El passat dilluns dia 20 de desembre el Govern balear anuncià que havia arribat a un acord amb les principals navilieres que operen a les Balears per «regular l'arribada de creuers». L’anunci, tal i com el va fer la conselleria de Turisme, de Iago Negueruela, assegurava que Palma es convertirà així «en el primer destí de l'Estat espanyol a aconseguir un compromís d'aquest tipus, que serà efectiu ja el 2022, de manera que el port de Palma rebrà un 14,5% menys d'escales que en 2019».
Així mateix, l’anunci assegurava que «la importància» de l’acord suposava, tal i com exigia la Plataforma contra els megacreuers -entitat que ajunta nombroses associacions veïnals i ecologistes-, «fixar aquest límit sostenible», el qual «implica que l'any que ve només arribaran en el mateix dia a Palma un total de tres creuers, i només un d'ells podrà tenir una capacitat superior als 5.000 passatgers; és a dir, només un podrà ser un megacreuer». Aquest fet suposa, al parer del Govern, «una reducció en el nombre d'escales» que es traslladarà també al nombre de visitants. L'acord serà vigent els pròxims cinc anys. Com que la majoria de les reserves d'atracament en el port de Palma de 2022 ja estan «sol·licitades i concedides, les dues parts han decidit fixar dies excepcionals», que seran menys de 20, en què durant la jornada podran atracar un màxim de quatre vaixells.
Crítiques. Malgrat el to d'auto satisfacció emprat per la conselleria de Negueruela anunciant el que considerava un «acord molt important», la Plataforma contra el megacreuers llançava l’endemà una poalada d’aigua gèlida sobre el triomfalisme governamental.
La plataforma considerà «insuficient» el límit a tres creuers al dia i confessà sentir-se «decebuda» perquè «tres creuers al dia -un d'ells, amb capacitat superior a 5.000 passatgers- ens sembla una xifra encara molt elevada per allò que la ciutat pot suportar, a nivell ambiental i de salut pública, quant a l'enorme contaminació d'aquests vaixells; i a nivell social, tenint en compte que implicaria el desembarcament (al mateix temps) de 6.000 o bé 7.000 persones en el centre de Palma, amb la consegüent massificació en els espais públics i els canvis en la dinàmica econòmica i tipologia de comerços on transiten aquests fluxos de turistes, entre altres afectacions».
Per altre costat, la plataforma considera que «si, a més, s'hi sumen els creuers que poden arribar els 'dies excepcionals' dels quals parla l'acord, la realitat pot no canviar molta respecte a la que es té actualment». Valora, això sí, que s'estableixi per primer cop un límit però alhora lamenta que «el Govern ha perdut l'oportunitat de prendre una decisió valenta en la salvaguarda dels habitants de les Balears, del seu ambient, la seva salut i el seu dret a la ciutat».
Per si faltava quelcom que aigualís encara més l'anunci del Govern, l'endemà el mateix Negueruela es veié obligat a matisar en el Parlament que ni l'Executiu ni l'Autoritat Portuària de Balears disposen de recursos legals per impedir l'arribada de creuers de cap tipus. Perquè això és responsabilitat exclusiva del Govern de l'Estat. Quan arriba un buc, se li ha de donar permís d'entrada si hi ha lloc per atracar, sigui quina sigui la nau. «Hem fixat un límit» a l’arribada de creuers, digué el conseller, però es tracta d’un acord voluntari perquè «no tenim competències» per impedir l’arribada de cap nau.
A més, de la plataforma esmentada, també Unides Podem, que fa part del Govern, ha mostrat la seva crítica cap a l’acord anunciat per Negueruela, perquè el seu «clarament insuficient». En el camp contrari, la recentment creada plataforma «Sí als creuers», organitzada per diferents grups empresarials, també ha criticat l’anunci perquè «no té cap base legal».