El llenguatge és la ferramenta de comunicació entre individus d’una mateixa cultura. Paraula, llengua, llenguatge, comunicació, enteniment i, a la fi, la supervivència de l’ésser humà. Sembla que l’aprenentatge d’una llengua i el seu desenvolupament fos un tret inextricable a la condició humana. Possiblement no som conscients de la importància d’aprehendre una llengua fins que aquesta ens manca i sorgeixen obstacles que impedeix el seu domini. Això és el que li va ocórrer a l’artista Irma Blank, alemanya de naixement, quan es va traslladar a viure a Itàlia a mitjan anys cinquanta del segle passat. La immersió en una cultura nova fou una experiència alienant. El desconeixement de la llengua romanç deixà incomunicada Blank i aïllada socialment. Un trauma vital que l’artista va convertir en el detonant, allà cap al 1968, de la seua exhaustiva investigació artística al voltant de les qualitats del llenguatge en tots els seus vessants.
Les comissàries, Johanna Carrier i Joana P. R. Neves, porten a l’Estat espanyol el projecte que iniciaren l’any 2017 i que ha corregut per Europa resumint no sols la història personal de Blank, sinó també els temps en què vivim, en les seues paraules. Les comissàries proposen un recorregut guiat més enllà de l’ordenació cronològica, que també hi és. Si les persones visitants són metòdiques seguiran l’itinerari del full de sala, i és que davant una mostra tan immensa i intensa s’agraeix comptar amb aquest suport. Les sèries Radical Writtings donen la benvinguda atrapant la persona espectadora en el seu blau elèctric vigorós a la vegada que orgànic. Disposades en una mateixa línia horitzontal les vint-i-cinc obres que componen One Way (1991) marquen cada una de les exhalacions rítmiques,d’Irma Blank en el precís instant que executava cada peça. I és que, com bé es constatarà durant la immersió en l’univers de l’artista, la seua creació té tant de la seua experiència vital que el vincle entre obra i desenvolupament personal resulta inextricable. Més enllà de les exhalacions de Blank fetes ritual a la seua pràctica creativa, les línies d’One Way es perceben com batecs constants, una mena de projeccions potents a l’inici i que es dissipen arribades a la seua fi, o viceversa.
Els panells de Gesetztafel I-VII (1993) també posseeixen el vigor de l’energia emanada per Blank. En un primer cop d’ull les ratlles horitzontals que emanen de la columna vertical esdevenen una mena d’esquelets vertebradors, d’ací el sentit orgànic d’aquests immensos llenços. A continuació d’aquesta primera experiència vital es presenten els diferents estadis que han conformat la investigació de Blank al voltant del llenguatge com a fenomen. El conjunt Eigenschriften (1968-1973) és una “exploració íntima de l’acte d’escriure sense paraules, alliberada l’escriptura de l’ambigüitat i de les limitacions semàntiques”, expliquen Carrier i Neves. Blank executa sèries sorgides de la necessitat espontània d’escriure per a si mateix, com diu el mateix títol de la sèrie. “Vaig començar a omplir eixe buit ratllant xicotets signes al llarg de pàgines i més pàgines. Eren microsignes, fragments d’alfabets imaginaris. En eixe moment, jo no era del tot conscient que creava un món paral·lel per a omplir el gran buit que havia creat la insuficiència del llenguatge”, confessa l’artista. Ens trobem, doncs, amb la gènesi de la seua trajectòria: buidar el signe de tot contingut, de tot sentit concret. I això mitjançant la línia abstracta, paradigma de l’escriptura buidada de contingut, de la seua raó de ser, per a fer palés el constructe cultural del llenguatge, tan acollidor com inhòspit. A més, l’exercici de Blank és repetitiu; és així com la paraula es desvaneix i dona pas a la línia, esquelet vertebrador de les superfícies en què es plasmen.
Blank, apassionada de la literatura, confessa que el seu objectiu era posar en dubte el valor del significat. Va alliberar l’escriptura de la servitud del sentit, li va donar la dignitat de saber-se, en l’essència, autònoma del sentit. I així és com arribà a Transcrizioni (1975 i 1977), formada per 459 pàgines que reprodueixen visualment pàgines de llibres reals i importants per a l’artista. L’objectiu era “transcriure llibres per a donar-los a llegir d’una ullada”. De fet, les Transcrizioni es presenten com a tal, llibres protegits per vitrines oberts per una pàgina en concret.
La paraula escrita i parlada conforma un codi lingüístic que, dotat de contingut semàntic, participa activament de la comunicació en una societat com la nostra. No obstant això, arribat el moment, Blank assumeix la insuficiència de tota llengua i experimenta la invenció d’un alfabet. A Global Writtings l’agrupació “hdjt ljr” constitueix un leitmotiv. “Jo he construït un nou alfabet. Pronunciable, llegible, però no comprensible en el sentit convencional”, declara l’artista.
A Radical Writtings, Rosa geatmet (1987) torna a fer-se palés el vincle inextricable entre el traç de l’acte creatiu i els moviments del cos de Blank en dur-lo a terme. I amb tot el so i el silenci que en generen. I és que el so és part essencial de l’acte creatiu i d’escriptura de Blank. D’ací la presència de diferents pistes d’àudio gravades en el moment d’execució de les obres. En unes s’escolta el traç enèrgic i obsessiu. En altres el silenci entre execucions i, amb tot, s’intueix la presència de l’artista amb les seues respiracions i moviments de mà prenent consciència de l’acte mateix d’escriure.
Les sèries que componen la trajectòria d’Irma Blank es dilaten en el temps com si d’etapes vitals es tractés, per remetre, tot plegat, a l’exercici espiritual, la pràctica meditativa en què es converteix l’acte creatiu de l’artista. Blank, Irma blank, dona mostra de l’evolució de Blank. Del rosa, quan investiga analíticament la seua individualitat, “dèbil, introspectiu i inquiet, com quan busques la teua pròpia identitat”, al blau, el color de la determinació, la utopia, el cel, l’infinit i l’escriptura, quan no és amb tinta negra. També del pinzell a l’escriptura digital. La grandària de les obres. O del signe ràpid i minuciós al gest sintètic.
En definitiva, Irma Blank construeix un llenguatge propi, aporta la seua visió sobre el desenvolupament de la comunicació, l’impacte de les noves tecnologies, la codificació del digital o l’anul·lació del significat per excés. Una reflexió paradigmàtica fruit d’un univers monàstic, de rituals i meditacions des d’on ha impulsat cadascuna de les seues sèries detonades des de la fugida de la realitat quan aquesta és inhòspita i fa perillar l’ego. Amb tot, Blank no dibuixa ni pinta, escriu, tot i que no produeix textos, però si deixa registre del rastre de l’escriptura, com a acte individual, com a manifestació cultural.
“Blank, Irma Blank”
Comissàries Johanna Carrier i Joana P. R. Neves
Bombas Gens Centre d’Art
Av. Burjassot, 54. València
Fins al 20 de març de 2022