L’Obra Cultural Balear (OCB) celebrà aquest dissabte dia 11 de desembre la Nit de la Cultura 2021. Després d’un any d’absència de l’esdeveniment, per òbvies raons, l’Obra es retrobà amb els seus associats i simpatitzants en l’ocasió que anualment serveix per lliurar Premis 31 de Desembre. La cita enguany fou a l’Auditori de Manacor.
L’acte comptà amb la conducció dels actors Agnès Llobet i Toni-Lluís Reyes. L'amenització musical de la vetllada anà a càrrec de Joana Gomila, Jantià, Cabot i Marta Elka i Antoni Pastor.
La gala continua amb l’actuació de @jantia_music#NitdelaCulturapic.twitter.com/MdcULNt86x
— Obra Cultural Balear (@ocbcat) December 11, 2021
Recolliren els Premis 31 de Desembre -instaurats el 1987 coincidint amb el 25è aniversari de l'OCB – els diferents guardonats que, cadascun en el seu àmbit, hanexcel.lit durant l’any en la promoció de la llengua i cultura pròpies. El Premi Francesc de Borja Moll fou recollit per Amics de la Terra, GEN-GOB, Institut d’Estudis Eivissencs i Prou! Pitiüses en acció, «en reconeixement a la seva tasca a favor de salvar les sargantanes», segons el jurat. El Miquel dels Sants Oliver correspongué a l'historiador Mateu Morro per la seva obra Els Norats. El premi Josep Maria Llompart recaigué en Rafel Horrach i Llabrés «per la seva tasca de lluitador infatigable a favor de la llengua catalana en tots els vessants de la vida». El premi Emili Darder l’ha merescut el Teatre Sans, de Palma perquè «durant quasi 40 anys ha permès, a través de la seva Aula d’Arts Escèniques, que milers i milers de joves i nins hagin pogut desenvolupar les seves habilitats dramàtiques». El Bartomeu Oliver enguany es lliurà a la notària Maria Josep Cànaves Bertos «per la seva feina de recuperació de la llengua catalana en un àmbit, com el dret, que s’ha caracteritzat històricament per la resistència a la normalitat de la llengua pròpia». El Bartomeu Rosselló-Pòrcel ha estat per a Maria Margalida Perelló «per la seva obra La Germania mallorquina. Un estat de la qüestió,una obra rigorosa alhora que divulgativa que dona a conèixer els principals esdeveniments de la revolta i renova el discurs dels historiadors més clàssics». El premi Gabriel Alomar distingí 'editorial fundada el 1994 Lleonard Muntaner Editor. El guardó que porta el nom d'Aina Moll i Marquès honorà l'Espai Mallorca, de Barcelona, «que treballa de forma altruista programant concerts, exposicions, projeccions, teatre, presentacions de llibres, ballades i un llarg etcètera d’activitats que fan valdre la nostra cultura, tot ajudant a situar el nostre petit país al mapa».
Discurs. Cada any el president de l'entitat fa un discurs en el que tradicionalment reivindica, davant de les autoritats presents, una major implicació de les administracions públiques en la promoció de la llengua i cultura catalanes a Balears. Enguany no va ser excepció. Tanmateix la intervenció de Josep de Luis tingué un to diferent al d'altres anys. Era la seva darrera Nit de la Cultura: «vagi de bestreta que, com molts de vosaltres sabreu, aquest és el meu darrer discurs com a President de l’Obra Cultural Balear. S’engega, com marquen els Estatuts de l’Entitat, un procés electoral en el que no repetiré com a candidat», començava dient.
Premi Bartomeu Rosselló Pòrcel se l’endú Maria Margalida Perelló#NitdelaCulturapic.twitter.com/d9LCkBsny1
— Obra Cultural Balear (@ocbcat) December 11, 2021
Acte seguit passà a oferir una panoràmica de tot el que ha realitzat l’entitat sota el seu lideratge en aquests últims quatre anys per desembocar en el què ha de ser aquest pròxim 2022: «Hem trobat oportú donar a la Nit de la Cultura el caràcter de punt de partida de la celebració dels 60è aniversari de l’Obra Cultural Balear que es commemora l’any 2022. Dia 31 de desembre de 1962, el grup de 31 membres fundadors crearen l’Entitat que ha assumit papers claus en moments decisius de la nostra història com a poble, fins a esdevenir degana, i referent, del conjunt de persones i col·lectius compromesos en la defensa de llengua, cultura i país.»
Parlà de la història de l’OCB, que no sempre ha estat senzilla. «Aquest camí, però, no ha estat mancat de dificultats. Cal destacar, entre elles, quan després de convertir-se en refugi del gruix de la lluita en favor de la democràcia, l’any 1977 la nostra entitat es va trobar en serioses dificultats econòmiques i la Junta d’aleshores va aconseguir la implicació de Joan Miró. L’artista universal va cedir una obra de la que, junt amb lema de Josep Maria Llompart ‘Cada poble llaura el seu futur’, se’n va fer una sèrie i un tiratge de reproduccions que permeteren refer-se la delicada situació financera. A Joan Miró, precisament, i a un altre soci i amic com Pere Serra, hem dedicat el calendari commemoratiu dels 60è aniversari de l’entitat. Des d’aquí l’agraïment a Successió Miró i a la família Serra per la seva generositat de permetre l’edició del calendari.»
L'Obra és l'entitat senyera a Balears en la lluita a favor de la llengua i cultura pròpies i, des d'aquest punt de vista, el quadrieeni de Josep de Luis al front de la veterana organització catalanista no ha estat tampoc gens senzill, de fet el president de l'OCB expressà el seu malestar davant l'actitud de les administracions públiques en mans de l'esquerra: «Els darrers anys, almanco els quatre en que he tingut l’honor de presidir l’Obra Cultural Balear, tampoc han estat fàcils. Des de l’exterior de l’entitat hom ha pogut percebre l’abandó dels eixos llengua, cultura i país per part de les institucions públiques. Però, des de dins de l’Obra Cultural Balear aquesta situació s’ha viscut més dura. Hem notat una certa dinàmica d’ofec cap a l’entitat. No s’entén com, després de tota la lluita dels quadrienni negre (referint-se així als quatre anys de Govern de José Ramón Bauzá) en contra del que representam i amb el paper cabdal que va jugar la nostra entitat aleshores, l’esforç de l’Obra Cultural Balear no s’ha vist recompensat, des de la comoditat de les moquetes dels despatxos públics, amb un compromís almanco equiparable al que va demostrar la societat civil entre els anys 2011 i 2015.»
Així mateix Josep de Luis deixà una reflexió respecte al paper que l’OCB ha de jugar: «L’Obra Cultural Balear, ho hem repetit en diverses ocasions, ha de fer política. Molta política. Però no ha d’entrar en la pugna partidista. Els partits polítics han d’entendre que l’Obra Cultural Balear no forma part del seu terreny de joc. La societat civil s’ha de mantenir independent de les dinàmiques de partit. Quan es pretén colonitzar, o condicionar l’activitat, d’entitats com l’Obra Cultural Balear des d’alguns espais ideològics, es malmet la tasca de l’entitat, però també es posa en evidència que la manca de projecte polític no pot ser substituïda per l’intent d’aregar les veus crítiques provinents de la societat civil.»
Hores abans de la gala dels Premis 31 de Desembre, les entitats que formem la Federació Llull (@omnium, @ocbcat i @AccioCulturalPV) ens reunim a Manacor amb representants dels governs català i balear per parlar de diversos projectes d'abast dels Països Catalans. pic.twitter.com/TC1hDyGD8i
— Òmnium Cultural (@omnium) December 11, 2021
I per finalitzar, el president de l’Obra, en un to sentimental, assegurà que «nosaltres passarem, alguns ja estam a punt de passar, i l’entitat romandrà, fidel a la seva història, compromesa amb la llengua, la cultura i el país.»
El comiat davant dels socis el volgué fer amb paraules alienes: «Permeteu-me acabar aquest darrer discurs com a president de l’Obra Cultura Balear amb una frase d’un dels primer socis de l’entitat, i també impulsor de la germana Òmnium Cultural, Joan Babtista Cendrós: ‘poder lluitar pel país propi, és un plaer dels deus’».