L’ombra de l’Hermitage també sobrevola el sud del país. L’empresa russa que gestiona aquest museu de pintura i antiguitats, un dels més destacats del món, va obtenir el compromís de la Generalitat de Catalunya, a finals de 2012, per instal·lar-se a la ciutat de Barcelona. Però els canvis polítics viscuts durant l’última dècada, sumats també als canvis que ha anat experimentat el projecte, han desembocat en una disputa institucional que compromet la instal·lació del museu a la capital del Principat. A hores d’ara, el Port de Barcelona i l’Ajuntament de la ciutat s’han inserit en una espiral judicial per resoldre un conflicte que té l’origen en el següent debat: l’Hermitage s’adequa a l’estratègia turística i econòmica que ha de seguir Barcelona?
Els contraris a la seua instal·lació, entre els quals hi ha el partit majoritari al si del Govern local –Barcelona en Comú– i els moviments veïnals de la Barceloneta, barri en el qual es projecta la ubicació del museu, consideren que l’Hermitage és «contrari a l’interès públic de Barcelona» i que suposa «una burda pantalla per a l’enèsima operació especulativa, que tindria greus conseqüències en termes de turistització, mobilitat, gentrificació, transformació de comerç, expulsió del veïnat i impactes en la salut». És el que es llegeix al manifest «per un port ciutadà, no a l’Hermitage», signat per diverses entitats per rebutjar el projecte. L’actual regidor barceloní de Cultura, Jordi Martí, comparava en una entrevista a aquest setmanari el projecte de l’Hermitage amb el de l’ostentós l’Hotel W, ubicat al mateix barri, que «representa una etapa determinada de Barcelona, quan la ciutat va decidir obrir-se al turisme (...) però crec que avui hi ha un consens absolut sobre el fet que, sense haver de carregar-nos allò, l’aposta d’ara ha de ser una altra».
Els socis dels comuns a l’Ajuntament de Barcelona, el PSC, no tanquen la porta al projecte, que sí que compta amb el vistiplau de Junts per Catalunya i el d’altres actors socials que veuen en l’Hermitage una oportunitat per projectar la ciutat a través d’un referent mundial de la cultura. La institució que més s’ha posicionat a favor de la instal·lació de l’equipament és el Port de Barcelona, que ha aprovat la concessió dels terrenys, propietat del mateix port i molt propers a l’esmentat Hotel W, per a la instauració de la pinacoteca. Concessió rebutjada per l’Ajuntament de Barcelona, que acusa l’entitat portuària de no haver respectat la posició del consistori, que esperava una reformulació del projecte per aprovar-ne la instal·lació, tal com va explicar la regidora d’Urbanisme, Janet Sanz, en roda de premsa. Ara, l’afer està en mans dels tribunals després d’un recurs imposat pels promotors de la franquícia del museu contra l’Ajuntament. Els impulsors del museu defensen la vigència de la concessió atorgada pel Port, tot i el rebuig de l’Ajuntament que, amb tot, no rebutja la inversió, però demana un projecte que s’adapte a les necessitats que, entenen, té la ciutat.
Alacant
És en aquest context quan, el passat mes d’octubre, la ciutat d’Alacant es presentava, de manera oficiosa, com a candidata alternativa per acollir l’Hermitage. Les disputes viscudes a Barcelona en relació al projecte no han fet canviar el parer dels promotors de la franquícia –gestionada en un 80% pel fons d’inversió suís-luxemburguès Vària i en un 20% per la societat Cultural Development–, que encara prioritzen la capital catalana per acollir l’equipament. Tot i així, altres ciutats com Madrid, Sevilla, Màlaga o Alacant veurien positivament la possibilitat d’erigir-se com a seu alternativa de l’Hermitage a l’Estat espanyol.
Curiosament, el museu s’ha convertit, també, en un cas de disputa política a Alacant. Tot i que el projecte encara no és oficial i, fins i tot, des de la regidoria de Cultura, liderada per Antonio Manresa –de Ciutadans– el donen pràcticament per perdut. El passat 8 d’octubre, el conseller valencià de Cultura, Vicent Marzà (Compromís) va enviar una carta a l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala (Partit Popular) per proposar l’adquisició d’una part del Teatre Principal –equipament cultural de referència a la ciutat– per part de la seua Conselleria. El Teatre és propietat de tres entitats: l’Ajuntament, la Conselleria esmentada i el Banc de Sabadell. La intenció de Marzà és adquirir la part que correspon al consistori i duplicar, així, la seua presència institucional en el Principal. La Conselleria demana la constitució d’una direcció artística a través d’un concurs públic per al Teatre, que a hores d’ara està dirigit per l’exregidora del PP María Dolores Padilla en virtut de subdirectora. La Generalitat Valenciana denuncia que «no s’ha materialitzat l’augment significatiu de l’aportació dels propietaris per a ser destinada a una millora de la programació» del Teatre Principal que, a més a més, asseguren, «no té en compte el sector cultural valencià».
Aquesta oferta no va obtenir, només, la negativa previsible de l’Ajuntament alacantí com a resposta. Cinc dies més tard, l’alcalde Luis Barcala responia per carta al conseller Vicent Marzà declinant, «amb tot el respecte», la sol·licitud del conseller «amb el més absolut convenciment que és la nostra responsabilitat el fet de mantenir el caràcter municipal d’una institució cultural tan significativa». I a banda de demanar més implicació de la Generalitat en matèria cultural a Alacant, tot denunciant que la Conselleria de Cultura només inverteix el 7% del seu pressupost a tota la demarcació provincial alacantina –que acull el 37,5% de la població del País Valencià–, Barcala exigia a la Conselleria «que ens donen suport en l’oportunitat de portar cap a Alacant el Museu Hermitage rebutjat per Barcelona. Alacant ho mereix, com bé diu vostè, i mereix que vostès s’hi impliquen preparant i recolzant la candidatura de la nostra ciutat com a seu del museu, finançant-ne l’adquisició i remodelació de l’emplaçament adequat i obtenint un espai cultural de magnitud universal».
Aquesta última carta data del 13 d’octubre, però no hi ha hagut cap altra notícia al respecte. Des de l’equip del regidor Antonio Manresa reconeixen que no tenen clar l’indret en què es podria ubicar l’Hermitage a Alacant. Els rumors obren la porta a la possibilitat d’instal·lar-lo a Les Cigarreres, equipament cultural construït en el mateix espai en què s’ubicava l’antiga fàbrica de tabacs –que donava treball a centenars de dones durant el segle XX– o al convent de les Monges de la Sang, al barri antic de la ciutat. Res, però, no supera l’àmbit de l’oficiositat. Des de l’Ajuntament pretenen que la Conselleria responga aquesta darrera carta i explicite el seu suport a la candidatura, perquè entenen que sense l’empenta de la Generalitat el projecte no té possibilitats. Des de la Conselleria de Cultura, en canvi, exigeixen la presentació d’un projecte formalitzat, amb cara i ulls, per poder sotmetre’l a estudi i donar una resposta. «No se’ns ha explicat res ni ens han convocat a cap reunió, cosa que evidencia que no hi ha cap oferta formal ni cap projecte», lamenten des de la Conselleria presidida per Vicent Marzà, des d’on asseguren no tindre informació suficient com per fer-ne una valoració.
Des de l’Ajuntament insisteixen que, abans que formalitzar res, «necessitem el suport del Consell», que hauria d’arribar, entenen, amb una resposta de Marzà a la carta que va rebre de Barcala. Des de la regidoria alacantina de Cultura entenen que l’acollida de l’Hermitage situaria la ciutat en l’àmbit internacional «més enllà del sol i platja», i que Alacant guanyaria en termes de dimensió i dinamisme cultural.
Però no és només el «silenci» de la Generalitat allò que provoca pessimisme a l’Ajuntament d’Alacant envers l’arribada de l’Hermitage. Segons la regidoria de Cultura alacantina, els han fet arribar que Barcelona torna a estar disposada a acollir la pinacoteca russa. En canvi, fonts del consistori de la capital catalana asseguren a aquest setmanari que el posicionament del govern local en aquesta qüestió «no s’ha mogut ni un mil·límetre», cosa que fa pensar que l’Hermitage està encara lluny d’instal·lar-se a Barcelona. Hi ha, però, un altre actor que intenta que el desenllaç siga un altre. Es tracta del Port de la ciutat, des d’on semblen disposats a lliurar aquesta batalla fins al final. Prova és el fet que l’assumpte està en els tribunals perquè la justícia valide la llicència atorgada per la institució portuària. El Port de Barcelona, hermètic davant les consultes realitzades des d’aquest setmanari, només transmet que la seua voluntat és que l’entitat puga promoure usos culturals, malgrat els recursos interposats. Una manera de suggerir que aniran fins al final en aquesta qüestió i que intentaran, de totes totes, acollir l’Hermitage malgrat l’oposició consistorial.
A Barcelona, com a Alacant, l’Hermitage no és motiu de debat cultural, sinó d’estricta disputa política.