La Guàrdia Civil compta amb nou responsable al País Valencià des d'aquest divendres. Arturo Prieto, general de brigada a l'institut armat, ha estat nomenat com a cap de la benemèrita al territori valencià per l'actual ministre d'Interior, el jutge conservador d'adscripció socialista i amb condemnes en contra per no investigar tortures policials a membres de l'organització terrorista ETA, Fernando Grande-Marlaska. La designació s'ha produït a conseqüència del pas a la reserva del general José Hermida, qui va ocupar aquest càrrec fins al passat mes de setembre.
Il·licità de naixement, Prieto va ingressar en la Guàrdia Civil l'any 1985 i durant la seua llarga carrera professional, la qual inclou destinacions com el Servei d'Informació de Biscaia, el Servei Marítim de Múrcia o cap de la comandància d'Almeria, ha format part dels anomenats Grups d'Acció Ràpida. Es tracta d'una unitat especialitzada en la lluita antiterrorista, concretament per combatre l'activitat armada d'ETA.
Aquest general de la Guàrdia Civil, arran de la seua estança en els grups que lluitaven contra el terrorisme d'ETA, acumula ombres d'emparament de tortures. L'Audiència Provincial de Bilbao va condemnar-lo l'any 1999 per mirar cap a un altre costat amb els maltractaments físics experimentats pels membres de l'organització terrorista Juan Ramón Rojo, Francisco Palacios i Xabier Arriaga. La sala, segons recull l'hemeroteca del periòdic El País, va sentenciar Prieto i un altre integrant de l'institut armat, Daniel Simón, per què «amb independència que prengueren part activa o no en aquests, que els ordenaren, o que simplement els consentiren, van tenir total coneixement dels maltractaments que s'estaven produint, sense que malgrat la seua condició de superiors jeràrquics (...) feren absolutament res per a impedir-los».
La resolució interpretava que les lesions d'aquests terroristes d'ETA eren «conseqüència dels maltractaments que van ser infligits», de manera especial a les dependències de la Guàrdia Civil a la capital de l'Estat espanyol. En abril de 2001, tanmateix, el Tribunal Suprem va anul·lar la condemna imposada per la justícia basca. Prieto va estar investigat també per les tortures professades al membre d'ETA Kepa Urra, però l'Audiència Provincial de Bilbao va determinar la seua innocència l'any 1997.