Òmnium Cultural convocava aquest divendres a les 19 hores un acte davant la prefectura de la Policia Nacional de Via Laietana per exigir convertir la comissaria en un centre de memòria històrica destinat als ciutadans. La prefectura de Via Laietana sempre ha estat objecte de polèmica, arran de les tortures i vexacions que s'hi feien durant el franquisme i transició. És per això que el president d'Òmnium demanava just davant la comissaria i sota la mirada d'alguns policies el seu trasllat i no destinar cap euro dels pressupostos a la millora del recinte.
L'esdeveniment començava passada les 19h, amb la interpretació del Cant dels Ocells de Pau Casals per part d'un grup format per dos violins i un violoncel, anomenat Atrium Ensemble. L'inici també ha estat marcat per les paraules de Pau Casals a les Nacions Unides, on el violoncel·lista recordava la història de Catalunya en un discurs que compleix 50 anys enguany.
L'acció comptava amb la participació de diverses víctimes de tortures dutes a terme a la mateixa prefectura. Els protagonistes serien Pilar Rebaque, Blanca Serra, Carles Vallejo i Norma Pedemonte, advocada d'algunes víctimes. Tots ells recordaven les tortures que van patir a la comissaria de Via Laietana i exigien el trasllat del centre, a causa d'aquesta "anomalia democràtica.
La primera a explicar la seva experiència a la comissaria era Pilar Rebaque. Detinguda el desembre de 1970 i interrogada a la prefectura, Rebaque remarcava que les dones van ser doblement discriminades. "Mentre els homes en sortir de Via Laietana podien descansar a la presó, a nosaltres, a la presó de la Trinitat, ens esperaven les cruzadas evangélicas, que ens volien reeducar per ser útils per a la societat", deia Rebaque, membre de la Comissió de la Dignitat. També va voler remarcar la discriminació que va patir el poble gitano i el col·lectiu LGTBI en aquella presó.
L'acte es duia a terme a dalt d'un escenari envoltat per una tanca. La porta de la prefectura i les seves finestres estaven tapades amb lones negres, mentre que a les seves parets s'hi anaven projectant imatges de torturats en aquella comissaria. Tot just després de Rebaque, pujava a dalt de l'escenari Blanca Serra, que va ser torturada en plena democràcia. "Molts esperàvem que la mort de Franco acabés amb la funció sinistra de la Prefectura, però no va ser així", deia. De fet, ella estava exiliada a la Catalunya Nord quan va morir el dictador, i va ser quan va tornar a Barcelona quan va passar fins a quatre cops diferents per "la casa dels horrors.
Tot seguit, pujava a l'escenari l'advocada de Guillem Padilla i Paula García, dos joves detinguts arran de les protestes post-sentència del Procés. La defensora, Norma Pedemonte, explicava el relat dels dos joves, que narren escenes "terrorífiques" dins la prefectura. De fet, Pedemonte explicava que Paula Garcia "va veure sang a les parets", mentre Guillem Padilla, el famós noi de la dessuadora taronja, relatava "escenes violentes".
El president de l'Associació Catalana d'ex-presos polítics del franquisme, Carles Vallejo, també va ser protagonista durant l'acte. Va ser detingut i torturat el desembre del 1970, quan treballava a la SEAT i estava implicat en l'organització sindical que treballava per protestar contra sis sentències de mort contra membres d'ETA. Va passar 20 dies a la prefectura, però el pitjora era que no sabia quan sortiria, perquè es va aplicar l'estat d'excepció, fet que suspenia automàticament l'habeas corpus. "Arribar a la presó va ser una alliberació", relatava davant la mirada dels assistents. A la primera planta de l'edifici, moltes personalitats conegudes i també anònims van patir tortures, humiliacions i vexacions. Vallejo afirmava que aplicaven "mètodes de la Gestapo", a més que "van aprendre mètodes innovadors de la CIA i FBI".
Per acabar, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, afirmava que la resistència dels torturats era també la de "tot un poble”. Cuixart també recordava les 113 persones de l'Assemblea de Catalunya que van ser detingudes, portades a la prefectura i sotmeses a tortures. Alhora, Cuixart denunciava que l'Estat "no vol trencar amb el seu passat franquista". "Aquesta prefectura és un símbol que la repressió persisteix", firmava el president de l'entitat en referència al més d'un miler de represaliats pel procés.
L'acte acabava amb tots els protagonistes a dalt de l'escenari, ressaltant el lema de l'acte: "Memòria contra la impunitat". Un esdeveniment per denunciar cada any de tortures i vexacions.