—Quan va saber que Lluís Llach tornaria als escenaris?
—Molt pocs dies abans que es fes públic el concert. Tot plegat ha anat molt ràpid.
—Imaginava que ho faria pel motiu que ho fa, és a dir, per impulsar la plataforma Debat Constituent?
—M’ha sorprès molt que torni de la manera que tornarà. En aquests 15 anys hem fet coses plegats, hem treballat junts fent pel·lícules i espectacles, però no ha tornat a pujar als escenaris. Ara ho farà, i s’ho ha pres com un retorn total, perquè s’ha preparat musicalment i també físicament per estar en forma durant les tres hores que estarà a l’escenari. Jo he treballat amb ell des del 2007, quan va fer l’últim concert, i m’ha sorprès veure l’energia amb què ho afronta. Ni en els moments més potents l’he vist amb tantes ganes. Em sorprèn l’activitat que està portant a terme.
—Tot i que vostè s’encarrega estrictament de dirigir la part artística i audiovisual del concert, pensa que l’espectacle pot contribuir a donar múscul a la iniciativa de Debat Constituent?
—Els que hem treballat amb Lluís el seu repertori entenem aquest concert com alguna cosa més que un concert o un espectacle, que també ho serà. Lluís estarà sobre l’escenari tota l’estona i també hi passaran convidats, amics... i hi haurà actuacions molt especials. Per donar-li una certa coherència a tot plegat, i sobretot en el tema que ens ocupa, que és el Debat Constituent, el que farem a través de les seves cançons —sobretot les més emblemàtiques, però no només— és explicar de manera clara i diàfana els objectius del Debat Constituent. Quan vam plantejar el concert, jo li vaig proposar fer una mena de banda sonora dels objectius del Debat Constituent, i d’aquesta manera s’articula el concert, amb els set eixos al voltant dels quals gira la plataforma. Això és el més bonic: recuperar el Llach artista i posar-lo al servei de les idees, que és on ha estat sempre.
—Com s’articula un concert d’aquesta manera? Com es pot vincular l’espectacle al Debat Constituent?
—El format és de concert clàssic, però el Lluís també volia ajuntar la seva veu a les noves generacions, a les noves veus, perquè gent que fa quinze anys encara no cantava i que el tenia com a referent puguin pujar a l’escenari i cantar amb ell. Joan Dausà, Els Catarres, Gemma Humet... tots aquests no hi eren fa quinze anys, musicalment parlant, i cantaran amb el Lluís el dia 18. Alhora, hem proposat algun número visual amb la coreògrafa i ballarina Marta Carrasco, que interpretarà una peça de dansa mentre el Lluís canta, o coses tan singulars com l’aparició del mag Lari. Penso que serà un espectacle que tocarà tots els registres possibles: des de la revolta —paraula que acompanya el Lluís des de sempre— a la tendresa i al bon humor. Aquest espectacle ha de tenir allò d’“amb el somriure, la revolta”. Avui cal tenir un somriure i continuar revoltat. I, sobretot, que el que es vegi sigui de la millor qualitat possible.
—El concert, per tant, pretén estar a l’alçada dels més emblemàtics que ha protagonitzat Lluís Llach...
—Jo ho he plantejat des d’aquest punt de vista. Hem cuidat molt la il·luminació. L’escenografia no és la típica d’un concert o d’un míting, sinó que està pensada i dissenyada per a l’ocasió, i amb una posada en escena on tot està molt pensat també. Evidentment, les emocions faran acte de presència, perquè fa gairebé 15 anys que Lluís no puja a un escenari d’aquesta manera. La direcció musical serà de Carles Casas, que va ser el seu director musical als anys vuitanta, el millor que Lluís ha tingut mai. El mateix Lluís el va anar a buscar i ho van estar preparant tot a casa seva, a Parlavà (Baix Empordà). Els assaigs s’estan fent a Barcelona amb tota la banda, integrada per gent que ja té experiència amb Lluís Llach. És, per tant, una cosa molt especial, perquè ens retrobem tots els que hem treballat amb ell per tornar-ho a repetir.
—Quan va ser la primera vegada que vostè va treballar amb Lluís Llach?
—Precisament, la primera vegada que vam fer una cosa grossa junts va ser quan vaig dirigir l’escenografia d’un concert seu a la plaça de bous de València, convidats pel gran Eliseu Climent. Ens va ajuntar ell l’any 2000 a l’espectacle Germanies 2007. Jo tenia trenta anys i de cop i volta em trobava muntant aquell xou amb Miquel Martí i Pol entre el públic. Em fa molta il·lusió recuperar tot l’equip.
—Com pensa que ha evolucionat aquests últims anys la figura pública de Lluís Llach? Ho pregunte tenint en compte que s’ha retirat dels escenaris i que s’ha dedicat, de manera molt intensa, a la política.
—No soc imparcial ni vull ser-ho, perquè el Lluís és amic meu i me l’estimo. Jo sempre li dic que ell hauria fet més feina continuant damunt els escenaris que no posant-se al nivell de segons quins fangars que ha hagut de trepitjar. Però ell és de les persones més coherents que conec, fins i tot diria que la més coherent: és un home molt generós i molt compromès, amb totes les paraules. Si les coses haguessin anat d’una altra manera, segurament ell continuaria al Senegal veient des d’allà baix la República Catalana o intuint els Països Catalans. Però, com que les coses no han anat com havien d’anar, ell se sent compromès, crec, per tornar a dir allò de “no és això, companys, no és això pel que varen morir tantes flors”. Crec que la seva és una reacció al desenvolupament de com han anat les coses. És la seva coherència.
—Per acabar, pensa que aquest serà, de veritat, l’últim concert de Lluís Llach, tal com ell mateix suggereix?
—Penso que Lluís Llach, si és necessari, pujarà als escenaris. Jo no soc cantant, però a la gent del món de la cultura, els qui volem barrejar l’ètica amb l’estètica, a vegades ens toca lluitar des de les trinxeres que ens són més favorables. I crec que la trinxera més favorable al Lluís és davant d’un piano i damunt un escenari. Des d’aquí pot fer molta feina. I, de fet, n’ha fet molta. No tornarà a pujar a un escenari després d’aquest concert? No ho sé. Tant de bo no faci falta. Però, si cal, el Lluís serà allà on sempre hauria d’haver sigut. I està en plena forma i amb molta energia.