Les muntanyes, com les muixerangues, són terrenys adobats a l’exigència física, hàbitats on han de prevaldre els valors del companyerisme, el suport mutu o la resiliència. Entorns que forcen al desenvolupament de la confiança pròpia, però també en les persones que tenim al voltant, tant de les dels nostre costat com a les d’aquelles que ens poden precedir o seguir mentre ens adrecem cap a les altures. És d’aquesta estreta relació que siga habitual trobar als cims muixeranguers practicant el muntanyisme i que, en ocasions, també hi alcen figures. Normalment aquestes construccions són improvisades, en forma de culminació joiosa de les excursions perquè, com expliquen membres de les nostres colles, resulta quasi impossible resistir-se a muntar uns pinets al voltant d’un vèrtex geodèsic acabat de conquerir. En altres ocasions les figures als cims han estat ben planificades i es basteixen amb la faixa i camisa reglamentària.
Si fem un mínim repàs a la col·lecció de figures alçades als nostres cims , una de les primeres referències és d’inicis de novembre de 2017, al Garbí (Camp de Morvedre), quan la Torrentina va alçar una Torreta. La figura, que no és de gran dificultat, va requerir un plus d’exigència, com ens van explicar els de l’Horta Sud, degut tant a les fortes ratxes de vent que bufava aquell dia per la Serra Calderona com al vertigen que imposava l’entorn. Uns pocs dies més tard La Nova Muixeranga d’Algemesí (Ribera Alta) també va voler celebrar el seu vintè aniversari muntant una Alta de Cinc al cim del Matamon, al terme d’Alcúdia, també a la Ribera, en la que fins ara ha estat la torre humana més alta feta a terres valencianes.
Una altra colla que manté una relació estreta amb les muntanyes és la Conlloga. Els de Castelló de la Plana no només han estat el col·lectiu muixeranguer que per ara ha fet una muixeranga a major altitud al País Valencià, dalt del Penyagolosa durant la primavera del 2018, sinó que al seu repertori inclús tenen una figura creada per ells i dedicada a una de les serralades més emblemàtics de la seua comarca: Les Agulles de Santa Àgueda. Les Agulles és una figura que ha evolucionat des que la començaren a alçar fa ja set anys. En un principi la seua estructura era més eixuta per la qual cosa la temporada següent decidiren engrandir-la, afavorint així una major participació de membres de la colla, especialment d’aquelles nouvingudes i que encara no disposen de molt nivell tècnic o necessiten anar agafant rodatge i confiança. A més a més es tracta d’una figura de rècord ja que al repertori muixeranguer no hi ha cap figura amb un tronc que compte amb tanta gent: fins a vint-i-dos persones.
La darrera referències d’una activitat oficial feta a un cim va ser la participació de la Muixeranga de la Plana, el gener de 2019 en la commemoració del Dia Internacional de les Muntanyes, quan els de la camisa negra i faixa roja alçaren un pilar de tres al cim del Bartolo (Plana Alta). Dos mesos després d’aquella fita va arribar la pandèmia i la situació d’aturada obligada el posar un punt i a part d’activitat, del qual a poc a poc les muixerangues afortunadament van eixint.
Relacionar les muixerangues amb les muntanyes, ni que siga a nivell simbòlic, no és una tasca massa difícil. Participar d’una muixeranga com pujar una senda i culminar un cim amb una figura, planificada o improvisada, és una magnífica manera de donar-li sentit a un esforç personal o col·lectiu, la diferència està en com fer-ho; i ací potser convé recordar les paraules d’Araceli Segarra, la himalaista de Lleida, per qui “no importa com d’alt hages pujat si no has estat capaç de ser fidels als teus principis”. I en això, en pujar cims com en alçar muixerangues cada persona té els seus propis principis i valors, i allò important és viure en ells i en plenitud.