Ridley Scott té 83 anys i conserva intacta l’energia narrativa dels grans dies. Acaba d’estrenar The Last Duel (2021), la seva millor pel·lícula dels últims anys (almenys des d’American Gangster, del 2007), un film on combina la pausa en la construcció del clímax amb la tensió més bestial (l’escena del duel del títol és espaterrant, de cor a la boca, de realisme extrem… i de planificació superdotada). Basada en fets reals, hi veiem el duel entre dos amics, Jean de Carrouges (Matt Damon) i Jacques Le Gris (Adam Driver), que es baten a mort per l’honor del primer, casat amb Marguerite de Carrouges (Jodie Comer, impressionant en cada pla on apareix), la dona que acusa el segon d’haver-la violat.
No és cap error: heu llegit "per l’honor d’ell", no pas d’ella, perquè així queda explicitat al film, perquè l’honor que s’ha de reparar és el de l’amo, que tenia dona com qui té propietats, animals o béns. És el credo d’una societat masculinitzada, i d’aquí venen les nostres misèries, per molt que faci segles dels fets i que creguem que tot ha canviat. Cruament, The Last Duel és un film sobre l’ara. Situada a la França del segle XIV, narra la història d’una dona que afirma haver estat violada i a qui ningú no creu. Perquè ser dona exigeix aguantar, entomar, callar i no dir res que no toqui. Significa haver d’acceptar el destí, ser cosificada, ser violada impunement, ser agredida sense dret a rèplica. Significa entendre que el més normal és que no et creguin. Perquè la dona no hauria de tenir veu.
Empès per la ràbia i en una decisió de mascle alfa, de cop a la taula i reafirmació de poder i orgull, Jean de Carrouges porta el cas fins al rei Carles VI, un babau entronitzat i àvid d’espectacle, que decideix autoritzar el darrer duel a mort de la història. Scott retrata, de manera incòmoda i extrema, el món del present, en l’època del MeToo. Però el gran mèrit de tot plegat és d’un guió extraordinari, basat en un llibre d’Eric Jager i signat per Ben Affleck, Matt Damon i, sobretot, per Nicole Holofcener, qui escriu la història d’ella, en una hipòtesi dels fets fins ara invisible. Tres històries —presentades a l’estil Rashomon— que canvien per detalls subtils i afinats, com les sabates que Marguerite perd —o deixa— a les escales, just abans de l’agressió.
Tres veritats que són la veritat de cada protagonista, però amb una evidència: la veritat d’ella, la tercera que veiem, és "la veritat". Jo sí et crec, vindria a dir Scott, en un subratllat gens innocu, de pes polític. Un detall més d’una pel·lícula de vàlua enorme en els temps que corren, més enllà de si la història es dilata massa, o de si el duel triga en arribar. Tingueu paciència i feu-li justícia, no només al film, sinó també a totes les dones a qui ningú no va voler creure. Curiosament, The Last Duel coincideix en el temps d’estrena, pràcticament a l’uníson, amb la controvertida pel·lícula canadenca Violation (Dusty Mancinelli i Madeleine Sims-Fewer), que podeu veure a Filmin a partir del 19 de novembre. Dues obres de connexió inevitable, amb maneres diferents, extremes i molt interessants d’abordar el tema: una violació i una versió que ningú creu; el crim i el posterior càstig. L’honor, el mal, la revenja, la reparació. Per reflexionar-hi, i molt.
The Last Duel
Direcció: Ridley Scott
Estats Units, 2021
Durada: 152 minuts
Guió: Ben Affleck, Matt Damon i Nicole Holofcener
Fotografia: Dariusz Wolski
Música: Harry Gregson-Williams
Repartiment: Matt Damon, Adam Driver, Jodie Comer, Ben Affleck, Harriet Walter, Nathaniel Parker, Marton Csokas, Sam Hazeldine.
Drama històric.