El pastís en forma de corona és compartit tant per occitans, de Gascunya a Provença, com catalans, sota diversos noms: còca, tortèl i fins i tot mona (la tradicional té forma de tortell). El mot coca ve del fràncic kuk, que dóna el català cóc i coca, i l’ occità còca, i tortell ve del llatí torta, que vol dir pa o coca rodons. El fràncic era el baix alemany que parlava Carlemany, que amb la Marca Hispànica va incorporar Catalunya a Europa. El mot torta es troba en el català medieval, en italià, francès, espanyol, etc. Si més no, crec que aquest origen és més versemblant que el que ens proposa mossèn Alcover, que fa derivar tortell de tort (si de cas, s’hi ha produït un creuament, que ens recorda l’italià tortello (o tortellini, format de pasta). En la cuina italiana, els tortelli solen ser, en efecte, a base de pasta, i n’hi ha una gran varietat: di provolone, di zucca (carbassa), de farina de castanya, de patates... Els tortellini di Vigilia se solen menjar la nit de Nadal a Bolonya. Hi ha altre formes regionals: tortellacci, tortellini dolci, en aquest cas un dolç de Nadal...
El fet de posar-hi una fava (actualment també una figureta) ja es troba documentat a la Provença del segle XIV. Loís Stouffho esmenta a Ravitaillement et alimentations en Provence aux XIV etXV siècles, on ens diu que un flequer ofereix als frares menors d’Avinyó com a estrenes (mot occità i català) “una fogassa on hi havia una fava”. Joan Amades i altres folkloristes també s’hi refereixen.
El tortell, arreu dels països catalano-occitans, és un dolç ritual: de reis i altres festes, del Ram o de Pasqua. A Gascunya, igual que a Catalunya (tortell a Girona, mona a la resta de Catalunya), és el present que el padrí fa al seu fillol (jo mateix he seguit aquest costum fins fa pocs anys). És el roscón espanyol i altres dolços similars, fins a Flandes. A les Landes (Lanas) gascones, encara és costum, també, que el padrí regali al seu fillol el hihlolé, o sigui, el filloler o tortell, fet igual que el que expliquem. La mona és un típic dolç de Pasqua de Catalunya i el País Valencià, incloent la Franja de Ponent. És en aquestes darreres zones, i també a les comarques meridionals del Principat, on es conserva la mona més tradicional, generalment en forma de tortell. A Occitània hi ha tradicions similars i, particularment, la del tortell de Reis guarnit amb una fava. Heus aquí com ho explica Robert Lafont als Contes libertins efaulas amorosas: ”Aviá tanbèn comprat la còca. Èra lo jorn dei reis. La corona de carton daurat espera sus la taula cu aurià agut la fava”.
Als diversos països occitans, altres pastissos plans corrents són el pastís estirat, la crostada, fogassa, el clafotís o la pompa provençal. Pel que fa a la còca en forma de tortel, també s’anomena tibèl (de “tibar”)rei-bèu, reinatge, reialme, etc.
De fet, la tradició d’un tortell o pastís amb una sorpresa sembla que ve dels temps romans. A les festes Saturnàlia, celebrades en honor de Saturn déu de les collites, que tenien lloc a finals de febrer com a finals de la temporada agrària, es feien pastissos amb fruita seca, panses, etc. Sembla que més tard s’hi va incorporar la fava. Al segle VIII, un pastisser de Lluís XIV hi va introduir una moneda d’or.
Actualment els pastissers hi solen col·locar una fava seca –o de ceràmica— i un petit rei també de ceràmica, per goig –o mala sort– de qui ho troba en el seu bocí. Segons la tradició, aquell qui troba la figureta dins el seu tros és coronat amb la corona daurada de cartró que decora el centre del pastís, mentre que qui es troba la fava és a qui li toca pagar el tortell. A França és costum que el més petit de la casa, des de sota la taula, vagi dient a qui correspon cada part del pastís. A més, s'ha de tallar en tantes parts com convidats més una, que seria la part destinada al primer pobre que es presentaria a la casa. El costumari català diu que no tothom podia anar a l'adoració i per tant en el tortell de reis hi posaven una fava seca; qui trobava la fava era nomenat rei, qualificat com el "rei de la fava", i era qui anava a la funció de l'església en representació de la família. Durant l'àpat cada vegada que aquest personatge bevia tots els companys de taula s'havien d'aixecar en acció d'acatament i cridar a cor "el rei beu, el rei beu".
El tortell de reis és molt popular a Portugal. Jo me n’afartava per Nadal, ja que en alguns hotels en solen servir per esmorzar. Al País Basc rep diversos noms: uztai, adarropil, markos-opil, mokots… També es troba en alguns països d’ Amèrica Llatina, com el Brasil, Mèxic, Equador…
El tortell és un format força emprat en pastisseria. El seu equivalent valencià és el miquelet, adornat amb fruites confitades, com el tortell català del ram, farcit de massapà. Encara avui es fa a les comarques gironines i d’Osona per aquesta festivitat. A l’ Empordà s’anomena rabassa, i també el regalen els padrins als seus fillols, però per Nadal. El tortell ha estat un dels pastissos festius més populars de Catalunya. Josep Pla l’evoca com a postres dominicals: “Els diumenges cal anar a missa i a comprar el tortell imprescindible”. En algunes festivitats són típics els tortells, com Sant Antoni, el 17 de gener. No sol tenir fruita confitada. Algunes localitats tenen el seu propi tortell, com el tortell de Vilafranca del Conflent, a la Catalunya Nord, d’anís o matafaluga, o el Tortell d’Olot, trenat i de pasta densa. A Mataró, per Sant Simó (28 d'octubre), segona festa major de la població, és típic el Tortell de Sant Simó, que té forma de sabre.
El tortell tradicional sol ser de brioix, farcit de massapà i adornat amb fruita confitada, pinyons, sucre glaç, etc. Es presenta sota diversos formats, de l’individual fins a sis o més persones. Hi ha altres tortells exquisits, normalment, de pasta de full, farcits amb nata, crema, trufa, etc.