Durant anys s’ha imposat el relat que la suma dels partits independentistes podia servir per governar Catalunya en tots els àmbits. Això va evolucionar el passat més de febrer en el discurs que deia que el país havia de ser governat per la suma del 52% dels vots que representaven els partits independentistes, ERC, Junts per Catalunya i CUP.
Aquesta aritmètica va servir per forjar l’acord d’investidura de Pere Aragonès. Un acord en precari, que va costar que Junts per Catalunya votés dues vegades en contra de la investidura de l’ara president català. Acabarien entrant a govern, però amb una nafra que encara supura. ERC havia arribat a un acord per la investidura abans amb la CUP que no pas amb ells. El veuen com una sort de pacte il·legítim que els juntistes no han assumit mai com a propi, tot i reivindicar-se part del Govern del 52%.
Aquesta desvinculació ha tornat a jugar un paper clau en la negociació dels pressupostos, quan Junts per Catalunya ha traslladat a Pere Aragonès tota la pressió de fer entrar la CUP al pacte per tramitar els comptes, fet que no s’ha acabat consumant.
Si això no ha estat així és perquè els anticapitalistes entenen que el projecte de pressupostos redactat pel conseller Jaume Giró (Junts) no s’adscriu a l’acord de govern segellat amb ERC i que aposta per macroprojectes com el Hard Rock o els Jocs Olímpics d’Hivern, que topen amb la visió de país dels anticapitalistes. Projectes que ERC defensa amb la boca petita, però que Junts per Catalunya ha situat en diferents ocasions com a qüestions irrenunciables. Amb la CUP, però sense la CUP.
Els pressupostos de 2022 estan servint per constatar que, sense un horitzó clar de ruptura independentista, com va passar l’any 2017, els partits independentistes tenen menys incentius per renunciar al seu model de país. Aquest fet, entre altres coses, dificulta l’aprovació de la mesura que tradueix en números aquests objectius programàtics, els pressupostos, fent valer l’anomenada majoria del 52%. Ha passat enguany i va passar amb els pressupostos de 2020.
Davant d’això, Pere Aragonès ha optat, a desgrat dels seus socis de Junts per Catalunya pel pragmatisme, allò que alguns anomenen realpolitik. Com ja va fer el Govern el 2020, amb Quim Torra al capdavant i Aragonès com a conseller, l’Executiu català ha prioritzat un pacte d’urgència amb Catalunya en Comú. La principal víctima colateral ha estat Ernest Maragall.
El que ha possibilitat que Comuns i Govern s’entenguin, més enllà de quatre retocs pressupostaris i la promesa de seguir negociant, ha estat que ERC s’hagi compromès a garantir l’aprovació dels comptes de la Barcelona d’Ada Colau. Un intercanvi de cromos que ha obligat Ernest Maragall a fer el cor fort i sortir a la sala de premsa del Parlament per anunciar el pacte, empassant-se les seves pròpies paraules de la setmana anterior, quan va votar en contra la tramitació dels pressupostos presentats per Colau. La necessitat, doncs, de tots dos actors, Govern i comuns, de salvar els plats al seu negociat ha estat el que ha engreixat un acord llampec.
Un pacte que es va començar a gestar dimecres passat amb la reunió entre els comuns i Pere Aragonès, que es va començar a aprofundir dijous amb la trucada de Giró a Albiach i la trobada amb Joan Carles Gallego i la reunió entre Catalunya en Comú i el Secretari General d’Economia, Jordi Cabrafiga; i la Secretària de Presidència, Núria Cuenca.
El pas decisiu, però, es va fer diumenge en una reunió que havia convocat Economia, però a la qual finalment no va assistir ningú d’aquest Departament que controla Junts per Catalunya. Tres hores de reunió, amb la participació d’Aragonès, una reunió entre el president i el conseller Giró d’un quart d’hora –mentre Jordi Sánchez, secretari general de JxCat, anunciava que el seu partit es desmarcava de qualsevol pacte amb els Comuns– i una darrera trobada dilluns al matí van segellar el suport dels comuns als comptes de Giró.
El president Aragonès es plantava i ho anunciava de seguit, a primera hora de dilluns, al consell de Govern, fent cas omís a la remor que arribava de Junts per Catalunya. La formació juntista ha viscut els darrers dies víctima la dicotomia derivada de l’elecció de consellers que va fer en el seu moment. Davant la incomoditat de certs sectors del partit amb l’acord de Govern –sectors que ara lideren el grup parlamentari–, les conselleries van anar a parar, en part, als sectors més pragmàtics, sobretot en el cas de Jaume Giró, que no pertany al partit. Això ha generat el contrast d’un Govern negociant amb els comuns i una oposició bel·ligerant del grup parlamentari amb l’acord.
Aquesta situació tensa l’independentisme fins al punt que, alguns, veuen perillar, ja no el govern del 52%, sinó el del 41%, que és el percentatge que sumen ERC i Junts per Catalunya. Aquestes formacions han divergit en els dos moments més importants de la legislatura, la taula de diàleg, on Junts no va ser present, i els pressupostos.
Això explica que Elsa Artadi, abans de l’inici del ple, anunciés que demanarien “una reunió d’urgència al més alt nivell amb ERC”, perquè “cal analitzar dos elements fonamentals. Primer, on queda l’acord entre Junts i ERC? Sis mesos després no s’està complint. Segon, quin recorregut nacional té aquesta legislatura? El preacord pot suposar l’aprovació d’uns comptes, però és un fracàs de l’independentisme”, assegurava la portaveu del partit.
Cap recel, però en boca de Giró, que l’únic però que ha assenyalat als seus pressupostos, durant la presentació al Parlament, era que no podien disposar de les eines d’un estat sobirà i que no serien votats per la CUP, però que ha convidat els diputats anticapitalistes i també als del PSC a votar-los. “Seria un acte d’irresponsabilitat política privar els ciutadans de l’oportunitat i dels recursos per superar la crisi sanitària, econòmica i social que ha significat la pandèmia”, recitava Giró.
Fora d’això han quedat els socialiste,s que fins al darrer moment havien estès la mans al Govern per facilitar la tramitació dels pressupostos, davant la negativa del Govern. La seva portaveu, Alicia Romero, ha volgut aprofitar el seu torn per evidenciar la ruptura de les majories independentistes els darrers anys: “vostès han aprovat més pressupostos amb els comuns que amb la CUP”.
Un ple tens protagonitzat per Joan Canadell
El ple de l’aprovació pressupostària ha evidenciat, i de quina manera, l’hostilitat amb què certs sectors de Junts per Catalunya veuen l’entesa entre el president Aragonès i els comuns per tirar endavant amb els Pressupostos. Qui s’ha erigit com a representant d’aquest sector enfrontat al pacte amb els comuns és Joan Canadell, expresident de la Cambra de Comerç de Barcelona i un clar outsider al si del grup parlamentari.
Canadell ha acusat el president català de renunciar a la “via àmplia” –en referència a l’eslògan electoral d’Esquerra Republicana– i apostar per l’autonomisme, així com d’estar signant “el preludi d’un nou tripartit”. El diputat també ha distingit el seu partit, Junts per Catalunya, com “la garantia perquè el model d’Ada Colau no sigui el de tot Catalunya”. Pel que fa al partit de l’alcaldessa de Barcelona, Canadell els ha acusat de “fer el pacte del mercat de Sant Antoni en un diumenge: un canvi de cromos”, en referència al fet que ERC aprovarà, com a contrapartida, els pressupostos de Barcelona en Comú a l’Ajuntament de la capital catalana.
Canadell, a més a més, ha assegurat que “sense un Govern del 52%, la legislatura quedarà tocada i posarà en risc el compromís per la independència”. També ha acusat la CUP de ser el partit del “no a tot” i de voler “negociar el model de país”, tot i exigir el president Aragonès la insistència del pacte dels pressupostos amb el partit anticapitalista.
Però, sobretot, la crítica ha anat adreçada a Pere Aragonès, a qui ha responsabilitzat de pactar amb “un partit no independentista que carrega contra el soci de Govern”. “Si volen anar girant 180 graus cap a l’autonomia no ens hi trobaran”, i ha etzibat també que el pacte d’investidura entre la CUP i ERC “els ha durat poc”. El president Aragonès ha abandonat l’hemicicle durant aquest torn i el diputat David Cid, dels comuns, ha rebutjat explícitament el discurs de Canadell.
Si Junts pensa que traient a Canadell d'allà on el tenien amagat deixaran a Catalunya sense pressupostos, s'equivoquen.
— David Cid (@Ciddavid) November 22, 2021
No ens trobaran en cap provocació. Primer, l'interès general del país i la seva gent.
Pel que fa a la CUP, Eulàlia Reguant ha lamentat que, tot i “haver acordat un punt de partida, no han volgut seguir el camí cap a un horitzó social i nacional compartit”, deia la diputada en referència als partits del Govern. “En pressupostos de macroprojectes i turisme no hi som",
Per part d'ERC, el diputat Lluís Salvadó ha assegurat que les confiances amb la CUP "resten senceres" tot i la divergència en els pressupostos, i ha agraït el canvi de posició d'Ernest Maragall, líder del partit a Barcelona, que aprovarà els pressupostos de la ciutat, cosa a la qual s'havia negat en un principi.
Joan Carles Gallego, des d'En Comú Podem, ha reconegut que els pressupostos "segurament no són els millors possibles", però "s'han introduït elements que els milloren quantitativament".
Des del PSC, Alícia Romero ha acusat els signants dels pressupostos d'haver fet "un acord improvisat i agònic" i que la tramitació dels comptes envia la majoria independentista "a la paperera de la història". Aquest argument ha estat rebutjat per les parts implicades. D'una banda, la CUP ha assegurat, a través de Reguant, que no té la voluntat de trencar relacions amb el Govern català, tot i el xoc amb els pressupostos, si bé li ha reclamat "un horitzó independentista". Jaume Giró, conseller d'Economia, no s'ha mostrat bel·ligerant amb els anticapitalistes, si bé ha assegurat que els pressupostos no són "la palanca d'una revolució", sinó "un instrument per millorar les coses".