Món

Abdulkarim Omar: “El terrorisme no serà derrotat sense resoldre la crisi de Síria”

Abdulkarim Omar (Qamixli, nord-est de Síria, 1961) és el cocap de la Comissió de Relacions Exteriors de l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria (AANES), més coneguda com a Rojava. Conversem per videotrucada amb ell després que el passat 20 d’octubre el Parlament català reconegués aquesta regió kurda autònoma, que legalment forma part del territori de la República Àrab Siriana, com a subjecte polític. Els darrers anys, aquest territori, fronterer amb Turquia, ha estat clau –i continua sent-ho– en la lluita contra l’Estat Islàmic.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Primer de tot, i atesa la situació constant de conflicte en què es troben, creu que els Estats Units podrien retirar tropes tal com van fer el 2019?

–Quan Joe Biden es va trobar amb Recep Tayyin Erdogan a Roma, no li va donar llum verda per una nova invasió. Però d'ençà que tenim l’experiència prèvia, quan Donald Trump va donar el permís a Turquia per envair, assumim que això pot passar de nou i estem preparats per fer-hi front. Qualsevol nova invasió de Turquia al nostre territori donarà, de nou, una oportunitat a l’ISIS per reorganitzar-se. I, per descomptat, qualsevol nova invasió turca provocarà un desplaçament de gent del territori i, per tant, una nova catàstrofe humanitària

Com són les seves relacions diplomàtiques amb Estats Units avui en dia? I amb Rússia?

–D’ençà que hi ha el nou president, Joe Biden, la relació és molt bona i estable. Especialment pel que fa a la col·laboració per combatre l’ISIS. Aquest és el motiu pel qual el govern dels EUA col·labora amb nosaltres donant suport a l'estabilització de la regió. El nou govern ha assegurat que serà present a Síria per molt de temps, com a mínim fins que s’hagi derrotat del tot l’ISIS. Pel que fa a Rússia, és un país amb gran presència a Síria i no hi haurà cap solució política per Síria sense col·laborar amb Rússia. La relació entre l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria i Rússia és normal i sempre li demanem que prengui un rol per solucionar la crisi de Síria i que pressioni el Govern sirià perquè reconegui l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria. Com se sap, hi ha un acord d’alto el foc entre els Estats Units i Turquia i entre Rússia i Turquia per no atacar les regions del nord i l’est de Síria, però Turquia no l’està complint. Per tant, estem demanant sempre als Estats Units i a Rússia que posin pressió perquè deixin d’atacar aquestes regions.

Estan preocupats davant la possibilitat que Putin obri la porta a una nova ocupació. Els darrers mesos s’ha dit que Turquia podria intentar ocupar noves zones…

–Tenim preocupacions en relació a això. Però els EUA confirmen sempre que no hi ha cap acord amb Turquia per atacar-nos. Estem preocupats amb la possibilitat d’un acord entre Turquia i Rússia, sobretot després de la darrera trobada entre Erdogan i Putin. Estem preocupats per si hi ha cap pacte per entregar regions. Alhora, Rússia també confirma que no hi ha cap acord per envair les nostres regions amb Turquia.

Quina estratègia segueix ara Al-Assad amb AANES?

–La mentalitat del règim sirià no ha canviat en cap moment des de l’inici de la crisi i el conflicte. Estan pensant en prendre el control militar de tot Síria amb el suport dels seus aliats. El règim no canviarà la seva mentalitat sobre nosaltres.

Tenen un gran nombre de presos i familiars de l’ISIS al seu territori. Com pensen afrontar aquesta situació? Tem un ressorgiment de l'ISIS al seu territori?

–Vam anunciar la victòria sobre ISIS, però és una victòria militar i territorial. Vam anunciar que havíem vençut l’estat de l’ISIS, però no la mentalitat de l’ISIS. El terrorisme no pot ser només derrotat militarment, ha de ser radicalment vençut arreu de Síria. ISIS encara existeix en algunes regions que controla. És per això que necessitem continuar amb la coordinació amb la coalició internacional i derrotar completament ISIS. En alguna regió que havia estat sota control d’ISIS encara hi ha la mentalitat d’ISIS, i això vol dir que encara existeix. La crisi econòmica i el fet de no rebre ajuda humanitària podria permetre a ISIS reorganitzar-se a la nostra regió. L’ISIS encara existeix a través milers de combatents que són als centres de detenció i milers de les seves famílies que són als camps de detinguts i de familiars de detinguts. Aquest és un cas complicat, amb el qual la comunitat internacional no està assumint la seva responsabilitat. Els combatents de l’ISIS, que han comès crims contra la humanitat, han de ser perseguits en aquesta regió. Però, desafortunadament, la comunitat internacional, en especial els països europeus, no estan col·laborant ni coordinant-se amb nosaltres per retornar aquests ciutadans i perseguir-los als seus països. La situació en aquests camps és molt perillosa, està creixent una nova generació d’infants amb la mentalitat de l’ISIS. La decisió de la Unió Europea i els països europeus de no acollir aquests ciutadans és un error. Molts d’aquests ciutadans detinguts als camps són infants que no són culpables, són víctimes de la guerra. Els països europeus han d’assumir la responsabilitat amb aquests infants i acollir-los. Si aquests infants es queden aquí, creixeran amb la mentalitat de l’ISIS i seran molt més perillosos que l’ISIS, perquè creixeran amb la mentalitat terrorista. Els països europeus han d’assumir les seves responsabilitats i acollir aquests infants per integrar-los i rehabilitar-los.

Com avança el treball del seu país perquè sigui reconegut com un actor internacional més per part de les Nacions Unides o altres actors internacionals?

–L’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria té l’acceptació global i la comunitat internacional es relaciona de facto amb l’AANES. Tenim diversos representants als països europeus que fan la seva feina com a representants de l’Administració Autònoma. Com a Administració Autònoma tenim relacions amb els països europeus, Canadà, Austràlia, Rússia i altres països. No ens volem relacionar amb la resta de comunitats i països, tal com ho fan els Estats, perquè actuen seguint només el seu propi interès. Estem desenvolupar les nostres relacions amb totes les comunitats, regions, associacions i persones d’altres comunitats. Quan Trump va donar llum verda a Turquia per enviar-nos, vam veure com tota la comunitat internacional pressionava el govern de Trump perquè tornés a Síria i ho van reconsiderar. I com Administració Autònoma, apreciem realment i li donem molt valor al reconeixement del Parlament català i n’estem molt agraïts. Hem enviat missatges al Parlament i a totes les entitats polítiques que li han donat suport, i esperem que aquest reconeixement sigui el primer pas per estrènyer i desenvolupar les relacions entre nosaltres i la regió de Catalunya. Esperem que sigui l’inici d’una bona relació amb el Parlament de Catalunya i el Govern. I, a la vegada, estrènyer la relació entre la gent del Nord i Est de Síria i la de Catalunya.

L’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria ha estat reconeguda per altres països al mateix nivell que ho ha fet Catalunya?

–No. El primer reconeixement formal de l’Administració Autònoma com a entitat política ha estat el del Parlament de Catalunya. És una decisió històrica que valorem. El 2015, el parlament del govern regional del Kurdistan va reconèixer l’Administració Autònoma, però desafortunadament el govern regional Kurd no va acceptar aquest reconeixement i no va desenvolupar les relacions amb l’AANES.

De cara al futur, tenen converses amb altres regions per aconseguir aquest reconeixement?

–Nosaltres pensem que el reconeixement oficial general arribarà quan Síria reconegui l’Administració Autònoma i quan tinguem un reconeixement legal al si de la constitució de Síria. Volem tenir relacions estretes amb diferents comunitats i no Estats, perquè els estats es relacionen entre ells d’acord, només, amb els seus interessos. Volem tenir relacions amb les societats i les comunitats, volem tenir activitats no fent cas dels propis interessos. Com a exemple d’això, el Estats Units, Rússia i els estats de la Unió Europea sempre estan considerant la posició de Turquia, és per això que no volen tenir relacions oficials amb nosaltres. Però les comunitats d’aquests països estan estrenyent les relacions amb les persones del nord-est de Síria. Totes les comunitats d’arreu del món volen tenir relacions amb l’Administració Autònoma. Això es deu a que hem fet un bon paper derrotant l’ISIS i hem fet molts sacrificis, amb més de 12.000 màrtirs. La comunitat internacional ho valora. Però els estats no ens volen reconèixer perquè estan afectats per la posició de Turquia, perquè Turquia sempre els amenaça. A més, tenim altres qualitats, com ara el respecte a les diferents comunitats religioses o el paper de les dones, que desperten l'interès en la comunitat internacional. L’AANES és l’única regió de l’orient mitjà on hi ha tres llengües oficials a les escoles, cada nacionalitat en la seva: els kurds en kurd, els àrabs en àrab i els cristians en siríac.

Com són, avui dia, les seves relacions amb els altres territoris kurds?

–La nostra relació amb els altres territoris kurds és bona. Especialment, després de la resistència de Kobane contra l’ISIS, tots els partits i regions kurdes ens han donat suport. I molts kurds de moltes parts del Kurdistan i d’arreu s’han sumat a la nostra revolució i han lluitat per derrotar l’ISIS. Tenim una bona relació amb tots els partits kurds de totes les parts, especialment amb els del sud. Només tenim dificultats amb el partit PDK, que està al Govern Regional del Kurdistan, perquè Turquia els pressiona per no tenir relacions amb nosaltres.

Quin és el seu projecte polític per Síria?

–Som sirians i treballem amb tots els sirians per trobar una solució a aquesta crisi. Treballem per construir una nova Síria descentralitzada, una Síria democràtica. Per suposat, els nostres projectes no suposen cap amenaça per al territori de Síria o de cap altre país.

Pateixen perquè l’aliança de l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria amb els Estats Units pugui posar en dubte la seva sobirania, en tant que pugui quedar supeditada?

–Quan va començar la revolució de Rojava [2012], els Estats Units no eren presents al territori. Per tant, depeníem del coratge de la nostra gent. Quan l’ISIS va atacar Kobane, vam començar a cooperar amb l’aliança internacional liderada pels EUA. El resultat és que vam poder alliberar una gran part del territori sirià del domini de l’ISIS. Això és bo. I continuem cooperant amb els Estats Units i també amb Rússia, però seguim depenent de nosaltres mateixos i la nostra gent. Tenim relacions amb tots els Estats preocupats per resoldre la crisi a Síria. Busquem suport de Rússia, Estats Units i altres actors internacionals perquè la situació a Síria sigui estable i puguem construir un Estat democràtic. El terrorisme no serà derrotat definitivament sense resoldre la crisi de Síria.

Per últim, l'economia del seu país és predominantment agrícola. En el context actual, és factible trobar alternatives i evitar migracions des del seu territori?

–La situació econòmica està col·lapsant i estem intentant fer-hi front. La població a la nostra regió és de més de cinc milions de persones. Aproximadament, un milió d’aquestes persones s’ha mogut des de diferents ciutats de Síria a la nostra regió. L’únic vincle amb l’ajuda humanitària és a través de la frontera, però aquest pas fronterer està bloquejat per decisió de les Nacions Unides, per la pressió turca i el veto de Rússia i Xina. Tota l’ajuda humanitària que s’envia a Síria per part de la comunitat internacional va a Damasc, i Damasc no autoritza que aquesta ajuda arribi a la nostra regió. És per això que patim una crisi econòmica. A més, l’expansió de la Covid ha afectat la nostra situació perquè no tenim facilitats per protegir-nos del virus i perquè no rebem prou vacunes. Les Nacions Unides han de pensar en desbloquejar la frontera.

/ Vanesa Prieto

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.