Mallorquina. El partit regionalista es va crear a l’octubre de 1982 i va ser fonamental en molts pactes de Govern a les Illes Balears, tant amb el PP com amb el PSOE. Va desaparèixer el 2011 esquitxat plenament per la corrupció.
100 anys de la mort de Miquel Costa i Llobera. El poeta mallorquí va faltar el 16 d’octubre de 1922. Havia nascut el 1854 i va ser reconegut als Jocs Florals. El seu poema més conegut va ser Lo pi de Formentor.
75 anys del naixement de Jordi Coca. El dramaturg i escriptor català va nàixer el 20 d’octubre de 1947.
50 anys de la fundació de l’Esquerra Catalana dels Treballadors. Partit polític catalanista fndat el 21 d’octubre de 1972 al castell de Pradells de Sant Llorenç de Cerdans, al Vallespir. Es definia com a revolucionari que lluita per l’emancipació nacional i social del poble treballador nord-català. Van protagonitzar una lluita intensa contra les centrals nuclears, contra la saturació turística i van exigir l’autonomia política de la Catalunya Nord. El partit es va dissoldre el 1981.
550 anys de la capitulació de Pedralbes. El 24 d’octubre de 1472 és el final d’una guerra que acaba sense vencedors ni vençuts: la guerra civil catalana, un conflicte que va durar deu anys entre el rei Joan II i la Diputació del General per controlar políticament el territori. El conflicte s’iniciarà a partir de la mort de Carles de Viana.
75 anys del naixement de Carmen Alborch. La política valenciana, ministra espanyola de Cultura amb Felipe González, va nàixer el 31 d’octubre de 1947 a Castelló de Rugat (Vall d’Albaida).
100 anys del naixement de Joan Fuster. L’assagista de Sueca, el més influent de la segona meitat del segle XX al País Valencià i a bona part dels Països Catalans, va nàixer el 23 de novembre de 1922 i enguany les institucions celebraran el seu any amb múltiples edicions, congressos i activitats. Fuster va escriure desenes d’obres, si bé la més determinant fou Nosaltres els valencians, publicada el 1962.
75 anys de la mort de Miquel Duran i Tortajada. L’escriptor i activista nacionalista, fundador de La República de les Lletres, va faltar a València el 28 de novembre de 1947.
100 anys del naixement de Joan Colomines i Puig. L’escriptor, metge i polític català va nàixer el 29 de novembre de 1922 i va faltar el 2011. Va passar pel Front Nacional de Catalunya durant el franquisme i va ser diputat al Parlament amb Convergència als anys vuitanta.
25 anys de la declaració de Patrimoni de la Humanitat del Palau de la Música Catalana i de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Va ser el 4 de desembre de 1997.
25 anys de la mort de Blai Bonet. El poeta i novel·lista mallorquí va faltar el 21 de desembre de 1997.
90 anys de les Normes de Castelló. EL codi gramàtic i ortogràfic valencià, que assumia la concepció fabriana de la llengua, va ser signat el 21 de desembre de 1932.
100 anys del naixement de Ramon Trias Fargas. Economista i destacat polític catalanista, va nàixer el 27 de desembre de 1922 i va ser conseller d’Economia amb el president Jordi Pujol, a més de diputat i senador després d’haver-se exiliat durant el franquisme.