El compte enrere per a la reforma del sistema de finançament ha començat. Divendres de la setmana passada el Ministeri d'Hisenda va remetre a les autonomies un document on aborda un dels pilars fonamentals sobre els quals ha d'assentar-se la reforma del model de finançament: el càlcul de la població ajustada. Es tracta dels criteris que s'utilitzen per comptabilitzar les necessitats de despesa en funció de les característiques de la població (grups d'edat, dependència, persones en edats d'escolarització,...). Els criteris seleccionats, doncs, determinen la quantitat de recursos. El document, de 240 pàgines i de caràcter eminentment tècnic, ha estat analitzat al llarg de la setmana pels diferents territoris. A Catalunya i les Balears s'ha rebut amb enuig, mentre que al País Valencià els partits en el govern han optat per una posició més contemporitzadora.
Illes
A Palma, des del PSOE s’han limitat a dir que «és una primera passa» i que el que importa és «la negociació» que «a partir d’ara» s’iniciarà. Però els socis dels socialistes, Més per Mallorca, i també el PP i el PI a l’oposició han criticat fort ferm l'avanç de la ministra perquè es temen que un altre pic les Illes quedin en una mala posició que fins i tot podria ser pitjor el nou sistema que l’actual.
En síntesi, la ministra avançà que el futur sistema s’ha de basar en la clau de la “població ajustada”, o sigui que el criteri demogràfic s’ha de ponderar amb condicions territorials –que sembla que fan referència a la “l’Espanya buidada”– i socials –del tipus de tenir població més envellida– que, si bé en teoria també podrien encabir les reivindicacions balears quant al fet territorial –la compensació de la insularitat– i a les condicions socials –població flotant, entre d’altres -, els tres partits crítics no ho creuen així. Tot el contrari, més aviat.
De fet les tres formacions, tan diferents entre si, coincidiren a afirmar que si s’imposa el model bàsic avançat per Montero les conseqüències per a Balears poden ser “demolidores”. Els sobiranistes, els regionalistes i els conservadors entenen que allò que s’ha avançat és “molt negatiu”. En l’anàlisi de les tres formacions, si s’imposa finalment el model Montero significarà que l’arxipèlag quedarà pitjor del que està ara.
Des del PP s’atacà la presidenta Armengol perquè “no té cap pes” a Madrid, segons va dir el portaveu popular, Antoni Costa. Al seu entendre, això és una evidència “decebedora” que es tradueix en el fet que no té influència davant Montero a l’hora de definir la futura clau de la reforma del sistema de finançament. Al parer dels conservadors, el que va avançar la ministra “demostra” que Madrid “no té en compte” la “població flotant” ni el gran desenvolupament demogràfic ni el fet insular. El portaveu dretà aprofità per criticar la presidenta per tenir “socis estratègics equivocats” a l’hora d’afrontar la negociació per a la reforma del finançament. “Altres presidents han establert aliances sòlides”, no com Armengol, que “ha anat a cercar” els socis “a Catalunya”.
Per la seva banda, Més per Mallorca, que fa part del Govern, s’ha volgut desmarcar rotundament del PSOE, tal i com era previsible en això del finançament. La conclusió de l’anàlisi que fa la formació sobiranista de la primera proposta és “molt negatiu” perquè “és molt ambigu”, cosa que els fa témer que finalment cerqui conhortar les reivindicacions d’altres territoris, cosa que, a la pràctica, deixaria en pitjor lloc les Balears. Així, el portaveu parlamentari de Més, Miquel Ensenyat, explicà que pensa que tant la ponderació territorial com social va en el sentit citat, de donar resposta a les necessitats d’altres zones de l’Estat, cosa que significaria que les Illes perdrien posició relativa i absoluta en relació al finançament i que estaria pitjor del que està, perquè suposaria que no es respectaria el “principi d’ordinalitat”.
Per la seva banda, el portaveu del PI, Josep Melià, també es mostrà molt crític amb la proposta avançada per la ministra Montoro. Igual que Ensenyat, trobà que “no respecta el principi d’ordinalitat” i, per altre costat, “no té en compte l’esforç fiscal”, de cap manera preveu la compensació de la superpoblació que afecta l’arxipèlag i en especial no recull l’aspiració illenca que es tingui en compte la població flotant.
Tant Ensenyat com Melià asseguraren que “l’única solució” efectiva davant del problema del finançament és reclamar, com fan els seus respectius partits, la “sobirania fiscal”, és a dir recaptat a les Illes tots els impostos i després enviar cap a Madrid “el que correspongui”.
Sabor agredolç al País Valencià
Si algun territori tenia posades expectatives en l’anunci de Ministeri, aquest era el País Valencià. La reforma del sistema de finançament ha estat i és el gran cavall de batalla de la Generalitat Valenciana. Tant el PSPV-PSOE (per la coincidència de color polític) com Compromís (doncs el seu diputat Joan Baldoví va assegurar fa dues setmanes que la proposta del Ministeri atendria la petició valenciana) s’hi juguen molt.
De moment, el document facilitat per Hisenda a les autonomies la setmana passada deixa una sensació agredolça a València. En el costat positiu hi ha que, després de molts anys de bloqueig -l’actual model porta caducat set anys-, el Ministeri d’Hisenda ha mogut fitxa i ha iniciat el procés que hauria de culminar en l’aprovació d’un nou model. «Hi ha autonomies que no volien que s’obrira aquest debat», reiterava aquest divendres al matí el conseller d’Hisenda Vicent Soler, després de presidir la reunió mixta Consell-Corts d’experts en finançament. La intenció de la Generalitat Valenciana és que aquesta comissió d’experts continue analitzant en profunditat el text per presentar al·legacions durant el mes de gener.
De moment la proposta de criteris per al càlcul de la població ajustada avançada pel departament de María Jesús Montero no fa el pes als valencians, doncs consideren que s’han introduït elements que desvirtuen el càlcul. «La població ajustada s’ha de calcular només en base a criteris demogràfics, no en base a altres criteris que s’han de tenir en compte en altres apartats», segons Vicent Soler, qui considera que els costos fixos i la dispersió no haurien de ser tinguts en compte en aquest apartat.
En tot cas, recorden des de la Conselleria d’Hisenda, en el document facilitat pel Ministeri no s’aborda un tema que també serà clau per a la definició final del model: quin paper van a tenir els fons de suficiència i convergència, que en l’actualitat desvirtuen el sistema i provoquen que les autonomies menys població tinguen molt d’avantatge sobre tota la resta. L’aspiració de la Generalitat Valenciana és que aquests fons desapareguen, ja que són els que determinen, en última instància, l’infrafinançament valencià. També resta per resoldre si l’Estat injectarà o no més diners al sistema (les autonomies exigeixen 16.000 milions d'euros més per cobrir els serveis bàsics) i l’abordatge de la compensació del deute històric.
De moment, Compromís ha optat per mostrar-se contemporitzador. «La posició del Ministeri i el document són ambigus», ha assegurat el seu síndic a les Corts, Fran Ferri.
Disconformitat també a Catalunya
La proposta de la ministra Montero sobre la reforma del finançament tampoc no ha agradat a Catalunya. Tot i que aquest territori s’ha apartat d’aquest debat els darrers anys per centrar-se en l’objectiu de la independència, el cert és que el procés independentista no ha tingut el desenllaç que els seus impulsors desitjaven i a hores d’ara, tot i que els últims presidents catalans –ni l’actual, Pere Aragonès– no han acudit a les cimeres autonòmiques per tractar aquesta qüestió, el cert és que els continua afectant. I negativament.
Segons ha publicat Fedea, la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada, Catalunya passaria de ser el cinquè territori més perjudicat pel sistema espanyol de finançament a ocupar el lloc tres d’aquesta classificació lideraria el País Valencià. Concretament, Catalunya, segons el nou càlcul, seria el tercer territori amb menys necessitats per habitant. Com que els fons de garantia i competitivitat de finançament es calculen tenint en compte el criteri de la població ajustada, els catalans necessitarien menys recursos de l’Estat per cobrir les despeses en serveis bàsics com la sanitat i l’educació. Xifres com el càlcul de la població envellida o la dispersió poblacional són fonamentals en aquest nou criteri que beneficiaria territoris com ara Castella la Manxa, Castella Lleó, Aragó o Extremadura.
Jaume Giró, conseller d’Economia i Hisenda, ha llevat importància a aquest anunci. Considera que és “un document tècnic sobre el criteri de la població ajustada” i espera noves notícies sobre el projecte definitiu de la ministra Montero. Alhora, Giró s’ha reiterat en l’anhel que Catalunya dispose de “la plena sobirania fiscal, econòmica i política”.