Contingut Patrocinat

El turisme que cercava natura

El turisme de natura, o ecoturisme, es troba en una fase de creixement i maduració a Catalunya. Aquest model respectuós amb el territori, la cultura, i la seua realitat socioeconòmica, representa una veritable eina de sensibilització envers un entorn fràgil i valuós. EL TEMPS presenta ‘Catalunya al natural’, una sèrie a través de la qual descobrireu altres vies d’aproximació als parcs naturals catalans i de viure’n una experiència intensa i enriquidora.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El turisme ha esdevingut, en el cas de Catalunya, un motor fonamental els efectes del qual, econòmics, mediambientals i socials, són més que notables. Segons dades del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, l’any 2015 va acollir gairebé 14,5 milions de turistes estrangers, xifra que no inclou ni els provinents dels Països Catalans ni els de l’Estat espanyol. Val a dir que la majoria es va concentrar a la façana litoral, distribuint-se entre la Costa Brava, la Costa Daurada i la Costa de Barcelona, i a la ciutat de Barcelona, marca turística que encapçalava el rànquing, amb una recaptació de l’impost turístic de més de 23 milions d’euros enfront dels entre 5 i 7,5 milions d’euros recaptats per les anteriors. Percentualment, si el pes de Barcelona l’any 2015 va representar més d’un 52%, el de la marca Terres de Lleida tot just superava el 0,50%, mentre que la Val d’Aran es quedava a les portes d’assolir l’1%. Les xifres parlen per elles mateixes i indiquen que el turisme massiu de sol i platja i el turisme urbà es mantenen com a opcions preferents. Aquest model no ofereix la millor imatge d’un territori, posseeix un baix valor afegit i comporta un elevat impacte paisatgístic amb una excessiva artificialització del litoral, una degradació del medi natural i la desaparició del paisatge rural tradicional, com també un elevat consum de recursos i d’energia. Dissortadament, el turisme de sol i platja posseeix un seguit de satèl·lits associats que accentuen, encara més, el malbaratament territorial; penseu en el sector immobiliari.

Enfront d’aquest fenomen d’escala planetària, les Nacions Unides han volgut aportar el seu gra de sorra per tal de mitigar-ne els efectes i conscienciar els actors, públics i privats, de la necessària preservació del planeta i de la urgent gestió dels impactes. Sota aquest prisma i en un escenari de canvi climàtic, l’any 2017 ha estat declarat Any del Turisme Sostenible per al Desenvolupament, un pas fonamental per avançar cap a l’eficiència i el respecte mediambiental, social i econòmic. Catalunya s’hi ha subscrit amb el disseny d’un seguit d’accions de cara als professionals. Val a dir que aquestes mesures tenen, d’altra banda, un retorn directe no només per a la salut del territori mateix sinó que generen una imatge positiva i de qualitat del país. 

I més enllà, el turisme de natura

Però més enllà de la sostenibilitat en model turístic de masses, en els darrers anys Catalunya ha centrat els esforços a treballar la fórmula d’un turisme responsable als espais naturals protegits i desenvolupar alhora el turisme de natura, conegut també com ecoturisme. Aquest model turístic s’allunya del tradicional, industrial i massiu. L’ecoturisme cerca la qualitat més que no la quantitat, esponja la concentració de visitants en el temps i en l’espai, desestacionalitza i equilibra territorialment; arrela la població de les comarques d’interior i de muntanya, i porta associades a les experiències viscudes la sensibilització i la responsabilitat. Es tracta d’una fórmula d’alt valor afegit i de baix impacte mediambiental, amb evidents beneficis socioeconòmics. 

La relació amb els espais naturals i el territori s’articula a partir de la presència de diverses eines. Una d’elles, la Carta Europea de Turisme Sostenible en Espais Naturals Protegits (CETS), una iniciativa de la Federació Europarc, té com a objectiu promoure el turisme sostenible en els espais naturals protegits d’Europa a través del no malbaratament dels recursos naturals i de la preservació dels paisatges. Els espais que tenen aquesta acreditació han hagut de presentar un programa d’actuacions a cinc anys vista, i rebre el vist-i-plau de la Federació Europarc. Visitar un parc acreditat amb aquest segell és gaudir d’un espai natural compromès amb la sostenibilitat i l’entorn. Els parcs naturals de Catalunya amb el segell CETS són: el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el Parc Natural del Montseny, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i el Parc Natural del Delta de l’Ebre, el Parc Natural del Montsant i del Montgrí-Illes Medes.

D’altra banda, el 16 de juliol de 2015 i coincidint amb la celebració de l’Any del Turisme Interior i de Muntanya, la Direcció General de Turisme del Departament d’Empresa i Coneixement i el Departament de Territori i Sostenibilitat presentaven el nou Pla de Foment del Turisme de Natura als Espais Naturals Protegits (ENP) de Catalunya. En l’ecoturisme, la motivació principal de l’usuari és gaudir activament, observar i conèixer la natura i les expressions culturals associades, d’una manera respectuosa amb l’entorn i amb les poblacions locals. A Catalunya, prop del 30% del territori gaudeix d’alguna figura de protecció pels seus valors naturals i patrimonials. A tall d’exemple, els quatre parcs del Pirineu (tres parcs naturals i un parc nacional), generen uns 400 llocs de treball induït, i prop de 15 milions d’euros anuals de valor afegit, en part fruit del seu paper com a atraient per a visitants i turistes.

Així, el Pla de Foment del Turisme de Natura als Espais Naturals Protegits (ENP) de Catalunya és l’instrument que ha de definir l’estratègia per impulsar l’ecoturisme a Catalunya. L’objectiu és posicionar Catalunya com a referent en matèria de turisme de natura a la regió mediterrània en l’horitzó 2020 i alhora proposar-se el repte de promoure l’oferta turística catalana de les comarques de l’interior per aconseguir un reequilibri territorial dels fluxos turístics i de la riquesa que generen, així com ajudar les petites i mitjanes empreses d’aquests territoris en la promoció, difusió i comercialització; i apostar per la diversificació de productes, potenciant els que són desestacionalitzadors. Aquest pla respon a una de les directrius del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2013-2016, que detecta com a oportunitat la posada en valor de la gran diversitat de recursos naturals i culturals en forma de productes i experiències turístiques competitives i sostenibles.

El model de gestió del turisme de natura als espais naturals protegits està fonamentat en cinc principis bàsics: contribuir a conservar el patrimoni; millorar el desenvolupament local (i la creació d’ocupació estable en les àrees rurals); oferir una experiència d’alta qualitat als visitants; atreure un visitant (proper i llunyà) interessat en els valors naturals dels ENP i la cultura; i fomentar la cooperació entre els gestors dels ENP i el sector turístic. 

El Pla proposa una cinquantena d’actuacions a curt i mitjà-llarg termini (a cinc anys vista). D’aquestes, en destaca la creació de la Taula d’Ecoturisme, que va nàixer de manera immediata per sumar els esforços del sector privat i de les administracions públiques implicats perquè l’ecoturisme català esdevinga una oferta de prestigi i de referència.

Fet i fet, l’ecoturisme, més enllà del valor afegit i de les repercussions positives sobre el territori, es posiciona com una eina excepcional d’aprenentatge, descoberta, sensibilització i, a la fi, estima per una terra. Una pràctica que porta l’usuari a immergir-se en l’entorn i a copsar-ne l’essència, a explorar i entendre el pols del territori. Aquesta és la missió de la sèrie Catalunya al natural, que ara encetem.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.