El 20 de novembre no és, només, la data més significativa dels nostàlgics de la dictadura, que recorden el dia en què van morir el dictador Franco (1975) i el fundador de Falange, José Antonio Primo de Rivera (1936). Tal com també passa amb el 12 d’octubre, dia de la “Hispanitat”, l’antifeixisme celebra aquestes efemèrides per instaurar el seu discurs i per contraprogramar els actes que se celebren per recordar Francisco Franco o el genocidi espanyol a l’Amèrica Llatina. Casualitat o no, l’Escola de Formació Guillem Agulló, impulsada des d’Òmnium Cultural, ha triat el 20 de novembre de 2021 per celebrar les seues primeres jornades.
Els creadors d’aquesta escola la defineixen com “un espai de formació teòrica i pràctica de les eines per a l’enfortiment democràtic, per a la defensa de l’exercici dels drets civils i polítics, per a l’empoderament de la societat civil, per fer front a l’amenaça del discurs d’odi i del creixement de l’extrema dreta i el feixisme –que posen en risc la cohesió social– i per generalitzar les eines de la lluita noviolenta i de l’exercici de la desobediència civil”.
En el discurs inaugural, Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, es mostrava “orgullós” d’obrir aquesta escola de formació, i brindava un record “a totes les persones que pateixen la repressió al conjunt dels Països Catalans”, referint-se especialment als exiliats. L’escola, deia, l’entén com una oportunitat “per empoderar-nos, per tornar-ho a fer” i per continuar la tasca dels “cinc empresaris visionaris” que van fundar Òmnium Cultural fa ara seixanta anys, formant mestres de català en la clandestinitat. Comparava, la feina feta en aquell temps, amb la desobediència civil exercida aquests dies a través d’entitats com ara la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, les que es dediquen a rescatar migrants que naufraguen en aigües internacionals, amb la societat que va fer possible l’1 d’octubre o amb els qui dècades abans van lluitar contra el servei militar obligatori.
L’Escola Guillem Agulló, deia Jordi Cuixart, serveix “per guanyar maduresa col·lectiva com a societat”. Perquè “per tornar-ho a fer és imprescindible fer-ho junts i ens cal passar a l’acció des del convenciment que la lluita noviolenta no és una lluita passiva, sinó propositiva, que exigeix el nostre compromís i la nostra capacitat de sacrifici”. El president d’Òmnium Cultural també assegurava que la ciutadania “té molt més poder que no pensa”. Exemplificava, per argumentar aquesta afirmació, el fet que el 3 d’octubre “vam aconseguir que el rei s’aixequés de la cadira, i potser ell era més conscient del nostre poder que nosaltres mateixos”. Cuixart feia una crida a teixir complicitats i a “transformar aquest poder en força”.
Perquè “el problema de la humanitat no és l’obediència civil, sinó la desobediència civil”, concloïa Cuixart citant l’assagista Howard Zinn. Una frase que Cuixart també va dir en el seu al·legat final al Tribunal Suprem.
L’Escola de Formació Guillem Agulló, tal com anunciava el seu coordinador, el filòsof Xavier Antich –també membre de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural–, compta amb 600 inscrits i la participació de 16 organitzacions juvenils. David Fernández, activista, periodista i exdiputat de la CUP, intervenia també per inaugurar aquesta escola de formació recordant l’acte celebrat el dia anterior a la Via Laietana, a la prefectura de la Policia Nacional espanyola, fundada durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera. La trobada, organitzada també per Òmnium Cultural, se celebrava per exigir que la comissaria siga tancada i reconvertida en un centre de memòria històrica per recordar els torturats en aquesta caserna al llarg de la història.
Tot recordant la data del 20 de novembre, Fernàndez era ben explícit: “encara en patim les conseqüències”. Concretament les de la dictadura i les de la “transició pacífica, que va tenir 714 morts davant la ‘revolució violenta de Portugal, que en va tenir 17”. El periodista i ex-referent de la CUP, en un discurs replet de citacions i de records, també enumerava xifres per denunciar la situació adversa, en termes socials, en què es troba el país, on “un 35% de la ciutadania viu en la precarietat perpètua, 53.000 persones no tenen una llarg digna i hi ha tres milions de pobres a tots els Països Catalans”. També apuntava que “en els darrers vint anys, el preu de l’habitatge ha pujat un 300% i els salaris només un 50%”. En aquest sentit, lamentava que “volem que els nostres fills i filles siguin raonables, solidàries i tolerants quan el mercat capitalista ens tracta com a ratolins i, mentrestant, demanem als mestres que ens converteixin en humans civilitzats”.
Per denunciar “l’emergència democràtica”, Fernàndez assenyalava Cuixart com “la metàfora” d’aquesta mancança. “Sembla mentida que cada generació de catalans hagi de conèixer què és la repressió, l’exili i la presó”. També recordava el 50 aniversari de l’Assemblea de Catalunya, i reivindicava la capacitat de Barcelona a l’hora de mobilitzar la població. Prova era la cita del president nord-americà George W. Bush, que en el context de la segona guerra de l’Iraq va afirmar que “no seria Barcelona qui em faci canviar la política internacional”. I és que la capital catalana va protagonitzar la mobilització més massiva contra aquella intervenció militar, així com també la més nombrosa a favor dels refugiats l’any 2017 o, com també apuntava David Fernàndez, va donar una resposta solidària davant els atemptats del 17 d’agost d’aquell any: “quan la resposta clàssica és demanar penes de mort, aquí vam exigir que deixessin de traficar amb armes”. L’ex-diputat també recordava “el major acte de desobediència civil de l’Europa contemporània”, tot referint-se al referèndum de l’1 d’octubre.
Neus Català, Arcadi Oliveres i Guillem Agulló eren els principals protagonistes del discurs de Fernàndez, que recordava que l’Escola es constitueix un 20 de novembre, “moment constituent de l’antifeixisme”. Thais Bonilla, periodista valenciana especialitzada en drets humans, li prenia el relleu per mostrar-se orgullosa per inaugurar una escola que duu el nom de Guillem Agulló, jove antifeixista natural de Burjassot (Horta) que va ser assassinat per l’extrema dreta l’any 1993 i que ha esdevingut tot un símbol. Bonilla feia un al·legat a l’empoderament popular i a la capacitat d’exercir el poder des de la societat civil alliberant-se de l’acomplexament. “El poder li diu violència a tot allò que els hi fa por o que pot fer trontollar les seues estructures”. Segons la periodista, aquesta nova escola és “una oportunitat per generar aliances i teixir resistència a través de la transversalitat de les lluites”. Explicava, també, el seu discurs que “la formació s’ha d’entendre com una eina de lluita”, i recordava els dies previs de l’1 d’octubre, “on es van fer petites formacions de resistència pacífica i noviolenta”. Segons Bonilla, la creació de l’escola també es justifica pel fet que “necessitem preparació per un context que sovint ens va a la contra”.
En aquesta primera sessió de l’Escola de Formació de Guillem Agulló se celebren, de manera simultània, sis taules rodones –de matí– i altres sis, també simultànies, de vesprada. Els periodistes Jordi Borràs, Alba Sidera, Miquel Ramos, Nora Miralles, Núria Cadenes o activistes com ara Gabriela Serra, Jordi Armadans, l’advocada Laia Serra o la psicòloga Alba Alfageme parlaran de qüestions com ara formació antirepressiva, en seguretat digital, feminisme, activisme en lluita antifeixista, defensa del territori, lluita per un habitatge digne i molts altres temes en aquests tallers. Els filòsofs Xavier Antich i Marina Garcès tancaran les jornades, que culminen amb un monòleg i un concert. La programació es pot consultar ací, i les jornades es poden seguir en directe i en diferit a través del vídeo inserit a sota.