Amb l’objectiu de canalitzar i concretar en una proposta sintètica els anhels polítics de la societat catalana va nàixer Debat Constituent. Es tracta d’una iniciativa que, a través del procés participatiu, transversal, inclusiu i plural de tota la ciutadania pretén establir les bases constitucionals o estatutàries —en funció del que desitge la societat catalana— per al futur polític de Catalunya. En definitiva, Debat Constituent, tal com explica al seu web, justifica la seua existència amb la finalitat de donar resposta al “consens ampli” que existeix al si de la societat catalana per “superar l’actual marc autonòmic”.
L’origen del projecte es troba a la gestació de la Llei de transitorietat. El març de 2016, dos mesos després de la investidura del president Puigdemont, el llavors diputat de Junts pel Sí, Lluís Llach, era escollit president de la comissió d’estudi del procés constituent, que va desembocar en l’anomenada Llei de transitorietat, aprovada el 7 de setembre del 2017 al Parlament de Catalunya i amb unes conseqüències repressives ben conegudes per tothom. La vicepresidenta d’aquella comissió era Gabriela Serra, en aquell moment diputada de la CUP.
Passada la tardor del 2017, el president Quim Torra crearia el Consell Assessor per a l’Impuls d’un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent, presidit per Lluís Llach i integrat, al seu torn, per l’esmentada Gabriela Serra i per altres personalitats de destacada popularitat, com ara la cantautora Montse Castellà, la periodista Beatriz Talegón o els exdiputats Antonio Baños, Albano Dante Fachín o Àngels Martínez Castells.
Aquell Consell Assessor es traduïa, l’estiu del 2019, en la Coordinadora Nacional d’Enteses de Debat Constituent, que actualment compta amb més d’un centenar d’enteses locals, comarcals i regionals, i que té com a representant visible l’esmentada Gabriela Serra. Com calia esperar, Debat Constituent tampoc no ha estat aliè als efectes de la pandèmia i el seu ritme de creixement s’ha vist aturat per aquesta situació sanitària. Per això la fase participativa, en la qual es troba actualment la plataforma, estava prevista que s’acabara aquest desembre, però s’ha hagut d’ajornar.
Participació
Debat Constituent no s’entén sense aquest element, que és la seua raó de ser. L’entitat té presència als diversos territoris del Principat gràcies a l’impuls de debats participatius. En un primer moment, s’organitzaven jornades formatives per dotar la població d’eines per afrontar els debats en cadascun dels àmbits plantejats per discutir les temàtiques constitucionals. Els debats eren útils per plantejar les preguntes dels qüestionaris actuals, disponibles al web de Debat Constituent. En total hi ha 144 preguntes i les respostes de la ciutadania han de servir com a fonament del futur ordenament jurídic —constitucional, estatutari o com corresponga— de Catalunya. Les preguntes del qüestionari giren al voltant de set àmbits, que són els que acostumen a definir les constitucions democràtiques: “elements constitutius”, “drets”, “participació política i organització del poder”, “organització territorial”, “règim econòmic”, “seguretat i relacions internacionals” i, finalment, “territori, recursos naturals, sectors estratègics i empreses públiques”.
Actualment, els debats participatius se celebren per respondre, amb totes les garanties i coneixements possibles, les preguntes esmentades. Hi ha tres maneres de participar en aquests debats: apuntant-se als que organitza la mateixa coordinadora d’enteses de la plataforma, a través de la convocatòria de debats per part d’organitzacions que donen suport a Debat Constituent —per exemple, per part d’entitats com ara l’ANC o distints sindicats que convoquen els seus socis o afiliats per discutir sobre un dels àmbits plantejats— o a través dels anomenats debats familiars o particulars, convocats i integrats per “tothom qui vulgui trobar-se i discutir sobre el qüestionari”, explica Gabriela Serra. Les respostes al qüestionari, això sí, són “estrictament individuals”.
“Els debats donen lloc a la discussió entre els assistents i, amb el qüestionari a la mà, depenent de l’àmbit que vulguin tractar, miren les preguntes i discuteixen sobre les possibles respostes”, explica Gabriela Serra a aquest setmanari abans de posar-ne un exemple. “En el tema de seguretat i defensa hi ha la pregunta sobre la defensa de Catalunya i tres respostes possibles: ‘Catalunya ha de tenir un exèrcit professional propi’, ‘no n’ha de tenir cap però ha de comptar amb acords amb altres països en matèria de defensa’ o, en últim terme, ‘Catalunya no ha de tenir cap exèrcit ni cap acord militar’”. En els debats, explica Serra, la gent dona arguments per cadascuna de les respostes possibles. “En els debats formatius vam portar persones que defensaven les diferents postures, i serveixen perquè la gent tingui la màxima informació i arguments possibles a l’hora de respondre”.
La plataforma Debat Constituent compta amb vora cinc mil participants inscrits i amb nuclis en més d’un centenar de pobles i districtes. El concert de Lluís Llach al Palau Sant Jordi de Barcelona ha servit per divulgar aquesta entitat i per recaptar fons per impulsar-la. Al maig acabarà el procés participatiu i, durant l’estiu del 2022, es farà el buidatge de tots els qüestionaris. Amb tot aquest material, “s’haurà de fer una proposta concreta i s’haurà d’anar preparant i divulgant el fòrum cívic i social”, explica Gabriela Serra. Aquest “fòrum cívic i social” està adreçat a convertir-se en el nucli de “trobada de la gent que ha participat en els debats, en les enteses i en els qüestionaris, i tindrà la missió de conèixer i validar els resultats que en surtin, així com també la formulació en una proposta concreta”. Aquesta proposta final s’hauria de traduir en un document “que es lliurarà a l’autoritat pertinent, el Parlament i el Govern de Catalunya”. L’esmentat fòrum cívic i social haurà d’observar el nivell de seguiment i d’exigència que es fa d’aquesta proposta final. Gabriela Serra confia en una participació nombrosa i en el fet que el document final “sigui útil per a moltes institucions i entitats”, més enllà de la seua finalitat constitucional o estatutària. En aquest sentit, l’exdiputada posa l’exemple que “en el món del treball, si a través de la proposta canalitzada pel fòrum cívic i social es constata que la ciutadania aposta per una mesura concreta, el departament, els sindicats o les entitats corresponents ho poden tenir en compte”. L’instrument, per tant, pot ser útil en termes polítics, en termes institucionals, en termes socials i, sobretot, a l’hora de pressionar els agents decisius en cada àmbit.
El concert de Lluís Llach, que s'ha celebrat per divulgar la utilitat i l’oportunitat que representa Debat Constituent, ha servit com a reclam i com a punt d’inflexió de la iniciativa, que sumarà més persones inscrites. El mateix cantautor, en una entrevista al Més 324, reconeixia que la motivació ha estat, estrictament, aquesta. És per això que Llach ha tornat als escenaris després de 15 anys. Com diu Lluís Danés en una entrevista en aquest setmanari, la idea ha estat la de “recuperar el Llach artista i posar-lo al servei de les idees, que és on ha estat sempre”.
