Va ser un dels opositors més populars a l’apartheid sud-africà, va predicar contra la tirania de la minoria blanca al país i va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pels seus esforços. Desmond Tutu ha mort. L’arquebisbe, jubilat, tenia noranta anys.
El president de Sud-Àfrica, Cyril Ramaphosa, ha anunciat la seua mort aquest diumenge en un comunicat en què ha expressat el seu condol a la família de l’arquebisbe. Ha parlat “en nom de tots els sud-africans” i ha comunicat “el seu profund dolor per la mort” de Tutu, qui pertany a una “generació de sud-africans que ens van deixar un país lliure”, ha dit Ramaphosa.
Religiós destacat, Tutu va ser durant dècades la consciència moral del país. Va utilitzar la seua influència a l’Església Anglicana per cridar l’atenció sobre la difícil situació dels sud-africans negres. Durant la dècada del 1980, Tutu es va convertir en el rostre del moviment contra l’apartheid, mentre que molts altres líders, també Nelson Mandela, van ser empresonats. El mateix Mandela va descriure Tutu com “la veu de la nostra consciència”.
Advocar per la reconciliació
Tutu va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1984 per la seua lluita no violenta contra l’apartheid. En aquell moment no se sabia si aquell camí conduiria cap a l’èxit. “El nostre país cremava i es dessagnava, i es van haver de demanar, a la comunitat internacional, mesures de càstig contra el Govern”, deia Tutu el 1986. La crida pràcticament no va ser escoltada pels governs, però les paraules de Tutu van contribuir a acabar amb l’apartheid a través de boicots econòmics i culturals.
Després de la fi de l’apartheid, Tutu va ser un dels defensors de la reconciliació entre blancs i negres. El 1996 va assumir la presidència de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació, que es va ocupar d’investigar els crims de l’apartheid. Tot i que se sentia vinculat al Congrés Nacional Africà, del seu amic Nelson Mandela, va criticar aquesta formació política pel seu paper a l’hora de liderar la comissió esmentada.
Tutu també va criticar aquest partit posteriorment per greuges i una evolució indesitjable, determinada pels casos de corrupció de molts dels seus dirigents. Tutu va fer sempre campanya per una Sud-àfrica més justa. Es va posicionar sobre diversos temes, des del conflicte d’Orient Mitjà fins els drets dels homosexuals, el canvi climàtic, l’eutanàsia i el dret a l’autodeterminació. En aquest últim aspecte, Tutu va ser reconegut amb l’honoris causa a la Universitat Pompeu Fabra l’any 2000 i amb el Premi Internacional Catalunya l’any 2014, en mans del president Artur Mas, en el context de la consulta del 9-N, quan es va pronunciar a favor que el conflicte català es resolguera a través de l’autodeterminació.
De mestre a clergue
Després del Mundial de futbol del 2010, celebrat a Sud-àfrica, Tutu es va allunyar de l’àmbit públic. Visitava l’hospital de manera freqüent per rebre tractament contra el càncer, però encara en aquesta situació donava el seu parer sobre els esdeveniments injustos que es produïen al món.
Tutu deixa la seua esposa Leah, amb qui es va casar el 1955, i quatre fills. Va fer una de les últimes aparicions públiques a mitjan setembre del 2019, quan va rebre el príncep britànic Harry.
El religiós sud-africà va nàixer el 7 d’octubre de 1931 a la ciutat minera de Klerksdorp, a tocar de Johannesburg. Inicialment va treballar com a mestre, i va detectar l’opressió que es patia al si del sistema educatiu adreçat a la comunitat negra. El 1957 es va convertir en religiós, el 1961 va ser ordenat sacerdot i va anar al King’s College de Londres. Després de quatre anys va regressar a Sud-àfrica. El 1975 es va convertir en líder de l’Església Anglicana de Johannesburg. Va ser llavors quan la seua veu es va fer pública i les denúncies contra els governants del país van guanyar més ressò popular.