Foment del Treball entrega al president de la Fundació Bancària La Caixa, Isidre Fainé i a l'Associació Industrial Tèxtil del Procés Cotoner (AITPA) les medalles commemoratives del 250è aniversari de la patronal. L'acte s’ha celebrat aquest dilluns al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i sota la presidència del rei espanyol Felip VI. En el cas de Fainé, la patronal ha reconegut "la seva trajectòria empresarial i el seu compromís social", mentre que de l'AITPA destaca que "simbolitza els orígens de Foment, perquè agrupa la història de la indústria tèxtil, un sector pioner en la industrialització a l'Estat". Per altra banda, la patronal també reivindica la tasca de diferents empreses en els XIV premis Carles Ferrer Salat.
En els premis Carles Ferrer Salat, la patronal ha premiat vuit empreses entre sis categories. En l'àmbit del compromís social, el jurat destaca la feina del Grup Sorigué per la seva "vocació i labor social" i per "afavorir la integració de persones en risc d'exclusió social", així com per donar suport a l'art contemporani i impulsar diverses iniciatives i mesures durant la crisi de la covid-19.
En la categoria de medi ambient, la patronal presidida per Josep Sánchez Llibre reconeix Hercal Diggers, una companyia especialitzada en demolicions, excavacions i edificació i que ha aplicat nous processos per afavorir una producció més sostenible amb el medi ambient. Quant a la categoria d'igualtat, el reconeixement és per la cadena de supermercats Carrefour, per haver desenvolupat un pla central centrat a prevenir l'assetjament i la discriminació, així com garantir la igualtat de tracte i oportunitat en els processos de selecció, promoció interna i en la retribució.
En les categories d'internacionalització i innovació s'atorguen dos guardons ex-aequo. Pel que fa al premi a la internacionalització, Foment ha escollit l'empresa de piscines Fluidra i la companyia especialitzada en la producció de carregadors elèctrics Wallbox. De Fluidra destaca "la seva capacitat per posicionar-se en l'àmbit internacional, convertint-se en ambaixadora de qualitat, competitivitat i excel·lència del sector empresarial català". En el cas de Wallbox, menciona "la seva ràpida capacitat de creixement i posicionament global".
En relació amb el premi d'innovació, els guardonats han estat el grup Eulen i la Fundació Cugat. D'Eulen en destaca la posada en marxa de la sala de transformació digital virtual, un projecte que té com a objectiu fomentar la incorporació de la cultura digital en els seus processos, tan interns com aquells vinculats amb el client. Quant a la Fundació Cugat, Foment ha volgut posar en relleu la seva "capacitat d'innovació en el tractament de patologies de traumatologia, ortopèdia i fisioteràpia", així com "els avenços en teràpies biològiques i regeneratives".
Finalment, el guardó en la categoria pime de l'any –és la tercera vegada que s'entrega el premi- és per Bellapart, una empresa familiar amb més de 80 anys de trajectòria que Foment destaca per "treballar amb primeres figures de l'arquitectura i projectes de renom en l'àmbit del vidre".
En la cerimònia d'entrega també hi eren el president de la Generalitat, Pere Aragonès; el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá; la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el president d'Aragó, Javier Lambán, i el president de la Comunitat Valenciana, Ximo Puig.
L'edició d'enguany també ha comptat amb el suport de la farmacèutica Boehringer Ingelheim, CaixaBank, Endesa, Repsol, PricewaterhouseCoopers (PwC) i Telefónica, així com amb la col·laboració de Glovo, Grant Thornton, Naturgy, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona.
Giró rebutja assistir-hi per la presència del Rei
El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha rebutjat la invitació que va rebre per a assistir al 250 aniversari de la patronal Foment del Treball, on també s'hi feia el lliurament dels XVI Premis Carles Ferrer Salat, perquè a l'acte hi era el rei d'Espanya, Felip VI. Fonts properes al conseller han explicat que Giró considera que no és moment de coincidir al mateix lloc que el monarca sense que aquest hagi encara "demanat perdó per l'1-O i el discurs del 3 d'octubre de 2017". Qui sí que ha assistit a l'acte és el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d'Empresa, Roger Torrent, donat que la convocatòria està feta per Foment i no per la Casa Reial.
L'ANC penja cap per avall Felip VI a les Torres Venecianes
L'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) ha projectat una efígie del rei d'Espanya, Felip VI, cap per avall en una de les dues Torres Venecianes de Barcelona aquest dilluns a la nit. A l'altra torre hi ha projectat una pancarta amb la inscripció 'Fora les forces d'ocupació'. Amb aquesta acció "sorpresa", l'ANC ha volgut denunciar la presència del monarca espanyol a Catalunya, per assistir al 250 aniversari de Foment del Treball al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), així com assenyalar els poders de l'estat espanyol "que promouen i avalen la repressió".
A través d'aquesta acció l'ANC també ha volgut denunciar una elit "totalment desconnectada del país" que "té els interessos lligats a l'estat espanyol" i que "treballa per mantenir l''statu quo' d'una autonomia sense poder en la qual el poble hi té molt poc a dir".
Aragonès defensa l’amnistia i l’autodeterminació davant de Felip VI
El president del Govern, Pere Aragonès, ha defensat la necessitat d’una amnistia i el dret a l’autodeterminació com a fórmules per resoldre el “conflicte polític” entre Catalunya i l’Estat. “L’estabilitat no és sinònim d’immobilisme”, ha assegurat davant Felip VI en l’entrega dels XIV Premis Carles Ferrer Salat organitzada per Foment del Treball. El president de la Generalitat també ha reclamat als empresaris "compromís" perquè la llengua tingui la "màxima complicitat per tirar endavant”. “Fem de la llengua un actiu de la nostra societat", ha defensat. Aragonès també ha demanat deixar de banda les “autoflagelacions estèrils” i ha fet una crida a l'autoestima com a condició "necessària" per superar les dificultats actuals.
Aragonès: "El que és possible a Escòcia, ha de ser possible a Catalunya"
El president del Govern ha reclamat la necessitat d'una amnistia i el dret d'autodeterminació per resoldre el “conflicte polític” entre Catalunya i l’Estat. “Aquesta és la nostra posició, però volem entrar un procés de negociació fent possible que allò que es fa a Escòcia, sigui possible a Catalunya”, ha subratllat. Aragonès ha afirmat que és “important” que el procés de negociació entre ambdues parts continuï i ha assegurat que l’estabilitat no ha de ser sinònim “d’immobilisme”, sinó que ha de permetre “adaptar” les institucions i avançar cap als sistemes d’organització necessaris per a cada societat.
En la seva intervenció, el president de la Generalitat també ha celebrat l’acord per aprovar els comptes de la Generalitat i ha tornat a reclamar al govern espanyol “l'autogovernança” dels fons europeus i la “màxima transparència en tots els processos”. En tot cas, el president de la Generalitat ha assegurat que un país és “molt més” que xifres econòmiques o pressupostos i ha defensat els “elements d’identitat”. Aragonès ha fet una crida als empresaris presents a l’acte a actuar amb la “màxima complicitat” amb la llengua i fer d’aquesta un “actiu” de la societat catalana.
El president del Govern també ha assegurat que Catalunya té “tots els ingredients” per ser un país de “prosperitat compartida i oportunitats per a tothom” i apel·lat a l’autoestima com una condició "necessària” per superar les dificultats derivades de la pandèmia.
Colau: "Celebro que hi hagi pressupostos a Barcelona i a Catalunya"
Prèviament havia estat el torn de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha reivindicat el diàleg com a "més necessari que mai" i ha demanat deixar de banda definitivament "els partidismes". En paral·lel, Colau ha celebrat que hi hagi pressupostos a Barcelona, Catalunya i Espanya. "Crec que hem de felicitar-nos amb el president Aragonès pel fet que Catalunya i Barcelona tinguin pressupostos", ha interpel·lat directament l'alcaldessa de la capital catalana, que ha parlat igualment d'uns comptes "expansius" que contrasten amb l'austeritat que es va receptar en l'anterior crisi del 2008. Finalment, Colau ha estès la mà a Foment del Treball i ha destacat el compromís de la patronal catalana amb el diàleg social. "El diàleg no sempre acaba amb les discrepàncies, però sempre és el camí"
Raquel Sánchez: "L'ambient a Catalunya és diferent d'ara fa tres anys"
La ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha posat també en valor el diàleg i ha afirmat que "l'ambient a Catalunya és diferent d'ara fa tres anys". "No tinc dubte que es deu a tots aquells que s'esforcen a mantenir un debat públic cortès i constructiu malgrat les discrepàncies", ha reflexionat en veu alta Sánchez. "Ens hem d'entendre pel bé comú", ha puntualitzat la ministra de Transports, que igualment ha aplaudit l'aprovació dels PGE. "Són uns comptes justos i necessaris, fruit del pacte i la negociació amb fins a 11 partits polítics i 188 diputats", ha conclòs Sánchez.
Felip VI reclama estabilitat i seguretat jurídica per garantir les inversions i decisions empresarials
El rei Felip VI ha reclamat “enfortir” el marc “d’estabilitat, certesa i confiança” i generar seguretat jurídica per garantir les inversions i les decisions empresarials. “El resultat de tot això es tradueix en la confiança imprescindible perquè la il·lusió per emprendre, créixer i millorar es transformi en progrés i generació d’ocupació”, ha assegurat en l’entrega dels XIV Premis Carles Ferrer Salat organitzada per Foment del Treball. L’acte ha comptat amb la presència del president del Govern, Pere Aragonès, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que no han participat del besamans previ amb el monarca.
El rei Felip VI ha reclamat “enfortir” l’estabilitat per fer front a la “difícil realitat” actual derivada de l’impacte de la pandèmia, així com desenvolupar iniciatives per obtenir “resultats concrets”.
“Aquesta estabilitat és possible gràcies a una seguretat jurídica que ofereixi certesa a les inversions i decisions empresarials”, ha assegurat en els Premis Carles Ferrer Salat. El monarca ha afirmat que també és “clau” apostar pel diàleg social i els acords entre tots els actors involucrats en el desenvolupament econòmic.
En un discurs alternant el català i el castellà, Felip VI ha volgut traslladar el “reconeixement” a la tasca dels empresaris. “Soc molt conscient de les dificultats que teniu en alguns moments per desenvolupar la vostra activitat, i que a vegades la figura de l’empresari no gaudeix del reconeixement que mereixeu”, ha manifestat.
En aquest sentit, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha reivindicat la figura de l’empresari com el “millor garant” del progrés, la cohesió social i les desigualtats socials. El representant de la patronal ha reclamat fomentar la col·laboració públic – privada i aspirar a una societat amb més empreses i “menys administració”.
“Quan sentim discursos que defensen menys avions, menys cotxes o menys turisme, els hi hem de fer front amb propostes que sedueixin a l’opinió pública i puguin visualitzar un futur amb esperança. És cert que moltes de les preocupacions de la nostra societat estan fonamentades, però no les resoldrem reduint l’activitat econòmica”, ha manifestat.
Sánchez Llibre ha assegurat que cal “defensar amb fermesa” la compatibilitat del progrés i el creixement econòmic amb el medi ambient i la sostenibilitat. “El contrari seria tornar a una espècie d’autarquia. Pretendre autoabastir-nos localment seria, sense cap dubte, una ruïna”, ha etzibat.
El president de Foment també ha destacat la importància que la societat vegi els empresaris com a agents “imprescindibles” per garantir un futur “estable” i ha reclamat “ambició” per donar un paper de “lideratge europeu” a Barcelona, així com a la regió metropolitana i a Catalunya.
Així mateix, Sánchez Llibre ha fet una crida a les administracions i a la societat civil a recuperar “l’esperit positiu i entusiasta de Barcelona”, per convertir la ciutat en un “referent” europeu i internacional i dinamitzar la nova economia.