-Han convocat vaga pel dia 16 de desembre contra la Llei Castells. Quins punts de la llei els porten a prendre aquesta decisió?
-Aquesta llei es presenta des del Govern de coalició PSOE - Unides Podem com una llei progressista amb la voluntat d’actualitzar els reglaments. Això és una disfressa. La Llei Castells suposa una amenaça per l’educació entesa com un dret. Obre les portes de la universitat perquè les empreses privades puguin convertir la nostra educació en una mercaderia. A que les empreses en puguin treure benefici.
-En quins punt es veu això?
-La universitat pateix infrafinançament des de fa molt temps. Intenta solucionar això fent que aquests diners que no posen les institucions públiques siguin posats per les empreses privades. El que no analitzen és el que comporta tot això. Comporta que es creïn relacions de patrocini o mecenatge. Que les empreses puguin posar diners no fa només que aquestes puguin tenir dins el campus la seva paradeta, sinó que els permet que la universitat les patrocini dins els plans docents. Permet que aquestes influeixin en els plans docents i com s’enfoquen. Que entrin en com s’encara l’educació. I, per tant, que l’encarin pel seu mercat concret. La llei també augmenta les competències del Consell Social. Aquest òrgan és la representació de la societat dins la universitat. Fins ara tenia potestats i competències, però aquesta llei les augmenta. En aquest òrgan hi tenen seients empreses privades. La Llei Castells n’augmenta les competències, com fer que puguin decidir sobre els pressupostos de la universitat.
-Des de l’executiu espanyol es defensa que la llei serveix per donar més veu a l’estudiantat i per estabilitzar els llocs de feina del professorat.
-Em sorprèn. De cap manera. Ens redueix la veu i el vot de l’estudiantat. Sí que, per quedar bé, ens anomena en alguns espais. Però són merament simbòlics, consultius. Ni tan sols vinculants. No tenen en compte la voluntat de l’estudiantat. Dissenya una universitat espanyola unificant-la i reduint la diversitat de cada universitat. Les igualen a les directius europees, que no son més que mesures globalitzadores. Per exemple, cada any redueixen les hores en català i augmenten les d’anglès. Això no va més enllà de tenir un perfil de treballador que pugui parlar anglès i li sigui igual treballar a Catalunya, Irlanda o als EUA.
A més, al principi de la llei, per rentar-se la cara, diuen que volen blindar l’accés a la universitat per tothom. Però, després, no veiem cap mesura per fer-ho realitat. Segueix una mica la idea que aquest govern és progressista, però en veritat només posa una frase en una llei. Una frase no farà que els preus de les universitats baixin o no farà que el jovent de classe treballadora pugui anar a la universitat…
-Els rectors de les universitat catalanes s’oposen també a la llei. Concorden amb la proposta que ells fan?
-El que tenim clar és que no és una llei de consens dins la comunitat universitària. Els estudiants hi estem en contra. Els rectorats hi estan en contra i el PAS i el PDI hi estan en contra. Quin sentit té tirar endavant una llei que no és de consens? Ho saben i per això l’han tirat endavant amb aquest procés tan opac. Tampoc no sabem explícitament com és la proposta dels rectors. Entenem que han fet una feina, però tampoc és la mateixa la visió que tenim rectorat i estudiantat.
-Per què?
-Al final, nosaltres, com a estudiants, tenim que la Llei Castells s’ha gestat de la mà de la Llei de Convivència Universitària, que està gairebé aprovada. És una llei que, a part de reduir l’autonomia universitària, a nosaltres ens treu molts drets. És evident que el rectorat es posicionarà, entenc que en contra, però al final ens recau a nosaltres, com a estudiants, reivindicar els nostres drets. Defensem molt la sobirania educativa, que siguem nosaltres qui decidim sobre la nostra educació i no un ministre des del seu despatx.
-Per què creuen que la Llei de Convivència Universitària lesiona els drets dels estudiants?
-Suposa sancions i expulsions de la universitat pel simple fet de reunir-se, manifestar-se o fer vaga.
-Denuncien que la llei Castells també va en contra de l’ús del català a la universitat. Per què?
-No diem que va en contra, sinó que omet el conflicte lingüístic que es pateix a les universitats dels Països Catalans. S’obvia aquest tema mentre augmenten les llengües estrangeres en detriment del català.
-Com fan front a la reducció de l’ús del català a la universitat?
-Al final, ens trobem en un context concret del català. A Canet, en una escola, s’ha posat el 25% de les classes castellà per petició d’una família. Com a sindicat tenim aquesta aposta. Aquest dissabte tenim manifestació amb Som Escola, l’altre dia vam ser a Canet. Tením també campanyes amb Plataforma per la Llengua per la universitat en català. Aquest 16 de desembre les universitats anem a la vaga per aturar la Llei Castells, però als instituts també hi anem per aquesta sentència contra el català amb la idea de desobeir-la.
-Quina capacitat d’influir en això té l’estudiantat?
-Hi ha dues possibilitats. D’un costat, la desobediència del professorat, i de l’estudiantat que pot ser persistent i demanar el català quan li fan classes en castellà. D’altra banda, reclamem al Govern i l’administració que deixin de rentar-se les mans d’una vegada i donar la responsabilitat a les direccions dels centres i que es posicionin i treballin per blindar la llengua.
-Com definiria la situació del català a les universitat?
-En general, el català està en una situació d’emergència lingüística. Però a les universitats la situació és desastrosa. El català s’utilitza reduïdament i dia a dia minva la seva presència a les aules. No se segueix el que es diu a les guies docents. Pots trobar-hi que la classe es fa en català i que a classe es faci en castellà. Només que una persona demani la classe en castellà, es fa la classe sencera en castellà per una persona.
-Per acabar, què n’esperen d’aquesta vaga?
-Per fer veure que no és una llei de consens. El rebuig de tota la comunitat universitària a aquesta llei. També per exigir als partits polítics catalans que tenen representació al Congrés que tinguin clar que aquesta decisió ens pertoca a nosaltres, a la comunitat universitària, i en especial a les estudiants. Per tant, més els val ser fidels i coherents al que pensem. Per tant, han de votar en contra d’una llei que no contempla l’educació com un dret. Qualsevol persona que entengui l’educació com un dret hi estaria en contra.